Resultats de la cerca

Senyor de Souvigny Nomenat historiògraf de França des del 1635 fins al 1663 aproximadament, es dedicà després només al conreu de la novella, sobretot realista i de costums, en què cal destacar Histoire amoureuse de Cléagenor et de Doristée 1621, Le Palais d’Angélie 1622 i sobretot Histoire Comique de Francion 1623

Fou deixeble de Josep Serra i de l’Escola de Llotja a Barcelona Sobresortí en la pintura de gènere i en els quadres de costums que presentà en nombroses exposicions a Girona, Barcelona, Madrid i París entre el 1866 i el 1893 Algunes obres seves es conserven a Olot, Girona, Barcelona i Madrid

Especialitzat en l’aquarella, presentà algunes obres a les exposicions de Barcelona 1873 i 1885 i de París 1878 Pintà una collecció de tipus i de costums populars de Catalunya i d’Aragó Posteriorment s’especialitzà en pintura ceràmica Residí i desenvolupà la seva carrera artística a València, Barcelona, Madrid, Sevilla i Venècia 

És de color verd viu, a vegades amb tonalitats castanyes o groguenques, i presenta una línia fosca de l’orifici nasal al timpà De veu greu i sonora, té costums nocturns i grimpadors habita a la vora de l’aigua i prefereix extensions àmplies de vegetació arbustiva, a l’àrea mediterrània i meridional de Catalunya

Redactats en llengua catalana, fou el text jurídic fonamental pel qual es regiren els catalans de Grècia Hom hi establia que el dret públic i privat fos el dels Usatges i dels Costums de Barcelona , i regulava la prohibició de matrimonis entre catalans i gregues i la prohibició de donar béns a l’església

Les seves obres contenen elements didàctics i de quadre de costums, com Día y noche de Madrid 1663, amb vives descripcions de la ciutat però amb un fons moralista i de sàtira punyent Altres obres remarcables són Periquillo, el de las gallineras 1663, Las Tarascas de Madrid 1665, El diablo anda suelto 1677, etc

Preparà, amb la transcripció dels vells manuscrits i intentant de fer-ne una depuració textual, el Llibre de les costums generals escrites de la insigne ciutat de Tortosa , que, amb un prefaci seu i sota la seva direcció immediata i la seva correcció, fou editat per encàrrec del municipi de Tortosa l’any 1539

Obra d’Antoni Fiter i Rossell, és una compilació de la història, la forma del govern i dels usos i costums de les Valls d’Andorra Escrit l’any 1748, és, segons el mateix autor, «la pedra fundamental sobre que està fundat o edificat, lo principal govern de las Valls» Nascut l’any 1706 a Ordino, doctor en dret i Sagrades Escriptures, sacerdot illustre i veguer episcopal, Fiter pertanyia a la generació dels catalans de l’època de la Illustració Jurista per vocació, coneixia a la perfecció els usos i costums del seu país, i en sabia valorar la importància, tant en dret públic com en dret privat…

En són, entre d’altres, la capacitat de comunicació, de treballar en equip, de comunicar-se amb persones no expertes en la matèria, d’adaptar-se a situacions noves, la creativitat, l’autonomia, el coneixement de cultures, costums i llengües diferents de les pròpies, la iniciativa i l’esperit emprenedor, la capacitat de crítica i autocrítica, etc

El sistema es caracteritza també per la mobilitat estacional, la divisió del treball per sexes i edats sense pràcticament especialització dels coneixements pràctics i per una manca de sentit de la propietat personal La reciprocitat és la principal forma d’intercanvi econòmic, i la integració del grup es basa en els costums i els valors comuns