Resultats de la cerca
Es mostren 449 resultats
Perigús
Ciutat
Ciutat d’Aquitània, Occitània, capital de la comarca del Perigord i del departament de Dordonya, França.
Mercat comarcal i fabricació de tèxtils, de sabates i de material ferroviari Destaquen les activitats terciàries administratives, comercials, d’ensenyament, etc i industrials Bisbat catòlic L’antiga Vesunna Petricoriorum fou capital del comtat del Perigord, pertangué a Anglaterra del 1360 al 1369, i al s XVI fou un fogar del protestantisme francès De la seva prolongada història, conserva restes galloromanes muralles, temple, d’un amfiteatre romà del s III i un bon nombre de cases d’estil romànic, gòtic i renaixentista La catedral de Sant Front s XIII i l’església de Sant Esteve s…
Innsbruck
Ciutat
Capital del land del Tirol, Àustria.
És situada a la confluència de l’Inn del qual rep el nom amb el Sill, i entre el Karwendel al N i els Alps Stubaier i Tuxen al S Important nucli industrial indústria tèxtil, química, farmacèutica, alimentària, del paper i comercial, és un centre turístic i d’esports d’hivern i un nus ferroviari És seu de la Leopold-Franzens Universität Innsbruck, fundada el 1669 Al centre de la ciutat hi ha cases dels ss XIII i XIV A l’església dels franciscans s XVI hi ha la tomba de Maximilià I Antiga colònia romana Veldidena , prengué el nom actual al s XI
Eduard Coca i Vallmajor
Literatura catalana
Prosista i comediògraf.
Treballà en feines diverses revisor de trens, escultor, músic, etc Fou popular per les seves collaboracions al setmanari Cu-cut 1902-08, en el qual publicà, amb el pseudònim KOK , cròniques en vers sobre l’actualitat política i paròdies de costums, tipus i successos El 1904 edità Aucells de gàbia , unes memòries de la seva època d’empleat ferroviari Per al teatre escriví els monòlegs Casat 1908 i El quefe d’estació 1908, a més d’una comèdia de costums ambientada en la petita burgesia, Gent d’ara 1908, i la paròdia El gran detective Holmes s d És autor, també, del llibre per a…
Barakaldo
Municipi
Municipi de la regió de Biscaia, País Basc, a la ria del Nerbión.
És un nucli industrial que començà a desenvolupar-se al segle XIX amb la installació 1854 dels alts forns de la fàbrica de Nuestra Señora del Carmen de la firma Ibarra y Cía, que el 1882 fou comprada per la societat Altos Hornos y Fábricas de Hierro y Acero de Bilbao El 1902 la fusió de tres empreses donà lloc a Altos Hornos de Vizcaya, que té ferrocarrils i mines de ferro pròpies Somorrostro, Mendierreta Tanmateix, la ciutat no té solament indústries siderometallúrgiques, sinó també de maquinària, eines, material de transport ferroviari i marítim, productes químics colorants,…
Saint Louis
Ciutat
Ciutat de l’estat de Missouri, EUA, a les vores del Mississipí, 16 km aigües avall de la confluència del Missouri.
És un centre de comunicacions de primer ordre, situat a l’encreuament de fonamentals vies fèrries i carreteres El port és un dels de més tràfic fluvial del país Gaudeix d’una economia molt diversificada, que es beneficia de la producció local de primeres matèries ferro, plom, zinc, coure, alumini i magnesi Es destaca la indústria aeronàutica i automobilística, la de material ferroviari, química, alimentària, tèxtil i de fabricació de components electrònics És també un gran mercat de bestiar, cereals, llana i fusta de construcció Té aeroport internacional Centre d’ensenyament…
Milwaukee
Ciutat
Ciutat de l’estat de Wisconsin, EUA, situada a la vora oest del llac Michigan.
És la ciutat més gran de l’estat, el creixement demogràfic de la qual és més important, els últims anys, a l’àrea urbana del 1950 al 1970 un increment del 21,1% que no pas al centre És el més gran port carboner del llac, amb un tràfic superior a 900 000 t anuals, i un important mercat agrícola i centre de comerç a l’engròs Gran nucli d’indústria manufacturera, que ocupa en aquest sector el 42% de la població activa maquinària elèctrica, per a la construcció, minera i agrícola, indústria alimentària i de material científic Nus ferroviari i de carreteres Aeroport Centre d’…
Banská Bystrica
Ciutat
Capital del kraj
d’Eslovàquia Central, Eslovàquia, vora el riu Hron.
És un nucli industrial metallúrgia del coure i de l’argent, paper, mobles, teixits de llana i nus ferroviari Prop hi ha una central termonuclear Fou fundada al segle XII, amb el nom de Neusohl, per colons alemanys procedents de Turíngia Arrasada pels mogols cap al 1243 i reconstruïda poc temps després per Béla IV d’Hongria, la ciutat convertida en un florent centre miner fou, des del segle XIII fins al segle XV, la residència predilecta dels sobirans hongaresos Durant la guerra dels Trenta Anys i durant la guerra d’independència d’Hongria 1848-49, fou molt devastada L’any 1944 es…
Beja
Ciutat
Capital del districte de Beja, Portugal, a l’antiga regió del Baix Alentejo.
És centre agrícola i mercat comarcal Situada damunt un turó circular que es destaca sobre la fèrtil plana que l’envolta, hi ha tallers de reparació de material ferroviari La ciutat remunta a la colònia romana a la qual Juli Cèsar donà el nom de Pax Iulia pel fet d’ésser la ciutat en què fou tractada la pau amb els lusitans August la denominà Pax Augusta Fou, amb Évora, la ciutat romana més important de Portugal al sud del Tejo A partir del segle V dC l’ocuparen els sueus i els visigots, i després els àrabs 715 i Alfons I d’Astúries 750 L’any 1162 Fernán González la incorporà a…
Aberdeen

El Marischal College, a Aberdeen
Elena Gabrielli (CC BY-NC-ND 2.0)
Ciutat
Ciutat d’Escòcia, capital de la regió dels Grampians, Gran Bretanya, situada en una plana litoral de la mar del Nord, entre el Don i el Dee.
Port de mar, aeroport i nus ferroviari, ciutat administrativa i universitària Universitat d’Aberdeen, fundada el 1494, és el centre regional de l’Escòcia del NE L’extracció de granit, la pesca salmó, areng i les conserves de peix, la construcció naval, les indústries tèxtils jute, llana, cotó i químiques superfosfats són les activitats econòmiques a destacar Des de la dècada de 1970-80 s’ha convertit en la base principal per a l’explotació de petroli a la mar del Nord Fundada per flamencs vers el 1130, durant el regnat de David I, Guillem el Lleó li atorgà carta de ciutat cap al…
Breda

Carrer de Breda
© Turisme d’Holanda
Ciutat
Ciutat del Brabant Septentrional, Països Baixos, a la confluència del Mark i l’Aa.
Voltada per canals, és un mercat hortícola i un nucli manufacturer catifes, mobles, teixits Hi ha entroncament ferroviari i de carreteres Fou un feu de la casa de Brabant des del s XII fins al 1404, que passà a la casa de Nassau Conquerida pels espanyols el 1581, fou reconquerida poc temps després 1590 pels holandesos, que s’hi mantingueren fins el 1625, any que les forces espanyoles comandades per Ambrogio Spinola obtingueren la capitulació de la ciutat, esdeveniment recollit per Velázquez en la seva famosa tela La rendició de Breda El 1637 fou presa per Frederic Enric d’Orange, possessió…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina