Resultats de la cerca
Es mostren 411 resultats
fre

Part del fre
© Fototeca.cat
Tecnologia
Dispositiu capaç d’absorbir l’energia cinètica d’un sistema mecànic en moviment per tal de produir una disminució de la velocitat, provocar l’aturada completa o impedir l’acceleració.
Segons el principi de funcionament hi ha frens de tres classes de fregament, de fluid i elèctrics Els frens de fregament transformen l’energia cinètica en energia calorífica per fregament entre dues superfícies, l’una fixa i l’altra mòbil Els més simples són formats per un o dos socs o una cinta que frega l’element mòbil una roda, un tambor, un eix, etc El fre de tambor , emprat principalment en els automòbils, consta de dues parts l’una, el tambor , va fixada a la roda, i l’altra, solidària a l’eix fix, és formada per dues peces articulades socs o mordasses recobertes de folre de fre, les…
el Ter
el Ter a Cellera de Ter, amb els cingles del Far, al fons
© Fototeca.cat
Riu
Riu de Catalunya que neix al Pirineu Oriental i que desguassa directament a la Mediterrània.
Neix a Ulldeter, dins el terme de Setcases Ripollès, a la vall glacial de Morenç, a 2400 m alt La seva capçalera és al Ripollès a la plana de Vic s’orienta cap a llevant, i per les Guilleries, el Gironès i el Baix Empordà, al cap d’uns 167 km, lliura les seves aigües a la platja de Pals, on hom li estima un cabal mitjà natural de 29,4 m 3 /s Deixa la zona axial dels Pirineus a Camprodon, on recull les aigües del Ritort que ve de coll Pregon Després, a Sant Pau de Seguries, s’endinsa pels sediments eocènics marins de la Depressió Central, que segueix per Sant Joan de les Abadesses fins a…
el Xúquer
el Xúquer al seu pas per Cofrents
© Fototeca.cat
Riu
Riu del País Valencià, que neix a Ojuelos de Valdeminguete, prop del Cerro de San Felipe, a 1.506 m alt., als Montes Universales, a Castella (Conca), i desguassa a la Mediterrània a l’altura de Cullera (Ribera Baixa).
Amb una conca de 22100 km 2 , una llargària de 535 km i un cabal mitjà de 60 m 3 /s, és el riu més gran del País Valencià La seva capçalera es limita als Montes Universales i a la Serranía de Conca, que és compartida pel Cabriol, potent afluent seu per l’esquerra Tots aquests relleus formen part de la branca ponentina o castellana de la Serralada Ibèrica Els seus plecs, d’orientació NW-SE i plasmats en alternances de calcàries, margues i argiles del Secundari, condicionen la direcció general del riu en el seu tram inicial, igual com la del Valdemeca i la del Cabriol A la Serranía aquestes…
campana
Música
Instrument de percussió format per una cavitat en forma de vas invertit, d’amplària creixent devers la boca o obertura, el qual es percut amb un batall —interior o exterior— o amb un batedor independent.
Les vibracions sonores es produeixen, principalment, a les vores o boca de la campana Antigament també era anomenada nola, cloca o seny En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió directa Generalment és de bronze, però també pot ser de ferro o d’altres metalls, per exemple d’argent, o d’altres materials com ara fusta o terra cuita La qualitat i el gruix del metall o material del qual està feta, així com la seva forma i mides, són determinants en la seva afinació i en la producció dels sons harmònics Bàsicament, la campana es pot fer sonar de dues maneres balancejant-la de…
exsudació
Tecnologia
Defecte superficial que hom pot trobar en les peces de fosa i que presenta la forma de petites gotes amb un contingut més alt que la resta de l’aliatge de component de punt de solidificació més baix.
Aquest defecte és produït per l’expulsió del líquid residual de la solidificació per efecte de la contracció o de la pressió dels gasos closos
trufa
Pastisseria
Dolç petit, mena de bombó, elaborat amb una mescla de nata batuda i xocolata fosa en parts iguals i recobert amb xocolata ratllada, que hom es menja ben fred, per la qual cosa hom l’anomena generalment trufa gelada
.
calmatge
Tecnologia
Operació que hom realitza durant l’afinatge de l’acer i que consisteix a afegir en el moment de la colada certs productes, com el ferrosilici o el ferro-alumini, que fan minvar l’efervescència de la massa fosa.
L’acer que hom obté rep el nom d' acer calmat
Foneria i forja
Les arts dels metalls durant el període modernista són, encara, molt poc conegudes El primer estudi que se n’ocupà fou El arte modernista catalán , d’Alexandre Cirici 1951 que serví de base als escrits posteriors Trenta anys després, Núria de Dalmases i Antonio José Pitarch dedicaren un apartat específic als metalls, dins de l’obra Arte e industria en España 1774-1907 1982, on van donar a conèixer abundants dades inèdites derivades d’una intensa recerca documental Aquests darrers anys, amb motiu d’exposicions sobre el Modernisme i les arts decoratives, han vist la llum una sèrie de treballs…
càrter
Tecnologia
Caixa metàl·lica, generalment de fosa o d’alumini fos, que conté el cigonyal, les bieles i els pistons i, en molts motors de quatre temps, tots els òrgans de la distribució, i els protegeix de la pols i de l’aigua.
Consta de dues parts el càrter superior o bancada i el càrter inferior aquest darrer, que sovint és de palastre estampat, serveix de dipòsit d’oli en els motors de quatre temps i de cambra per a l’admissió i la compressió preliminar de la mescla en els de dos temps
bancada
Tecnologia
Bastiment d’algunes màquines, especialment de les màquines-eina, que n’és el suport i, alhora, l’element d’ancoratge a terra; pels esforços a què sol ésser sotmesa és construïda generalment de fosa d’una elevada resistència i duresa.
Així, la bancada del torn sosté els capçals i el carro portaeines i conté les guies del carro principal i el capçal mòbil
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina