Resultats de la cerca

Preocupat per la música electrònica, el 1928 creà un nou instrument musical, conegut com a ones Martenot , que ensenyà a manejar al Conservatori de París 1947-70 i que suscità un gran interès entre els compositors d’avantguarda, com Messiaen, Jolivet i altres També establí un mètode d’ensenyament basat en la pràctica del cant i del joc mètode Martenot , 1952

Vers el 1707 anà a París, on fou un dels principals compositors de les cèlebres Grandes Nuits de Sceaux El 1714 presentà a l’Opéra de París l’òpera ballet Les fêtes de Thalie 1714 Compongué òperes còmiques, motets i cantates i les òperes Les amours des dieux 1727 i Le triomphe des sens 1732 Morí, boig, al manicomi de Charenton,

Format musicalment a Granada, Palma i Madrid, el 1970 guanyà el premi Manuel de Falla amb l’obra Facturas Dedicat a l’orgue i a la composició, també estudià l’electroacústica El 1973 representà Espanya a la Tribuna Internacional de Compositors de la UNESCO Entre la seva producció destaca Ecce-Opus 1973, Xenias pacatas I 1973 i Zayin 1983-96

Estudià composició amb Guillermo Graetzer i piano amb Ruwin Erlich, a Buenos Aires Fou fundador i president de l’Associació Argentina de Compositors i professor de la Universidad Nacional de Buenos Aires És autor d’obres per a ballet, música de cambra, per a piano, per a cor i cançons La seva principal contribució es produí en el camp de la música popular

Vinculada a la villanella , la frottola i el madrigal, alguns dels exemple més significatius apareixen en compositors com L Marenzio, O Vecchi o C Monteverdi Els seus textos no tenen cap forma fixa, però l’estructura musical sol seguir l’esquema AA B CC Durant els segles XVIII i XIX es continuà emprant el terme, però sense designar cap forma precisa

Copiat per Francis Tregian entre el 1609 i el 1619, inclou tota mena d’obres instrumentals per a teclat, com ara danses, arranjaments de música vocal o preludis És una de les fonts més importants per a conèixer la música instrumental anglesa del segle XVI Entre els compositors que hi són més representats destaquen W Byrd, J Bull i G Farnaby

Tot i que sovint se situa el lento entre el largo , més lent, i l' adagio , més ràpid, el seu significat és ambigu i depèn, en gran part, de l’època i el compositor El seu ús data del principi del segle XVII, i ha estat entre els compositors francesos on ha obtingut més acceptació amb les formes lent i lentement

Fundador i director del conservatori nacional d’Atenes el 1926, és considerat un dels principals creadors de l’escola moderna de compositors grecs De la seva producció, en la qual els elements folklòrics tenen una gran importància, sobresurten les òperes El mestre d’obres 1916 i Aigües ombrívoles 1950-52, la composició simfònica El venedor ambulant 1922 i tres simfonies

Formà part de la presidència de la unió de compositors soviètics 1939-48 Influït per Scriabin i pel folklore rus, assolí popularitat a tot el món pel seu estil deseixit, especialment amb la suite Els comediants 1940, els seus tres concerts per a piano i orquestra, el de violí 1949, el de violoncel 1949 i l’òpera La família de Taras 1950

Els compositors no han indicat sempre amb la mateixa precisió els canvis d’intensitat del so Fins al segle XVII es deixava a criteri de l’intèrpret, el qual s’ajustava als corrents de l’època o al seu gust personal Al segle XVII, els compositors italians començaren a incloure en les seves partitures termes de matís i reguladors per a indicar el crescendo i el decrescendo sembla que F Geminiani fou el primer a usar els reguladors angles que s’obren o es tanquen per simbolitzar el crescendo i el decrescendo , respectivament S’atribueix als compositors de…