Resultats de la cerca

Hom l’identifica amb el mestre Jean Lecocq, encara que hi ha molts dubtes sobre la seva personalitat La imprecisió de les fonts documentals contemporànies i alguns errors dels impressors de l’època, que el confonen amb el mestre de capella de la cort de Ferrara conegut com a Maistre Jahn, fan difícil les afirmacions sobre la seva identitat i els seus orígens També podria coincidir amb un compositor de nom Lecocq actiu a la cort de Viena cap al 1560 Apareixen obres seves en impresos musicals publicats als Països Baixos i Alemanya entre el 1542 i el 1555 En total se’n coneixen nou motets…

Estudià piano amb L Diémer, harmonia amb A Lavignac i composició amb A Gédalge al Conservatori de París entre el 1894 i el 1898 Inicià una prometedora carrera com a pianista que aviat, però, abandonà per dedicar-se a la pedagogia, camp en el qual esdevingué una de les grans figures franceses dels primers decennis del segle XX Fou professor del Conservatori de París, on tingué un gran nombre d’alumnes destacats, entre els quals el més famós fou Alfred Cortot, continuador de la seva tasca a partir de la dècada dels anys vint L’empremta de Lazare Lévy s’ha fet molt més manifesta en…

Establert a Barcelona, collaborà en el Diario de Barcelona i la Ilustración Española y Americana de Madrid Fou membre de la Comissió de Monuments Estudià 1869 la conservació dels monuments durant les revolucions franceses del 1789 i el 1848, i és autor de la monografia Antonio Viladomat, el artista olvidado y maestro de la pintura catalana 1877, primer estudi seriós sobre l’art català del s XVIII Deixà inèdita una segona part d’aquesta obra, publicada en part per Santiago Alcolea 1969 Collaborà en la Historia general del arte, de Lluís Domènech i Montaner Fou membre de l’Acadèmia…

Exercia una magistratura independent del poder central i era cort d’apellació de darrera instància En principi, el president, els consellers i l’advocat general eren del país o barcelonins refugiats només el procurador general era francès Fins el 1676, l’idioma utilitzat fou el català Jutjava segons les Constitucions de Catalunya i els Costums de Perpinyà, protegia els interessos generals, vetllava per la moralitat pública, dirigia l’ensenyament, arma eficaç de francesització Dugué a terme amb particular rigor la repressió contra la resistència dels rossellonesos a acceptar el nou règim…

Llicenciat en dret, fou catedràtic de francès a la universitat 1847-52 i després a l’Institut de Barcelona i professor de castellà i italià S’adherí de primer al romanticisme radical, que exemplificà en textos crítics, poemes i narracions com La prostituta , 1837, només en part recollits en un Cuaderno de poesías y escritos en prosa 1850, 1859, en el qual justificà el seu pas a posicions conservadores Collaborà a El Museo de Familias  amb un estudi sobre la literatura italiana coetània 1841 Traduí Ángelo d’Alexandre Dumas, Mis prisiones de Silvio Pellico i El cinco de mayo de Manzoni, entre…

Net i hereu de Tomàs de Banyuls i de Llupià Durant la guerra dels Segadors lluità contra Felip IV de Castella El 1642 fou nomenat, per les autoritats franceses a Catalunya, procurador reial dels comtats de Rosselló i Cerdanya, i governador un any més tard Ben aviat contrari, però, al caràcter opressor que adquirí la intervenció francesa, l’any 1653 dirigí una revolta al Conflent, i un any després capitanejà un aixecament de pagesos al mateix Conflent, i amb el reforç d’homes de la guarnició de Puigcerdà derrotà els francesos al Capcir Controlat el Rosselló novament pels…

Es desenvolupà sota la monarquia dels darrers Valois i gaudí de màxima popularitat sota els regnats d’Enric IV i Lluís XIII D’esperit essencialment aristocràtic, el ballaven senyors, prínceps i sobirans al costat dels professionals de la dansa L’espectacle, que incloïa poesia recitada, música vocal air de cour , instrumental i danses, finalitzava amb un grand ballet Els llibrets, quasi sempre d’inspiració mitològia o allegòrica, eren repartits entre els assistents perquè poguessin seguir-ne l’argument Cal cercar-ne els antecedents al darrer terç del segle XVI, època en què parallelament al…

Aparegué el 1959 en el periòdic infantil Pilote El primer àlbum d’una aventura completa fou Astèrix el gal , publicat el 1961, al qual en seguiren d’altres, fins a un total de 23 a la mort de Goscinny 1977 Posteriorment, Uderzo n'ha continuat la publicació 10 més fins el 2011 Obtingué un gran èxit, no tan sols a França, sinó també internacionalment, i ha estat traduït a nombroses llengües prop d’un centenar l’any 2011, entre les quals el català Les aventures tenen sempre com a punt de partida un poblet de la Gàllia romanitzada els habitants del qual, posseïdors d’una poció màgica que els fa…

Estudià gramàtica, retòrica i filosofia al Seminari Conciliar de Barcelona El 1801 ingressà en la Congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri Decidit opositor a la dominació francesa, el 1814, a la fi de l’ocupació, el baró d’Habert l’expulsà de Barcelona El 1821 morí exercint el ministeri sacerdotal, víctima de la febre groga Fou autor d’un extens dietari en sis volums sobre l’ocupació francesa, titulat Barcelona cautiva i publicat a Barcelona entre el 1815 i el 1821 per la impremta Brusi Segons el mateix autor, inicià la redacció de la crònica el 26 de novembre de 1808, coincidint amb el…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i posteriorment ho feu al de París, on s’inicià en la interpretació de música francesa El 1963 debutà a l’Òpera de París en el paper de Marguerite de La damnació de Faust , teatre on posteriorment cantà un ampli repertori Del 1974 al 1977 formà part de la companyia de l’Òpera del Rin d’Estrasburg Sovint ha estat convidada a Viena, Budapest, Berlín i Nova York, i ha interpretat els principals papers de mezzosoprano d’òperes de R Wagner, G Verdi, R Strauss i, sobretot, franceses, concretament de G Bizet, H Berlioz i J Massenet Debutà…