Resultats de la cerca
Es mostren 4113 resultats
Sallent
Despoblat
Despoblat del municipi de Benifallet (Baix Ebre), proper al monestir de Cardó, del segle XVII.
És esmentat al començament del segle XIII com a pertanyent a la casa de Montcada Al final de l’edatmitjana depenia de Benifassà i, més tard, dels carmelitans de Cardó
senyaler reial
Història
A la corona catalanoaragonesa, des del segle XII, oficial reial que estava al capdavant de la milícia o guàrdia del rei, portava a les batalles la bandera reial i en les cerimònies cortesanes l’espasa reial, símbol de la potestat judicial del príncep.
Tenia les mateixes atribucions que l’alferes reial de la corona castellana alferes A la baixa edatmitjana deixà de pertànyer a la cort reial i esdevingué un simple portaestendard del rei
Ginebra
Mitologia
Muller del rei Artús.
La llegenda dels seus amors adulterins amb Lancelot, que hom troba en la novella Lancelot o Le chevalier à la charrette , de Chrétien de Troyes, fou cèlebre durant tota l’edatmitjana
cal·ligrafització
Escriptura i paleografia
Procés regressiu de l’escriptura corrent d’un període o d’una regió determinada, que consisteix a fixar les formes ràpides cursives en formes artificioses i estereotipades.
A l’antiguitat i a l’edatmitjana aquest procés tingué lloc sovint en les cancelleries dels sobirans, i també en alguns grans scriptoria monàstics i catedralicis S'oposa a la cursivització
tauleta de cera
Escriptura i paleografia
Suport de fusta o de vori rebaixat del centre i omplert de cera fosa, que servia per a escriure-hi amb un estilet o punxó de metall, de vori o de fusta.
Servia per a escriure texts breus, com missives, càlculs, etc, però sobretot exercicis escolars Les tauletes de cera foren usades profusament en l’antiguitat grecoromana i fins a ben entrada l’edatmitjana
cantor
Música
En la pràctica del cant pla, solista que dialoga amb el cor o la schola (alternatim).
A l’EdatMitjana, el terme llatí cantor designava també un cantant o músic de formació dedicada a la interpretació, en oposició al musicus , teòric de la música o especialista en aquesta matèria
capuç
Indumentària
Capa ampla i llarga, amb caputxa que podia cobrir el rostre, portada especialment en els dols, a la baixa edat mitjana i a l’edat moderna.
burgmestre
Dret administratiu
Cap del govern municipal, nomenat o elegit, a les ciutats de Dinamarca, Països Baixos, Bèlgica, Alemanya, Àustria i Suïssa.
El nom aparegué a la darreria del s XII, i el càrrec es difongué a partir del s XIII A l’edatmitjana ja era electiu, i en certes viles n'hi havia dos
estudi general
Educació
A l’Antic Règim, centre d’ensenyament superior capacitat per a atorgar títols amb validesa reconeguda per a tots els centres similars de la corona, en cas de creació reial, i per a tot el món cristià, en cas de confirmació per butlla papal.
El nom d’estudi general coexistí durant la baixa edatmitjana amb el d'universitat, que tendí a prevaler-li i finalment a anullar-lo a partir de la segona meitat del s XVI
címbal
címbals
© Fototeca.cat
Música
Instrument idiòfon de percussió consistent en dues plaquetes circulars bombades de metall que hom bat l’una contra l’altra.
És un instrument molt arcaic, originari de l’Àsia Menor i difós entre els grecs i a l’edatmitjana No obstant això, amb algunes modificacions, continuen formant part de l’orquestra simfònica moderna