Resultats de la cerca
Es mostren 2023 resultats
cincona
Botànica
Gènere d’arbres o arbusts, de la família de les rubiàcies, oriünds dels Andes, de fulles enteres, oposades o verticil·lades, penninèrvies, llustroses, caduques, i de flors blanques, còrnies o purpurines, agrupades en dicasis, que alhora són aplegats en panícules terminals o axil·lars.
Fan fruits capsulars de dehiscència septicida L’escorça de les cincones, coneguda amb el nom de quina , conté alcaloides Les cincones que tenen una escorça més rica en quinina són Ccalisaya, Csuccirubra, Cofficinalis i Cledgeriana Totes quatre, bé que originàries del Perú i de Bolívia, són conreades al continent asiàtic, principalment a Java i Sri Lanka
meliàcies
Botànica
Família de les terebintals que comprèn unes 1 000 espècies, pròpies dels països tropicals.
Són arbres o arbusts de fulles pinnaticompostes alternes, de flors actinomorfes, hermafrodites, hipògines, gamosèpales i generalment pentàmeres, i de fruits en càpsula, en drupa o en baia Meliàcies més destacades Cedrela odorata cedrela Khaya senegalensis caoba africana Lovoa sp dibetú , embero Melia azderach mèlia , rosarier Swietenia sp caoba Swietenia mahogani caoba americana, caoba antillana, caoba de Cuba
dracena
dracena Dracaena fragans
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere que aplega unes 150 espècies d’arbusts o d’arbres xerofítics, de la família de les agavàcies, d’aspecte molt divers, generalment de tronc únic, simple o ramificat, baix o arborescent, que pot atènyer grans proporcions i longevitat.
Les fulles són lanceolades o ensiformes, disposades en plomall a l’extrem de les branques, les flors blanques, aplegades en panícula, i els fruits en baia Les espècies més destacades considerades a voltes integrants de la família de les liliàcies són Ddraco drago, Dfragans , Dumbraculifera i Dcinnasari , pròpies de països tropicals, i força apreciades com a plantes d’interior
Andrea Cesalpino
Botànica
Filosofia
Medicina
Metge, botànic i filòsof italià.
Professor de matèria mèdica i director del jardí botànic de Pisa 1555 i, des del 1592, metge de Climent VIII Descriví acuradament la morfologia de les flors i dels fruits en la seva obra De plantis libri XVI 1583, on introdueix una classificació basada en aquests caràcters Són notables els seus estudis sobre la circulació de la sang
musàcies
Bananer
© Fototeca.cat
Botànica
Família d’escitamínies.
És integrada per unes 80 espècies tropicals d’herbes perennes, sovint arborescents, de fulles alternes molt grosses, de flors trímeres, hermafrodites o unisexuals, amb el periant corollí i sovint gamofille, disposades en règims, i de fruits en baia, generalment farinosa Musàcies més destacades Musa paradisiaca bananer Musa textilis abacà , cànem de Manila Ravenala madagascariensis arbre del viatger Strelitzia reginae estrelítzia
sanícula
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, que es fa en boscs, fondalades, etc, a les contrades humides d’Europa.
Ateny de 20 a 60 cm d’alçària Les fulles són palmatipartides, amb el marge dentat, de flors blanques o rosades, molt petites, aplegades en umbelles denses i arrodonides, semblants a glomèruls, les quals són disposades a la vegada en cimes umbelliformes de tres o quatre radis, i de fruits amb agullons uncinats És herba remeiera, amb virtuts anticatarrals, vulneràries i astringents
castanya d’aigua
Botànica
Planta herbàcia aquàtica, de la família de les trapàcies, anual, d’arrels subjectes en el fang, amb fulles de dues menes (heterofíl·lia): les submergides, sèssils, linears, enteres, oposades, caduques; les flotants, peciolades, alternes, d’ample limbe dentat, pubescents pel revers i pel pecíol.
Flors hermafrodites, blanques, solitàries a les axilles de les fulles flotants Els fruits, que fan de 2,5 a 5 cm, són núcules proveïdes de 4 espines, i hom els consumeix, rostits, en determinades parts d’Àsia i Europa Viu en aigües riques en nutrients, però no gaire calcàries Als Països Catalans únicament ha estat citada en alguns estanys de l’Empordà
gesneriàcies
Botànica
Família de tubiflores que consta d’unes 1.100 espècies, quasi totes de països tropicals.
Són plantes generalment herbàcies de fulles simples i oposades, de flors hermafrodites, pentàmeres i zigomorfes i de fruits en càpsula o en baia L’únic representant propi dels Països Catalans és l’ orella d’os Ramonda myconi , però són molt apreciades també diferents espècies d’ús ornamental, com la violeta africana o saintpàulia Saintpaulia ionantha i la colúmnea Columnea sp
bisnaga
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les umbel·líferes, de 80 a 100 cm d’alçària, de fulles pinnatisectes amb estrets folíols.
Els radis umbellars punxeguts han estat emprats com a escuradents d’aquí que la planta sigui coneguda també amb el nom d' escuradents Les flors, blanques i petites, i els fruits, glabres i ovalats, es disposen en umbelles que presenten un involucre Té propietats diürètiques i antiasmàtiques Es fa en guarets, rostolls, llocs incultes i també en els conreus, com a mala herba
cornera
Botànica
Arbust inerme, de la família de les rosàcies, d’1 a 2 m d’alçària, de fulles caduques ovals, glabres a l’anvers i tomentoses al revers.
Fa flors de color de rosa, agrupades en cimes curtes, i fruits globulosos de color vermell viu Es fa sobretot als matolls subalpins La cornera tomentosa C tomentosus o C nebrodensis és d’aspecte semblant, però més alta fins a 3 m i amb les fulles més grosses, tomentoses a l’anvers Viu principalment a les rouredes submediterrànies dels terrenys calcaris
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina