Resultats de la cerca
Es mostren 5755 resultats
glàndules de Naboth
Anatomia animal
Glàndules mucoses situades al voltant de l’orifici del coll uterí.
Quan s’obstrueix el conducte secretor es formen els quists de Naboth , freqüents en la cervicitis crònica
illes Babuyan
Arxipèlag
Arxipèlag de les Filipines format per cinc illes volcàniques (1 440 km2), situades a l’estret de Luzon.
Formen part de la província de Cagayan Els recursos econòmics són l’agricultura, la ramaderia i la pesca
Kvarken
Svedjehamn, un dels llogarets costaners més grans de Kvarken
Finnish Tourist Board
Arxipèlag
Arxipèlag de la mar Bàltica, al golf de Bòtnia, el qual divideix en Bottenvik (nord) i Bottenhav (sud).
Les illes principals són Holmön, Ängesön que pertanyen a Suècia, Raippaluoto i Björkö que formen part de Finlàndia
microcist
Biologia
Cèl·lula vegetativa, resistent, petita i rodona, amb parets cel·lulars molt gruixudes.
Els microcists s’associen mitjançant un llim viscós i formen eixams anomenats cossos fructífers Són típics dels mixobacterials
conducte cístic
Anatomia
Via biliar que s’estén de la bufeta de la bilis a l’extremitat inferior del conducte hepàtic.
Els conductes cístic i hepàtic s’uneixen i formen el conducte colèdoc, que va a parar al duodè
tremel·lals
Micologia
Ordre de basidiomicets de la subclasse de les fragmobasidiomicètides, integrat per fongs de basidiocarps gelatinosos o cartilaginosos, de formes irregulars.
Tenen basidis amb cloendes obliqües o transversals, i formen freqüentment conidis Es fan generalment sobre fusta en descomposició
àncora de Marrel-Risbec
Transports
Àncora sense cep, d’acer dolç i ungles molt amples.
Els braços formen un angle agut amb la canya i poden girar uns 50° a banda i banda
carcinoma
Patologia humana
Tumor epitelial maligne amb tendència a infiltrar els teixits veïns i a donar metàstasis per via limfàtica o sanguínia.
Pot afectar qualsevol òrgan del cos Si les cèllules epitelials on s’origina formen glàndules, s’anomena adenocarcinoma
canudera
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les crucíferes, amb rizoma esquamós, de tija glabra d’una alçada de 30 a 60 cm i grans fulles pinnatisectes imparipinnades de 5-9 folíols.
Les flors, liles, rosades o blanques, i els fruits, en síliqua, formen raïms Viu sobretot a les fagedes
amilodextrina
Bioquímica
Nom genèric de les dextrines obtingudes per hidròlisi del midó, que donen coloració roja violada amb el iode, anomenades també midó soluble
.
Formen pólvores blanques, emprades com a indicador en iodometria i per a determinar el poder diastàtic del malt