Resultats de la cerca
Es mostren 1418 resultats
Kumayri
Ciutat
Ciutat d’Armènia.
Situada a 1500 m d’altitud, la voregen muntanyes pel nord i l’est Important centre tèxtil fàbriques de maquinària i electrodomèstics Fundada el 1840 amb el nom d’ Aleksandropol , el 1924 fou anomenada Leninakan fins el 1991, que adoptà el nom actual El 1988 perdé la meitat dels habitants a causa d’un terratrèmol
descartelització
Història
Política de descentralització i desintegració de les grans concentracions industrials (càrtel, konzern), imposada a Alemanya en acabar la Segona Guerra Mundial.
Els principis en què havia de basar-se foren establerts pels acords de la conferència de ©Potsdam 1945 Després, les normes pràctiques depengueren de la potència que dominava cada sector i, malgrat els acords de Potsdam, molt aviat hom notà discrepàncies en llur aplicació En el sector encomanat a l’URSS hom procedí a desmuntar totalment les fàbriques, que foren traslladades i muntades novament a l’URSS, en concepte de compensacions de guerra Aquests trasllats en massa acabaren el 1947, i l’actitud soviètica anà canviant a mesura que la República Democràtica Alemanya anava essent integrada al…
Sant Josep
Barri
Barri mixt d’habitatge i indústria de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), situat al voltant de la carretera de Santa Creu de Calafell, entre el nucli antic i el barri de Santa Eulàlia de Provençana i formant part del nucli central urbanitzat del municipi.
Hi habitaven la petita burgesia local, propietaris agrícoles i població immigrada de fora del Principat En aquest sector hom localitzà al començament del s XX les primeres fàbriques del municipi, que al llarg del segle foren traslladades fora del centre urbà Forma amb els barris del Centre i Sant Feliu el districte I de la ciutat
Pirna
Ciutat
Ciutat del land de Saxònia, Alemanya, a l’esquerra de l’Elba.
Té fàbriques de cellulosa i seda artificial, bé que antigament fabricava drap i fonia ferro Sotmesa temporàniament al regne de Bohèmia, ha estat sempre un mercat fronterer entre Saxònia i Bohèmia Conserva un convent de dominicans actualment museu, una església dedicada a la Mare de Déu i la Casa de la Ciutat, tots construïts al s XVI
Petropavl
Ciutat
Capital de la província del Kazakhstan Septentrional, al Kazakhstan.
És situada al SW de la plana de Sibèria Occidental, a la riba dreta del riu Išim, a l’encreuament amb el Transsiberià Fundada el 1752, és un actiu nucli industrial construccions mecàniques, fàbriques de motors de petit cubicatge i aïlladors i centre d’ensenyament institut pedagògic, politècnic, escoles tècniques de mecanització de l’agricultura, del transport ferroviari, etc
Penza
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Rússia.
Situada a les vores del riu Sura, afluent del Volga, és un important nucli industrial fàbriques de compressors, motors dièsel, frigorífics, calculadores electròniques, rellotges, bicicletes, pianos, indústria paperera, lleugera i alimentària Té institut politècnic, pedagògic, agrícola i escola industrial centres d’ensenyament mitjà especial i diversos instituts d’investigació Fou fundada el 1966 com a fortalesa militar
Omsk
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Rússia.
Situada a la confluència dels rius Om’ i Irtyš, és la segona ciutat de Sibèria, després de Novosibirsk Fundada el 1716 com a fortalesa, és actualment un nucli industrial, amb fàbriques de maquinària agrícola, refineria de petroli el petroli hi arriba per l’oleoducte Ust-Balyk-Omsk, de 1 036 km i indústria lleugera i alimentària
Zlín
Ciutat
Ciutat de la província de la Moràvia Meridional, a Txèquia.
Situada a les vores del riu Dřevnice, poc abans de l’aiguabarreig amb el Morava, el creixement urbà es degué a la installació de les grans fàbriques de calçat de la família Bat'a Té també factories mecàniques accessoris d’automòbil i indústria de pneumàtics i de cautxú sintètic Entre el 1945 i el 1990 s’anomenà Gottwaldov
Artemivs’k
Ciutat
Ciutat d’Ucraïna, a l’oblast’ de Donec’k (91.000 h [est 1987]).
Situada a les vores del riu Bakhmut, de la conca del Don, fou fundada al segle XVI És un gran centre d’extracció de sal gemma, a més de producció de materials per a la construcció i fàbriques d’elaboració de metalls preciosos Hi ha un institut d’investigació de la indústria de la sal i un museu geològic
rebobinadora
Indústria tèxtil
Papereria
Bobinadora que permet d’obtenir bobines de paper, de plàstic, de teixit, etc.
Té una longitud de làmina determinada, a partir de bobines de molta major longitud en el paper i el plàstic, les de sortida de la màquina que els fabrica, eventualment reduint-ne també l’amplada per tal de facilitar la manipulació posterior En els teixits són emprades especialment en les fàbriques del ram de l’aigua
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina