Resultats de la cerca
Es mostren 1689 resultats
modulació PAM
Modulació analògica d’impulsos d’amplitud, utilitzada ara per al control de processos i abans per a la transmissió de veu.
Consisteix a mostrejar un senyal analògic el resultat, uns impulsos de durada fixa i d’amplitud proporcional a la del senyal analògic, és el senyal PAM Pulse Amplitude Modulation Si les mostres, és a dir el senyal PAM, són codificades en forma de mots digitals, que descriuen l’amplitud arrodonida al valor digital més pròxim de cada mostra, aleshores esdevenen un senyal modulat en impulsos codificats MIC, o PCM en anglès Tant els senyals PAM com els PCM són el resultat de modulacions en banda de base, perquè no intervé cap ona portadora en llur construcció
giroscopi

Giroscopi muntat sobre bastiments articulats que actuen com a plataforma estabilitzadora
© Fototeca.cat
Tecnologia
Tipus de baldufa
simètrica el centre de gravetat de la qual resta immòbil respecte a la rotació.
El més conegut és el giroscopi de Foucault , que consta essencialment d’un disc muntat sobre un suport de manera que el disc pugui orientar-se lliurement Les lleis de la mecànica demostren que, quan el disc gira molt ràpidament, ho fa entorn d’un dels eixos d’inèrcia, el qual es manté parallel a una direcció fixa de l’espai durant tot el moviment, encara que el suport es mogui El giroscopi, a més de servir per a demostrar la rotació de la Terra, és emprat com a brúixola i és la base dels pilots automàtics d’avions, coets i embarcacions
Feodor Čaljapin
Música
Baix rus.
Ingressà al teatre Panajev a disset anys El 1895 debutà al teatre Marjinskij de Sant Petersburg amb Faust , de Gounod La seva elevada estatura, la seva presència a l’escenari i la seva impressionant veu admiraren el públic La interpretació que féu de Borís Godunov Musorgskij marcà el seu temps, així com les creacions d' El príncep Igor Borodin, Una vida pel Tsar Glinka i Don Quichotte Massenet, que estrenà el 1910 El 1922 fixà la residència a França Cantà amb regularitat al Metropolitan Opera House de Nova York fins el 1929 Fou un dels pioners de la indústria discogràfica
Antoni Marsà i Bragado
Història
Republicà.
Fill d’un republicà terrassenc, fou secretari del Centre Federal de Madrid en 1895-1903 Posteriorment passà a la Unió Republicana de Salmerón, i fixà la residència a Terrassa, on, amb Roca i Palet, fundà la casa del poble Regidor de l’ajuntament de Barcelona, a partir del 1905, i partidari de Solidaritat Catalana, formà part de la comissió que intentà la creació d’una policia parallela antiterrorista, sota la direcció de l’inspector anglès Arrow Després, milità successivament en la UFNR i el partit reformista de Melquíades Álvarez tornà al partit republicà federal el 1913
Josep Xaupí
Josep Xaupí Escut d’armes de la família (1770)
© Fototeca.cat
Historiografia
Historiador.
Doctorat en teologia a París, fou canonge de la catedral d’Elna i ardiaca de Vallespir 1724 Després fixà la seva residència a París, i des del 1764 fou degà de la facultat de teologia de París Fruit de les seves investigacions sobre la història antiga del Rosselló foren les seves Recherches historiques sur la noblesse des citoyens honorés de Perpignan et de Barcelone 1763, les quals, corregides i augmentades foren publicades de nou el 1776 Totes dues edicions foren contestades per Francesc de Fossà, amb Observations historiques et critiques sur le droit publique de Catalogne et de Roussillon…
Jacques Barrelier
Botànica
Medicina
Metge i botànic.
Ingressà el 1635 a l’orde dominicà i viatjà per la península Ibèrica, Occitània i Itàlia Fixà la seva residència a Roma 1653-72 on féu gravar els dibuixos de moltes de les plantes recollides en els seus viatges Perduts el seus escrits en un incendi, Antoine de Jussieu publicà, el 1714, sota el títol de Plantas per Galliam, Hispaniam et Italiam observatae iconibus aeneis exhibitae , la impressió dels gravats de les plantes, acompanyats d’alguns comentaris Hi ha un cert nombre d’espècies procedents del Principat i del País Valencià, facilitades a Barrelier per Joan Salvador i Boscà
experiment de Millikan
Electrònica i informàtica
Física
Experiment destinat a mesurar la càrrega elèctrica de l’electró, realitzat del 1910 al 1916 per un equip dirigit per R. A. Millikan.
L’experiment consisteix essencialment a fer caure gotetes d’oli, mitjançant un polvoritzador, en el si d’un camp elèctric Algunes de les gotetes són carregades elèctricament i, si hom dóna al camp elèctric un valor apropiat, és possible d’equilibrar-ne la caiguda Mesurant la intensitat del camp elèctric necessari per a contrarestar la força de la gravetat i coneixent la massa de les gotetes que hom obté mesurant llurs velocitats de caiguda lliure en l’aire, Millikan observà que els valors de les càrregues elèctriques de les gotetes eren sempre múltiples enters d’una quantitat fixa…
Albert Llorens Ibarz
Albert Llorens Ibarz
Federació Catalana de Gimnàstica
Gimnàstica
Gimnasta.
Especialitzat en gimnàstica artística, s’inicià al collegi Sant Miquel de Barcelona i fou subcampió d’Espanya juvenil 1962 Participà amb la selecció espanyola en dos Campionats del Món 1966, 1970 i tres Campionats d’Europa 1967, 1971, 1973 El 1969 aconseguí cinc títols de campió d’Espanya —concurs general, terra, anelles, cavall amb arcs i barra fixa— i dos subcampionats El 1971 fou campió en cavall amb arcs i el 1973, en paralleles Fou deu vegades consecutives campió de Catalunya 1965-74 Fou entrenador del Club Gimnàstic Sant Miquel i professor de gimnàstica de l’INEFC
Francesc d’Olzinelles
Cristianisme
Eclesiàstic.
Caputxí, anà com a missioner a la Guaiana, d’on tornà vers el 1695 Fou nomenat definidor de l’ordre Combaté la ingerència reial en l’elecció dels superiors religiosos publicà una Alegación de los religiosos hijos de la provincia de Cataluña 1698, per la qual cosa fou empresonat Escapà i es refugià a França El 1700 acudí al nou rei Felip V, que el remeté a la congregació romana de bisbes i regulars Preparà, a Roma, un expedient amb la traducció llatina de la seva Alegación 1702, però la guerra de Successió n'impedí la tramitació Aleshores fixà la residència a Perpinyà
Terra Nostra
Publicacions periòdiques
Revista escolar catalana, sovint amb texts francesos contraposats per a facilitar-ne la comprensió, fundada l’any 1965 per Ramon Gual i Casals, a Prada de Conflent.
Es presenta en forma de quaderns monogràfics sense periodicitat fixa Abasta una temàtica molt variada tradicions, cançó popular tradicional, àlbums fotogràfics comentats sobre localitats de Catalunya del Nord sota el comú denominador de "fa temps”, etc Fonamentalment centrada a la Catalunya del Nord, no descura la problemàtica global catalana De la revista ha sorgit una casa editorial, amb publicacions de caire més científic, com la Bibliografia rossellonesa de RNoëll, la Flora catalana de JBouchard, i el fonamental Atlas de Catalunya Nord de JBecat També ha editat discs de cançó popular…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina