Resultats de la cerca
Es mostren 2022 resultats
castanya d’aigua
Botànica
Planta herbàcia aquàtica, de la família de les trapàcies, anual, d’arrels subjectes en el fang, amb fulles de dues menes (heterofíl·lia): les submergides, sèssils, linears, enteres, oposades, caduques; les flotants, peciolades, alternes, d’ample limbe dentat, pubescents pel revers i pel pecíol.
Flors hermafrodites, blanques, solitàries a les axilles de les fulles flotants Els fruits, que fan de 2,5 a 5 cm, són núcules proveïdes de 4 espines, i hom els consumeix, rostits, en determinades parts d’Àsia i Europa Viu en aigües riques en nutrients, però no gaire calcàries Als Països Catalans únicament ha estat citada en alguns estanys de l’Empordà
gesneriàcies
Botànica
Família de tubiflores que consta d’unes 1.100 espècies, quasi totes de països tropicals.
Són plantes generalment herbàcies de fulles simples i oposades, de flors hermafrodites, pentàmeres i zigomorfes i de fruits en càpsula o en baia L’únic representant propi dels Països Catalans és l’ orella d’os Ramonda myconi , però són molt apreciades també diferents espècies d’ús ornamental, com la violeta africana o saintpàulia Saintpaulia ionantha i la colúmnea Columnea sp
musàcies
Bananer
© Fototeca.cat
Botànica
Família d’escitamínies.
És integrada per unes 80 espècies tropicals d’herbes perennes, sovint arborescents, de fulles alternes molt grosses, de flors trímeres, hermafrodites o unisexuals, amb el periant corollí i sovint gamofille, disposades en règims, i de fruits en baia, generalment farinosa Musàcies més destacades Musa paradisiaca bananer Musa textilis abacà , cànem de Manila Ravenala madagascariensis arbre del viatger Strelitzia reginae estrelítzia
cornera
Botànica
Arbust inerme, de la família de les rosàcies, d’1 a 2 m d’alçària, de fulles caduques ovals, glabres a l’anvers i tomentoses al revers.
Fa flors de color de rosa, agrupades en cimes curtes, i fruits globulosos de color vermell viu Es fa sobretot als matolls subalpins La cornera tomentosa C tomentosus o C nebrodensis és d’aspecte semblant, però més alta fins a 3 m i amb les fulles més grosses, tomentoses a l’anvers Viu principalment a les rouredes submediterrànies dels terrenys calcaris
convolvulàcies
Botànica
Família de tubiflores integrada per una cinquantena de gèneres que apleguen unes 1 800 espècies de plantes herbàcies, sovint volubles, de saba generalment lletosa, de distribució cosmopolita.
Presenten fulles simples arranjades helicoïdalment flors pentàmeres o tetràmeres, de corolla poc o molt campanulada, amb gineceu bicarpellar, solitàries o en inflorescències cimoses els fruits són en càpsula Algunes convolvulàcies, sobretot les del gènere Ipomoea , tenen una certa importància econòmica sia en l’agricultura, com l' I batatas moniato , sia com a ornamentals, per exemple les corretjoles i les meravelles I purpurea
sanícula
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, que es fa en boscs, fondalades, etc, a les contrades humides d’Europa.
Ateny de 20 a 60 cm d’alçària Les fulles són palmatipartides, amb el marge dentat, de flors blanques o rosades, molt petites, aplegades en umbelles denses i arrodonides, semblants a glomèruls, les quals són disposades a la vegada en cimes umbelliformes de tres o quatre radis, i de fruits amb agullons uncinats És herba remeiera, amb virtuts anticatarrals, vulneràries i astringents
bisnaga
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les umbel·líferes, de 80 a 100 cm d’alçària, de fulles pinnatisectes amb estrets folíols.
Els radis umbellars punxeguts han estat emprats com a escuradents d’aquí que la planta sigui coneguda també amb el nom d' escuradents Les flors, blanques i petites, i els fruits, glabres i ovalats, es disposen en umbelles que presenten un involucre Té propietats diürètiques i antiasmàtiques Es fa en guarets, rostolls, llocs incultes i també en els conreus, com a mala herba
Shuji Terayama
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic japonès.
És autor d’una sèrie de films suggeridors en els quals es combinen la violència, la poesia i el contrast dels colors Tomato Ketchup Kotei ‘Emperador Tomàquet Ketchup’, 1970, Sho o Suteyo Machi ni Deyo ‘Llancem els llibres i sortim al carrer’, 1971, Den'en ni Shisu ‘Mort pastoral’, 1975, The boxer 1977, Les fruits de la passion 1981, etc
nucífer | nucífera
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina