Resultats de la cerca
Es mostren 5758 resultats
col·liquació
Patologia humana
Procés degeneratiu de liqüefacció cel·lular, durant el qual es formen vacúols en el citoplasma.
part
Música
En un context polifònic, cadascuna de les línies melòdiques que formen el teixit contrapuntístic.
El nombre de parts serveix habitualment per a caracteritzar una peça polifònica Així, es parla d’una fuga a tres parts, d’un cànon a quatre parts, d’una invenció a dues parts, etc Cal tenir present que, en aquest context, el terme ’part’ sempre es pot substituir per la paraula ’veu', potser més freqüent en les llengües romàniques Es distingeixen diferents modalitats de part es parla de part lliure o complementària per a designar aquella veu o aquelles veus que, en un context imitatiu, com ara un cànon, no participen del principi imitatiu de part principal o part secundària, i de parts reals…
klebsormidials
Botànica
Grup taxonòmic de clorobionts format per algues verdes pluricel·lulars que formen filaments no ramificats.
breny
Cadascuna de les vetes que, ensems amb la sola, formen l’espardenya de vetes.
hidrat
Química
Substància que conté molècules d’aigua que formen part de la seva composició química.
Hom distingeix dos tipus d’hidrats el primer tipus és format pels hidrats de composició constant, en els quals les molècules d’aigua són lligades al compost anhidre mitjançant enllaços covalents coordinats per un dels parells d’electrons lliures de l’àtom d’oxigen, o bé per enllaços de ponts d’hidrogen i en el segon tipus les molècules d’aigua ocupen buits en la xarxa cristallina i no presenten una proporció constant entre els dos components de l’hidrat
cenapsa
Biologia
Cadascuna de les agrupacions macromoleculars, força complexes, que incessantment es formen en el citoplasma.
Tenen propietats físiques i químiques totalment diferents de les de llurs constituents Hom distingeix les lipidicoprotídiques , associacions de cossos grassos i proteïnes, i les glucidicoprotídiques , agrupacions de glúcids i proteïnes
caire
Aresta de l’angle sortint que formen dues cares contigües d’un cos polièdric.
melanconials
Botànica
Ordre de deuteromicets caracteritzat pel fet que els conidis es formen en cossos estromàtics.
illes de la Societat
Arxipèlag
Arxipèlag de l’oceà Pacífic, el més occidental dels que formen la Polinèsia Francesa.
Consta de les Illes del Vent Tahití , Moorea i de les de Sotavent Raiatea , Tahaa , Bora Bora , Huahine , etc La més important és Tahití, on es troba la capital, Papeete 62735 h 1977 Envolten les illes formacions corallines, l’interior és elevat i molt accidentat i la població es concentra a les costes Les plantacions de cocoters exportació de copra i de vainilla són els recursos principals també es dediquen a la pesca Hi és molt important el turisme Dels lagoons dels atols, hom n'extreu nacre, que dona lloc a una petita artesania
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina