Resultats de la cerca
Es mostren 1276 resultats
Moviment de Defensa de la Terra-Independentistes dels Països Catalans
Partit polític
Organització independentista fundada a Barcelona al febrer de 1987 en dividir-se el Moviment de Defensa de la Terra durant la seva II Assemblea Nacional. Celebrà la III Assemblea al desembre de 1988 i la IV el 1990, definint el seu projecte de societat “catalana, unificada, independent, no patriarcal i socialista”.
En les eleccions europees de 1987 i 1989 donà suport a Herri Batasuna i en les municipals de 1987 a les Candidatures d’Unitat Popular presentades Mantingué relacions amb els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, l’Assemblea Municipal per l’EsquerraIndependentista i les Joventuts Indepen-dentistes Revolucionàries Dirigents Car-les Castellanos, Josep M Cervelló, Antoni Lecha, Ermen Llobet i Jaume Oliveras El 1996 fundà, amb d’altres collectius, l’ Assemblea d’Unitat Popular Edità La Veu de la Terra 1987-1994 i Fulls 1987-1994
Moviment d’Unificació Marxista
Partit polític
Organització independentista i marxista constituïda al maig de 1977, en fusionar-se el Col·lectiu Català d’Alliberament i el Col·lectiu Combat.
Pretengué d’establir un poder popular català En les eleccions legislatives de 1977 donà suport a la Candidatura d’Unitat Popular pel Socialisme Formà part de la Coordinadora d’Esquerra Nacionalista dels Països Catalans amb el Partit Socialista de Mallorca, el Partit Socialista de Menorca i Socialistes del País Valencià Dirigents Joan Josep Armet, Josep M Aluja, Jordi Roure, Josep M López Llaví i Ricard Salvadiego El 1978 participà en la fundació del Bloc Català de Treballadors Edità Via Fora i la revista teòrica Procés Obert
Sindicat de l’Art Fabril i Tèxtil de Catalunya
Història
Sindicat que reuní la majoria dels treballadors sindicats del tèxtil del Principat, durant el període 1931-36.
Fou organitzat amb una estructura federativa a partir dels sindicats equivalents de Barcelona, Manresa, Mataró, Sabadell i Terrassa En general, la seva representació fou ostentada per coneguts dirigents faistes, com Joan Garcia i Oliver, Buenaventura Durruti, Francisco Ascaso, Dionís Eroles, Ricard Sanz, etc, quasi tots treballadors esporàdics del ram de l’aigua El sindicat continuà una anterior Federació de l’Art Fabril i Tèxtil, creada pel desembre del 1913 i dissolta pel gener del 1920, que hom ja havia intentat d’organitzar en 1899-1901
Francesc Tomàs de Taixequet i Frígola
Cristianisme
Eclesiàstic.
Era fill de Bartomeu Tomàs, que havia ocupat diversos càrrecs municipals de Llucmajor i havia acompanyat els dirigents agermanats mallorquins a la cort de Valladolid Almenys des del 1529 habitava a la ciutat de Mallorca, on fou beneficiat de la seu i mestre en teologia Bisbe d’Empúries actual Castelsardo, a Sardenya per nomenament el 1558 Tingué cura de l’educació del seu nebot Miquel Tomàs de Taixequet i Fluixà fill del seu germà notari, Damià, que féu hereu Aquest el representà al concili de Trento
Il·legalització del Partit del Benestar turc
El Tribunal Constitucional de Turquia declara illegal el Partit del Benestar Turc Refah i inhabilita cinc dels seus dirigents, entre els quals hi ha l’exprimer ministre Necmettin Erbakan, per a exercir cap càrrec polític durant un període de cinc anys La sentència, aprovada per 9 dels 11 membres del Tribunal, considera provat que el partit ha atemptat contra la laïcitat de l’estat turc Els restants 150 diputats del Partit del Benestar, que no han estat inhabilitats, passen a ser diputats independents La illegalització entra en vigor el 22 de febrer
Nova Caledònia aprova el pacte de Nouméa signat amb la metròpoli francesa
La població de Nova Caledònia aprova en referèndum l’acord signat el passat 5 de maig a Nouméa entre el primer ministre francès, Lionel Jospin, i els dirigents independentistes, sobre el futur autogovern de la colònia L’acord, que té el suport tant dels sectors favorables a la independència com dels que s’hi oposen, preveu ampliar les competències d’autogovern de Nova Caledònia i obre la possibilitat de negociar un procés d’independència en un termini de 20 anys La proposta és aprovada pel 71,8% dels votants
Inici de les converses entre el Govern i la guerrilla a Colòmbia
El president colombià, Andrés Pastrana, es reuneix a la localitat de San Vicente del Caguán, en plena selva, amb tres dirigents de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia FARC Tot i que no hi assisteix el comandant en cap de les FARC, Manuel Marulanda, “Tirofijo”, la reunió és l’intent més important d’iniciar un procés de pau per a posar fi a 40 anys de guerra civil a Colòmbia En aquesta històrica trobada hi ha una àmplia llista de convidats, entre els quals figura el periodista i escriptor Gabriel García Márquez
Sarajevo acull una cimera internacional sobre els Balcans
Els caps d’Estat i de Govern de 39 països i els dirigents de 17 organismes internacionals es reuneixen a Sarajevo per a impulsar el pacte d’Estabilitat per al Sud-est d’Europa, un acord per a garantir l’estabilitat política dels Balcans La cimera és presidida pel finlandès Martti Ahtisaari, en qualitat de president de torn de la UE, i l’alemany Bodo Hombach és el coordinador del pacte d’Estabilitat, un pla de reconstrucció dels Balcans que s’exposa en el document final de la reunió, la Declaració de Sarajevo
Ferran Pou i Moreno
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític republicà.
Regidor 1903, 1909, 1913 i 1917, fou a partir de 1912-13 reformista En 1917-18 figurà en el Bloc Assembleista S'uní pel març del 1931 al Front Antimonàrquic i el 14 d’abril de 1931 es féu càrrec amb Francesc Julià i Jaume Bauzà de la diputació Assolí una gran anomenada com a advocat laboralista defensà en diverses ocasions Llorenç Bisbal i d’altres dirigents obrers i intervingué en alguns judicis molt populars així el 1934 com a acusador privat contra els carrabiners que mataren els contrabandistes germans Isern Vidal a Alcúdia
Joan Manent i Pesas
Història
Sindicalista.
Obrer del ram del vidre, fou, amb Pere Cané, un dels principals dirigents de la CNT a Badalona Adscrit al corrent trentista i amic de Joan Peiró, del qual fou sotssecretari quan aquest era ministre 1937, tingué relació també amb Daniel Cardona i polítics d’altres tendències, i fou alcalde de Badalona durant la guerra civil Refugiat a l’Estat francès des del 1939, residí molts anys a Prada de Conflent i collaborà en diversos periòdics de l’exili És autor de Records d’un sindicalista llibertari català, 1916-1943 1976
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina