Resultats de la cerca

El terme és accidentat per la serra que separa la vall de la Castellana de les Garrotxes de Conflent La vegetació natural, força degradada, presenta petits rodals de bosc a la part baixa del terme Hi ha unes 60 ha conreades, amb unes 25 ha d’arbres fruiters presseguers i pomeres, unes 5 ha d’hortalisses i unes 10 ha de vinya La ramaderia compta amb més de 180 caps de bestiar boví Aquest escàs desenvolupament de l’agricultura fa que la població dibuixi una corba descendent des del 1851 El poble 104 h 1982, situat a 560 m alt a la dreta del riu de la Castellana, aigua amunt dels…

L’economia és dominada per la monocultura vitícola 1 146 ha de les 1 257 conreades La cooperativa vitícola té un celler de més de 50 000 hl Hom conrea, a més, hortalisses i arbres fruiters, que són regats mitjançant séquies La principal activitat industrial és la derivada de la viticultura destillació d’alcohol La població, que el 1836 era de 546 h, sobrepassà els 2 000 h a la fi del s XIX aleshores minvà i restà més o menys estabilitzada sobre els 1 700 h posteriorment inicià una corba ascendent fins a l’actualitat El poble 2 711 h angl 1982 20 m alt és emplaçat al llarg de la…

Campdevànol Castell de Grats Campelles Castell de Campelles Coves fortificades de la Corba o de Ribes Camprodon Vila de Camprodon Castell de Camprodon Torre de Cavallera Castell de Creixenturi Gombrèn Castell de Mogrony Castell de Puigbò Castell de Mataplana Casa forta de Solanllong Fortalesa de Merolla o de Marolla Castell de Blancafort Les Llosses Castell de la Guàrdia Castell de Baborers Domus de Maçanós Castell de Palmerola Ogassa Castell de Pena Queralbs Torre de Queralbs Ribes de Freser Castell de Ribes Castell de Segura Ripoll Castell de Ripoll Vila de Ripoll Casal de Rama…

Situació Ruïnes d’aquesta antiga fortalesa, en la qual s’aprecia una clara influència en la seva estructura del proper castell de Mur ECSA - J Bolòs Fortificació mig arruïnada situada uns centenars de metres més amunt del castell de Mur Des d’aquesta casa forta veiem el castell i tot un sector de la vall de la Noguera Pallaresa Mapa 33-12290 Situació 31TCG217643 Seguint la pista que porta al castell de Mur, passat un dels darrers revolts abans d’arribar al castell, surt a mà esquerra un camí carreter, molt dolent, que passa per sota del castell per la banda oest i s’enfila fins a arribar al…

Situació Pont situat en una notable cruïlla de comunicacions i que és documentat des de l’any 1131 ECSA - J Bolòs El pont de Sant Jaume és emplaçat damunt l’Isàvena, a l’antic camí que seguia aquesta vall, vers Eroles Es localitza concretament al SE de Roda, a la sortida d’un espadat i d’un evocador meandre que forma el corrent fluvial, i que donà nom a la partida, la Corba Mapa 32-11 251 Situació 31TBG973845 Des de la carretera que segueix l’Isàvena, la visibilitat del pont és nulla Al costat d’un revolt que hi ha molt poc abans d’arribar al trencall de Roda de Ribagorça, venint…

Situada en una gran corba que descriu el Yamunā vers l’E i aixecada damunt la plana de l’Hindustān, és el centre comercial, agrícola i industrial d’una regió productora de sucre, cotó i cereals, regada pel canal d’Agra i comunicada per ferrocarril i carretera Al costat de la producció artesanal que li ha donat anomenada seda, tapissos, orfebreria i el turisme de luxe, s’hi han desenvolupat les indústries tèxtils i química Té universitat i aeroport Agra conserva les millors obres arquitectòniques dels emperadors mogols s XVII com el palau del Diwan-i-an, la mesquita de la Perla i…

La variació d’aquest punt lluminós dóna lloc a una corba determinada, visible des de l’exterior Generalment consten d’un càtode incandescent, que forma part d’un canó d’electrons o a vegades més d’un —amb el cilindre de Wehnelt i les lents electròniques— i unes plaques o bé bobines deflectores , per a la deflexió del feix Per a accelerar els electrons a gran velocitat, hi ha un ànode accelerador , que és alimentat amb una tensió positiva molt elevada de 2 a 20 kV Els electrons que incideixen a la pantalla són recollits i retornats convenientment al càtode Uns tipus primitius d’…

De fet, hom no pot parlar d’art oceànic pròpiament dit, perquè cada grup racial o ètnic és una cultura, i cada cultura genera un art papú, Austràlia, illa de Pasqua, etc Hi ha, però, uns trets comuns és un art marcadament antinaturalista hi predomina la tendència a modificar, a causa d’una simplificació o una fantasia, la textura de tots els temes figuratius, que adquireixen d’aquesta manera valors més emotius i més intensos Els artistes no pretenen de copiar la figura humana ni la dels animals, sinó de representar només forces sobrenaturals, realitzar encarnacions palpables de la força…

Consisteix en una planxa de ferro, més o menys grossa, plana o lleugerament corba, de forma comunament rectangular o trapezial, bé que, segons l’ús a què l’eina és destinada i la tenacitat del terreny, pot prendre diversos aspectes forma de cor per a terrenys molt compactes, buidada amb dues puntes per a terres dures i pedregoses La part metàllica té el caire inferior tallant per tal de penetrar millor a terra i s’adapta a un mànec de fusta, generalment recte, fixat per mitjà d’un petit tascó ferro i mànec formen un angle agut d’obertura variable aproximadament de 60° Obra per…