Resultats de la cerca

Deixeble de Jaume Oms a Mallorca Passà a Barcelona, on féu el portal del convent de servites de Nostra Dona del Bonsuccés 1690 dins un sobri barroc El 1693 era del consell de la confraria d’escultors Treballà també a Berga, la Bisbal d’Empordà i Girona

Deixeble de Nobas L’any 1891 participà en la Primera Exposició de Belles Arts de Barcelona i després, a París, en l’Exposició Universal del 1900, on guanyà la Tercera medalla amb Dianac Exposà també a Madrid El seu germà Francesc Obiols i Delgado , dibuixant, collaborà en diverses publicacions, com Hispania i Álbum Salón

Es formà a Llotja, i fou deixeble de Rossend Nobas i d’Agapit Vallmitjana La diputació provincial de Tarragona li concedí una beca a París, i l’Escola de Belles Arts de Barcelona una borsa de viatge, el 1884 La seva obra, al principi monumentalista i academicista — Nebrija i Antoni Agustí , a la Biblioteca Nacional de Madrid Lluís Dalmau , a la façana de l’antic Arsenal de la Ciutadella de Barcelona Tercer Misteri de Dolor , a Montserrat—, evolucionà cap a un realisme gairebé sempre de temàtica religiosa Crist en creu , església de la Bonanova de Barcelona

Començà a treballar a Perpinyà vers el 1659 estàtues de l’església del convent dels Grans Agustins És autor d’un retaule de la confraria de la Immaculada Concepció de Ceret 1656 i d’un retaule de Trullars Sant Iscle i Santa Victòria, que encara es conserva

Amb el seu germà Domènec Giménez i Botey fundà l’empresa Industrial Cinematogràfica Comercial i Artística ICCA 1934-36 El 1936 fou un dels fundadors del Primer Saló d’Artistes Independents de Barcelona Anà durant la guerra civil a Amèrica per promoure la causa republicana En acabar la guerra s’installà a Mèxic 1939-66, on realitzà diverses exposicions La seva obra Búho , escultura en ciment, formà part de la gran exposició “Obra impresa y obra plástica” dels republicans, organitzada el 1979 al Museo de San Carlos de la ciutat de Mèxic Fou assessor i director artístic de la revista “Pont Blau…

Format a Barcelona Llotja i a París 1878 Treballà després amb Manuel Fuxà i amb Agapit Vallmitjana Feu nombrosos retrats i es dedicà comercialment al bibelot Entre les seves obres cal destacar Catalunya independent i Un soldat de campanya Museu Balaguer, Vilanova i la Geltrú Del 1915 al 1945 exercí la docència a Llotja

Realitzà monuments i imatgeria religiosa Algunes de les obres seves més destacades són la imatge de la Mare de Déu de la Misericòrdia de Reus que substituí la perduda durant la guerra civil, i les escultures de la capella del Calvari, a la Seu nova de Lleida Residí a l’estranger des dels anys cinquanta A Guinea deixà diversos monuments La reina Bisila amb l’infant Guanyà el premi Àfrica d’escultura

Autor de nombroses figuretes de terra cuita, de tema popular Piccolo pescatore , 1876 Gallera Nazionale d’Arte Moderna, Roma, i de retrats Fortuny , 1814 Museu d’Art Modern, Barcelona Es caracteritzà per un virtuosisme tècnic al servei d’un anecdotisme detallista després d’una forta crisi mental s’apropà a l’estil hellenístic 1909 Immensament admirat al seu temps, hom l’anomenava il Dante della scultura

La seva família —era nebot d’un ferrer— es traslladà a Barcelona per motius econòmics 1888 Aviat s’interessà per l’art freqüentà el taller d’Eusebi Arnau i l’escola de Llotja, on fou deixeble de Venanci Vallmitjana 1900 Assistí a Els Quatre Gats i participà de l’estètica modernista Anà, amb una borsa de viatge, a París 1903, on retrobà Picasso, conegué Max Jacob i s’interessà per l’escultura de Rodin De nou a Barcelona, exposà a can Parés 1904 i acceptà una colla d’encàrrecs d’escultura ornamental al Teatre Principal de Terrassa i, a Barcelona, l’Hospital de Sant Pau, l’interior del Palau de…

Treballà des de molt jove en un obrador d’escultura a Barcelona Exposà a Saragossa, i el 1929 anà a París, on fou influït per H Laurens, O Zadkine, C Brâncuşi i H Arp conreà una mena de cubisme que no deixà fins el 1937, després d’haver tornat d’una llarga estada a Roma 1933-36 Els darrers anys de la seva vida assolí una abstracció fruit d’una extrema estilització de les formes naturals