Resultats de la cerca

Es crià a Houston, des d’on treballà amb bandes itinerants fins el 1942, any en què actuà a l’orquestra de Lionel Hampton i enregistrà Flying Home Posteriorment treballà amb Cab Calloway, i fou seleccionat com a solista per a les gires de Jazz at the Philharmonic, activitat que combinà amb el lideratge de grups propis durant els anys cinquanta A les dècades següents fou una figura molt popular als festivals de tot el món, especialment a Europa, amb grups propis, com a solista amb Lionel Hampton o formant part dels Texas Tenors Al final dels anys vuitanta formà una big band , que…

Estudià a Barcelona amb Anna Milich i amplià estudis a París En la temporada 1942-43 debutà al Liceu de Barcelona, on aviat es destacà en obres de Wagner i en Boris Godunov , de Mussorgskij Actuà a la Scala de Milà 1948 i 1953 i en altres teatres europeus i d’Amèrica Estrenà Cardillac , de Hindemith, a Barcelona i participà en la primera audició europea d' El pessebre , de Pau Casals, a Assís, Itàlia 1962, en la reexhumació d' Héliogabale , de Dde Séverac Ceret 1972, i enregistrà òperes, com Canigó , d’AMassana, El giravolt de maig , de Toldrà, i altres discs També conreà el…

Psicòloga i professora de música, fou fundadora del grup Els Setze Jutges i enregistrà dos discos de cançons pròpies,  Remei Margarit canta les seves cançons  1962 i La violoncellista  1964 Com a escriptora publicà el llibre de poesia  De la soledat i el desig 1988 en narrativa, Aquells temps, aquells amors 2001 en novella,  Estimat John 1992, premi Ciutat de Badalona, El viatge 1999 i La confidència 2006 i els assaigs  Acerca de la mujer  2002,  La capsa dels fils Coses del viure  2013 i  La gota de agua del colibrí  2020, recull d’articles periodístics El 2007 rebé la Medalla d…

D’origen gitano, començà a actuar a la seva ciutat natal, i el 1940 enregistrà el seu primer disc, Lerele En 1943-51 es vinculà a Manolo Caracol, amb el qual organitzà i actuà en nombrosos espectacles Casada el 1954 amb el gitano del barri barceloní de Gràcia Antoni González,  el Pescaílla , protagonitzà una trentena de pellícules, entre les quals La Faraona —sobrenom amb el qual també fou coneguda— 1953, Una señora estupenda 1967 i Sevillanas 1967, de Carlos Saura Tot i haver estat convertida en símbol de l’Espanya franquista, en general hom coincidí a reconèixer-li el talent…

Estudià violí, composició i direcció d’orquestra al Conservatori Superior de Música de València Posteriorment assistí als cursos de Franco Ferrara a Siena 1972 i 1973, on obtingué el premi extraordinari de l’Accademia Musicale Chigiana Després d’haver collaborat amb Hans Werner Henze a Montepulciano, dirigí l’Orquestra Municipal de València entre el 1976 i el 1979, i desenvolupà una intensa carrera fins a arribar a assumir la direcció musical de l’Òpera de Karlsruhe 1985-90 A partir del 1984, després d’actuar al Festival de Granada, inicià la seva projecció internacional i s’especialitzà en…

A tretze anys formà el seu primer grup de rock El 2001, com a vocalista del grup Holland Park, publicà els discs Welcome to Holland Park 2002 i Things Were Easier When we Played Music 2004 Aquest any abandonà el grup i enregistrà 7 Songs for a Sleepless Night seguit d’ Esgarrapada 2006, Si els dits fossin xilòfons 2007,  Eufòria 5 - Esperança 0 2009, pel qual rebé el premi Enderrock al millor disc pop-rock de l’any, Fins que la mort ens separi 2011,  Sacrifiqueu la princesa 2014, 7 songs for an endless night 2016,  Carn, os i tot inclòs 2017,  Cançons robades 2018,  Desig…

A partir del seu primer disc homònim, publicat el 1994, esdevingué un fenomen social i es consolidà com a seguidor català de figures del folk-rock com Neil Young, de qui heretà el gust per la instrumentació acústica i per les polifonies vocals Des d’aleshores ha refermat el seu lideratge en el panorama del rock català amb els àlbums En privat 1996, Metamorfosi 1998, que el 2008 rebé el premi Disc d’Or per haver superat els 40 000 exemplars venuts, Directament 1999, Cares 2001, El jardí del temps 2003, 8 2005, Oxigen 2007,  Dia 1 2010 i Batecs 2013 Ha publicat també De viaje 2000, en castellà…

Estudià cant al Conservatori de París i debutà a l’Òpera Còmica de la mateixa ciutat el 1906 Cinc anys més tard participà en l’estrena de L’heure espagnole M Ravel i també cantà en les primeres funcions íntegres de Les contes d’Hoffmann El 1915 es presentà amb èxit al Teatro Colón de Buenos Aires, i posteriorment entrà a formar part de la companyia de l’Òpera de Chicago, amb la qual realitzà diverses gires arreu dels Estats Units L’any 1922 interpretà els papers titulars de Salome R Strauss i Thaïs J Massenet L’any 1925 es retirà dels escenaris, després d’una pèrdua progressiva de la veu…

Estudià música a París, on el 1955 obtingué el primer premi de cant del conservatori Ben aviat debutà com a cantant d’òpera i es presentà a la Sala Favart amb Les contes d’Hoffmann , de J Offenbach El 1959 interpretà el paper de Margarida de Faust a l’Òpera Garnier i, el mateix any, el de Micaela de Carmen Fins el 1973 formà part de la companyia de l’Òpera de París, amb la qual es destacà, especialment durant les representacions de Mireille , de Gounod 1964 S’especialitzà en música francesa romàntica i contemporània enregistrà El rei David , de Honnegger i ensenyà cant al…

Filla del cantant Karl Otto, estudià al conservatori de la seva ciutat natal i el 1941 debutà com a Sophie El cavaller de la rosa a Beuthen, ciutat on romangué fins el 1944 com a membre de la seva companyia lírica En 1945-46 actuà a Nuremberg i del 1946 al 1951 fou membre estable del teatre d’òpera de Dresden El 1952 entrà a formar part de la Städische Oper de Berlín Des del 1953 aparegué regularment al Festival de Salzburg i el 1956 es presentà com a Blonde El rapte al serrall a Glyndebourne El 1965 participà a Berlín en l’estrena d' El jove lord , de HW Henze Enregistrà…