Resultats de la cerca

Llicenciat en dret, collaborà a La Publicitat , L’Opinió i La Humanitat i dirigí Última Hora Secretari de l’Associació de Periodistes de Barcelona Fou oficial de la columna anomenada Macià-Companys durant la guerra civil S'exilià el 1939, publicà a Niça la revista Per Catalunya 1945 i redactà el Journal d’un expatrié catalan 1946 del comte de Güell Tornà el 1950 Fou redactor de Tele-exprés i de Tele-estel Entre altres obres, publicà 14 d’abril 1938, El 19 de juliol a Barcelona 1938, Los ismos 1958, Raquel Meller 1963, La guerra de los seis días 1967 i, en collaboració amb…

Estudià història medieval catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona Collaborà a “Estudis Universitaris Catalans” i exercí de crític literari a àLa Publicitat” entre el 1933 i el 1935 Durant la guerra civil de 1936-39 fou redactor de “Diari de Barcelona” i de “Diari de Catalunya” El 1939, en l’exili francès, collaborà en la represa de Revista de Catalunya Encapçalà l’activitat clandestina del Front Nacional Català des del 1940 Dirigí durant un breu període el periòdic d’ERC “La Humanitat” El 1952 publicà la novella Nou Prometeu , de connotació allegòrica Més endavant, fou collaborador a…

Vinculat a les corts reials de França, Barcelona i potser a la de Ricard Cor de Lleó, se n'han conservat divuit poesies escrites entre el 1180 i el 1200 de les quals una cançó i una sextina amb notació musical Fou la figura més representativa del trobar ric Dante en digué que fou un excellent "fabbro del parlar materno” i Petrarca en remarcà el seu "dir strano e bello” Arnaut Daniel, en efecte, es complau a comparar la seva feina poètica a la tasca d’un joier o d’un artífex que llima i poleix la seva obra, o a la del fuster que ribota i dola la seva labor, i en el seu afany de singularitat…

Fou fundada el 1991 quan un grup d’aficionats que es reunien a la platja de la Mar Bella de Barcelona des del 1985 decidiren constituir-se com a club Originalment tenien la seu al barri de Gràcia, però posteriorment s’establiren al Centre Cívic de Can Felipa, al Poblenou, més a prop del mar per a poder practicar el vol d’estels Ha participat en nombrosos festivals a Catalunya, Espanya i en alguns països com França, Anglaterra o Portugal A causa de la massificació de les platges de Barcelona la seva zona de vol habitual passà a ser la platja de Sant Adrià de Besòs Entre el 1993 i el 2005…

Es doctorà el 2007 a la Universitat de Barcelona Professor a l’School of Physics and Astronomy Queen Mary de la Universitat de Londres, s'especialitzà en tècniques de precisió i anàlisi de dades en la detecció d’ exoplanetes , especialment en els més similars a la Terra pròxims al sistema solar El 2016, l’equip dirigit per ell anuncià el descobriment de Pròxima b, un planeta a 4,2 milions d’anys llum de la Terra, de característiques que podrien ser similars, descobriment que li valgué ser considerat per la revista Nature un dels deu científics de l’any El 2018 aquesta mateixa revista publicà…

Educat a Madràs i a Cambridge 1933-37, on fou alumne de Dirac, el 1937 anà a la Universitat de Chicago, d’on fou professor d’astrofísica teòrica El 1953 es naturalitzà nord-americà Estudià els estels nans blancs, dels quals n'explicà l’evolució, i en determinà la massa màxima límit de Chandrasekhar Determinà la massa màxima del nucli d’heli d’un estel límit de Chandrasekhar-Schönberg i estudià també la transferència d’energia per radiació i convecció a les atmosferes estellars, i la polarització de la llum emesa per determinats estels El 1983 rebé el premi Nobel de física És…

El 1924 entrà a l’observatori astronòmic de Leiden i el 1935 n'esdevingué director fins el 1970 President de la Unió Astronòmica Internacional 1958-61, es dedicà als estudis de la Galàxia, de la qual descobrí i determinà la rotació diferencial 1927, com també les característiques particulars de la seva estructura espiral 1952 El 1950 proposà la teoria més acceptada actualment sobre l’origen dels cometes, que consisteix en l’existència de l’anomenat núvol d’Oort , situat aproximadament 1 any llum del Sol en els límits de la seva influència gravitacional al qual són lligats molt feblement Quan…

L’estel α Octantis pertany al tipus espectral F4, és a una distància de 148 anys llum i té una magnitud aparent de 5,4 En l’Octant, però, contràriament als convenis establerts, l’astre més brillant és catalogat com a β Octantis i té una magnitud aparent de 4,34 La regió del firmament ocupada per l’Octant conté també el pol sud celeste Malgrat això, la constellació de l’Octant no és utilitzada en l’orientació nocturna dels navegants, perquè els 56 estels visibles a ull nu que conté són poc brillants La constellació que hom utilitza com a referència per a situar el pol sud és la…

Els estels més brillants d’aquesta constellació dibuixen al firmament una figura que recorda la forma d’un escorpí L’astre més brillant de la constellació és Antares, α Sco, que és un estel binari visual situat a una distància de 423 anys llum L’astre principal del sistema és un supergegant vermell de diàmetre 300 vegades més gran que el del Sol L’astre secundari té un diàmetre que únicament és dues vegades més gran que el del Sol, però 300 vegades més brillant La magnitud visual del sistema binari és lleugerament variable, i el seu valor visual aparent és 1,0 La Via Làctia…