Resultats de la cerca
Es mostren 665 resultats
Charles Mac Arthur Taylor
Política
Polític liberià.
De família d’exesclaus nord-americans emigrats a Libèria, estudià als Estats Units, i retornà al seu país poc després del cop d’estat de Samuel Doe 1980, en el govern del qual ocupà diversos càrrecs Acusat per Doe d’apropiar-se de fons públics, fugí als Estats Units, on fou detingut per ser extradit, però escapà Des del 1989 encapçalà una rebellió a Libèria que, al llarg d’un període caòtic en què Doe fou assassinat 1991 i se signà un acord de pau 1995, acabà amb unes eleccions que li donaren la presidència el 1997 Donà suport als insurrectes de la veïna Sierra Leone en el conflicte de 1991-…
Subcomandante Marcos
Política
Portaveu i líder de l’Ejército Zapatista de Liberación Nacional (EZLN).
Se’n desconeix la identitat en les aparicions públiques sempre es presenta emmascarat, bé que, el 1995, el govern mexicà donà per fet que es tractava de Rafael Sebastián Guillén Vicente Tampico, Tamaulipas 1957, un home blanc, fill d’immigrants espanyols, de la burgesia mitjana i universitari Es donà a conèixer el 1994 arran de la revolta de l’EZLN dels indígenes de la selva Lacandona, a l’estat mexicà de Chiapas, en què exigien democràcia, llibertat, terra, pa i justícia Líder carismàtic i mediàtic bé que també qualificat de messiànic i visionari, es definí com a simpatitzant de totes les…
Banc Atlàntic
Entitat bancària constituïda a Barcelona el 1901 sota el nom de Nonell, Rovira i Matas RC; el 1916 canvià la denominació social per la de Nonell Germans RC, i el 1927, per la de Banca Nonell SA.
El 1946 esdevenia el Banc Atlàntic SA, sota el control de Joan Claudi Güell i Churruca, el qual el vinculà als països d’Amèrica Llatina, en virtut de la relació que hi mantenia com a president de la Cia Transatlàntica El 1961, tres anys després de la seva mort, el banc passà a mans d’un grup presidit per l’industrial català Casimir Molins, el qual inicià una forta expansió geogràfica i de dipòsits Promogué el 1963 la creació de la Unió Industrial Bancària —Bankunion—, un banc industrial del qual després se separà El Continental Illinois Bank, de Chicago, hi tingué una participació minoritària…
Aina Calvo i Sastre
Política
Política i pedagoga.
Filla de militar, tot i que nasqué a Mallorca passà bona part de la seva infància a Saragossa, d’on tornà el 1983 Es doctorà en ciències de l’educació a la Universitat de les Illes Balears, amb la menció de doctora europea 1997, i n’és professora titular del Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l’Educació Començà a militar al PSIB-PSOE el 2003 i aquell mateix any fou elegida diputada del Parlament de les Illes Balears Entre el 2004 i el 2006 ocupà, a Madrid, el càrrec de sub-directora general de Cooperació i Promoció Cultural al Ministeri d’Assumptes Exteriors i Cooperació El…
Gabriel Barceló i Milta
Política
Polític.
Llicenciat en dret per la Universitat de les Illes Balears 1991, ha exercit com a tècnic jurídic en l’Administració Militant del Partit Socialista de Mallorca des de l’any 1989, en fou secretari d’organització i secretari general a Palma 1992-2002, i del 2006 al 2016 en fou secretari general Ha estat regidor de l’Ajuntament de Palma 1995-2003 i conseller insular 2003-04 El 2007 impulsà la coalició del Bloc per Mallorca, que acabà formant part del govern presidit per Francesc Antich en la legislatura 2007-11 en el marc del Pacte de Progrés, durant la qual fou diputat i portaveu al Parlament…
Rodrigo Soriano y Barroeta-Aldamar
Història
Literatura
Polític i escriptor.
A Madrid, començà la seva carrera periodística com a crític d’art de La Época Ingressà al partit republicà després del 1898 i fundà la revista Vida Nueva Amic de Blasco i Ibáñez des del 1893, es traslladà a València cap al 1898 i collaborà amb ell en les tasques polítiques i en la redacció d' El Pueblo Aviat fou popular per les seves campanyes apassionades i per la seva intervenció demagògica als mítings republicans El 1903 rompé amb Blasco i encapçalà un altre partit sorianisme fundà i dirigí El Radical Diputat per València 1901-09, fou elegit per Madrid 1911, on s’installà i creà el…
Francesc Vendrell i Vendrell

Francesc Vendrell
© Center on International Cooperation. New York University
Política
Diplomàtic.
Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona Amplià estudis al King’s College de Londres i es graduà en història moderna a Cambridge Exercí la docència a la Universitat de Papua Nova Guinea, i el 1968 ingressà al cos diplomàtic de l’ONU, on fou cap dels serveis de documentació del secretariat general per a Europa i Amèrica 1987-92 Fou representant de les Nacions Unides en els processos de pau d’El Salvador i Nicaragua 1989-91, Guatemala 1990-92 i Timor des del 1999 Participà en missions diplomàtiques al Caucas 1992 i a Haití 1993 Director de la divisió d’afers polítics per a Àsia…
Joan Ignasi Pla i Durà
Política
Polític i advocat.
Diplomat en administracions públiques, des de l’àrea de cultura de l’ajuntament de València impulsà el Palau de la Música Posteriorment fou secretari general tècnic de l’Institut de la Joventut de la Generalitat Valenciana 1991-95, i l’any 2000 fou elegit secretari general del PSPV En les eleccions autonòmiques del 2003, encapçalà la candidatura del PSPV-PSOE i aconseguí, amb 36 escons, prendre'n un al PP, tot i que els populars conservaren la majoria absoluta El congrés del PSPV-PSOE el reelegí al juliol del 2004 com a secretari general del partit i, altre cop al capdavant del…
Joschka Fischer
Política
Nom amb el qual és conegut el polític alemany Joseph Martin Fischer.
Durant la dècada de 1970 fou membre de grups d’extrema esquerra i participà en accions contra el sistema establert El 1980 s’uní al partit ecologista Die Grünen, pel qual fou elegit diputat al Bundestag 1980-83 En 1985-87 fou ministre de medi ambient del land de Hesse, càrrec que el convertí en el primer polític ecologista en un govern regional europeu en coalició amb el SPD El 1990 encapçalà la iniciativa reformista del partit, que l’enfrontà al sector radical, bé que els excellents resultats electorals del 1994 el confirmaren en el liderat Principal impulsor de la coalició de…
Margaret Chan

Margaret Chan
© OMS
Medicina
Metgessa xinesa.
Estudià a la Universitat de Western Ontario Canadà, on es doctorà en medicina l’any 1977 Posteriorment amplià estudis a la Universitat Nacional de Singapur 1985, a la Harvard Business School de Boston 1991, a la Universitat Tsinghua 1996 i a l’escola d’administració nacional de Pequín 2000 Des dels inicis, la seva trajectòria professional s’orientà vers la gestió i la planificació de la sanitat de 1987 a 2003 ocupà càrrecs al departament de sanitat del govern de Hong Kong del qual el 1994 fou nomenada directora general, en els quals destacaren les seves dots d’organització en la lluita contra…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina