Resultats de la cerca

Establert a Barcelona, collaborà en el Diario de Barcelona i la Ilustración Española y Americana de Madrid Fou membre de la Comissió de Monuments Estudià 1869 la conservació dels monuments durant les revolucions franceses del 1789 i el 1848, i és autor de la monografia Antonio Viladomat, el artista olvidado y maestro de la pintura catalana 1877, primer estudi seriós sobre l’art català del s XVIII Deixà inèdita una segona part d’aquesta obra, publicada en part per Santiago Alcolea 1969 Collaborà en la Historia general del arte, de Lluís Domènech i Montaner Fou membre de l’Acadèmia…

És d’origen volcànic i molt muntanyosa El pic més alt és el volcà La Soufrière 1 484 m El clima és tropical, i l’economia, predominantment agrícola

Des de París fou dictada una nova constitució unitària i centralista, que motivà una forta oposició dels federalistes, fins que la República fou dissolta per Napoleó el 1803

D’entre aquestes adaptacions cal distingir Guerin Meschino 1473, Storie Narbonesi 1864, Aspramonte 1951 i, sobretot, I Reali di Francia 1941, recull de narracions en prosa del cicle carolingi

Llicenciat en lletres a la Universitat d’Alger, s’especialitzà en l’obra i el pensament de Ramon Llull Durant els anys cinquanta i seixanta publicà diversos estudis sobre els aspectes africans de la vida i l’obra de Llull Es doctorà a la Universitat de la Sorbona el 1963 amb una tesi sobre la filosofia lulliana, publicada amb el títol Raymond Llulle, philosophe de l’action 1964 traducció catalana del 1968 Posteriorment publicà nombrosos treballs sobre diversos aspectes del pensament lullià, i dugué a terme algunes traduccions i edicions de versions franceses medievals d’obres del…

Estudià amb JRodoreda i JLamote de Grignon a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Després d’haver muntat nombroses obres escèniques en els teatres Gran Via i Tívoli, regentà l’empresa del Gran Teatre del Liceu 1915-16, 1918-30, 1933-36 i 1939-47 hi renovà el repertori amb òperes russes, franceses i d’autors catalans i l’estrena de les principals òperes de Mozart féu actuar repetidament els ballets russos de Diaghilev i establí el costum de dedicar la temporada de primavera del Liceu al ballet Compongué música per a El caballero Wolframo i escriví El Gran Teatro del Liceo…

El 1963 s’uní als Setze Jutges Basant-se en textos propis, traduccions de cançons franceses i lletres escrites expressament per autors com Enric Barbat i Narcís Comadira, ha conreat una línia intimista, reflectida en els discos Visca l’amor 1968, Cançons que estimo 1974, Canticel 1976, sobre textos de JCarner, Una bruixa com les altres 1981 o Íntim 1999, versions de cantants francesos Parallelament, però, també s’ha dedicat a la cançó d’estil més frívol o irònic Guillermina Show 1967, Remena nena 1970, versions de cuplets catalans, Tango 1972, amb E Barbat, Guillermotta en el…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i posteriorment ho feu al de París, on s’inicià en la interpretació de música francesa El 1963 debutà a l’Òpera de París en el paper de Marguerite de La damnació de Faust , teatre on posteriorment cantà un ampli repertori Del 1974 al 1977 formà part de la companyia de l’Òpera del Rin d’Estrasburg Sovint ha estat convidada a Viena, Budapest, Berlín i Nova York, i ha interpretat els principals papers de mezzosoprano d’òperes de R Wagner, G Verdi, R Strauss i, sobretot, franceses, concretament de G Bizet, H Berlioz i J Massenet Debutà…

Destacà com a intèrpret de violí des de molt jove i fou deixeble d’E del Pino i P Jofre Dedicat a la investigació sobre les diferents escoles i tècniques de violí, feu nombroses conferències i collaborà en publicacions i revistes Fou fundador i integrant de diverses agrupacions artístiques, i director i assessor d’importants entitats, algunes d’àmbit internacional A més, fou catedràtic al Conservatori del Liceu de Barcelona d’assignatures com història de la música i estètica, entre d’altres Els violinistes italians sis-centistes 1922, Sonates primitives italianes, franceses i…

Durant la Segona Guerra Mundial lluità amb les forces del general De Gaulle Fou comandant en cap de les tropes franceses a la Xina i a Tonquín 1945-46 i a la Indoxina 1952-53, cap de la regió militar d’Algèria 1956-58 i governador militar de París 1959-60 Contrari a la retirada francesa d’Algèria, topà amb el president De Gaulle i participà en la fallida rebellió militar del 1961 Algèria Refugiat a Madrid, hi fundà, juntament amb el general Jouhaud, l' Organisation de l'Armée Secrète OAS El 1962 fou capturat a Alger i condemnat a cadena perpètua, però restà lliure arran de l’…