Resultats de la cerca
Es mostren 5484 resultats
grogui
Boxa
Dit del boxador que es troba en l’estat d’atordiment pròxim a la situació de fora de combat.
espiera
Forat fet en una paret, una porta, etc, per poder guaitar des de dintre el que passa a fora.
vinagre medicinal
Farmàcia
Medicament per a ús tòpic, generalment capil·lar, en el qual ha estat emprat el vinagre com a vehicle.
També havia estat emprat com a antisèptic vinagre dels quatre lladres i com a estimulant respiratori vinagre anglès , però actualment és fora d’ús
llei de Zipf
Lingüística i sociolingüística
Llei establerta pel psicòleg i psicolingüista nord-americà George Kingsley Zipf (1902-50), que estableix la relació entre la complexitat dels fonemes i llur freqüència: la complexitat dels fonemes i, semblantment, la longitud dels mots és inversament proporcional a llur freqüència.
Aquesta llei respon al principi del mínim esforç dels usuaris de la llengua Segons aquest principi, la llengua ideal per al parlant fóra la formada només per un sol mot, mentre que per al qui escolta ho fóra la que posseís per a cada significació un mot diferent En realitat, hi ha sempre un compromís entre aqueixes dues tendències, que Zipf descriu gràficament amb un sistema de coordenades en el qual les abscisses representen l’ordenació decreixent dels mots-tipus segons llur freqüència habitual, i les ordenades, la freqüència efectiva dels mots La corba tendeix a confondre's amb la diagonal…
oximel
Farmàcia
Preparat galènic, d’ús extern, compost d’àcid acètic diluït (o vinagre) i mel.
L' oximel d’escilla és un macerat d’escilla blanca Urginea maritima en àcid acètic diluït és d’ús intern Actualment són fora d’ús
volsc | volsca
Història
Individu d’un antic poble del Laci, Italia, de llengua oscoúmbrica, que s’establí (segle V aC) a la zona compresa entre Velletri i Formia, la mar i el riu Sacco (se’n fa ressò la llegenda de Coriolà).
Membres de la lliga llatina, foren sotmesos a Roma s IV aC Hom no en coneix gairebé res, fora que eren governats per dos meddices
call
El call de Girona
Turisme de Girona / Jaume Llorens
Història
En les ciutats i viles medievals catalanes, zona habitada per jueus.
El terme de l’hebreu qahal , ‘assemblea’, ‘congregació’ és documentat des del segle XIII la primera menció és la del call de Barcelona, el 1241 A vegades hi havia dos calls en una mateixa població, com a Barcelona on al costat del call major , o de la Volta , hi havia el call d’En Sanaüja , o de N'Àngela , més petit i a Cervera el call antic , o vell , dins el mur, i el call nou , fora el mur, dits també call sobirà i call jussà , bé que formant una sola aljama Els principals calls documentats són els de Barcelona, Girona, Palma, Perpinyà, Cervera, Tortosa, Manresa, Tarragona,…
Començament de la publicació de "Lo Somatent"
S’inicia la publicació del diari catalanista "Lo Somatent", dirigit per Pau Font de Rubinat, a Reus, el primer imprès íntegrament en català fora de Barcelona
vehicle tot camí
Transports
Vehicle d’oci semblant a un tot terreny i a un pick-up.
Aquests models són força similars als vehicles tot terreny Tenen bones característiques per a circular fora de carreteres asfaltades, però grans limitacions en terrenys molt irregulars
fiàlid
Botànica
Conidiocist en forma d’ampolla.
Típicament el seu nucli es divideix, i produeix una espora per gemmació, fora del coll Per repetició indefinida d’aquest procés s’originen rosaris de conidis