Resultats de la cerca
Es mostren 765 resultats
Juan Manrique de Lara y Girón
Història
Militar
Política
Polític i militar.
Setè comte de Valencia de Don Juan Era fill de Manuel Manrique de Lara y de Acuña Felip II el nomenà lloctinent de Catalunya 1586-90 Durant el seu mandat sorgiren diversos conflictes amb les autoritats catalanes a més, per primer cop, els bandolers manats per l’anomenat minyó de Montellà s’apoderaren dels diners que el rei enviava a Gènova per a pagar les seves tropes
pau de Cambrai
Història
Tractat de reconciliació signat a Cambrai el 5 d’agost de 1529 per Lluïsa de Savoia en nom del seu fill Francesc I de França i per Margarida d’Àustria en el del seu nebot Carles V, conegut per això també amb el nom de pau de les Dames.
Juntament amb l’anterior pau de Barcelona , posà fi a la guerra amb la lliga de Cognac Essencialment, confirmava la renúncia per part del rei de França a les seves aspiracions sobre Milà, Gènova i Nàpols i a la sobirania sobre Flandes i Artois establerta pel tractat de Madrid 1525, a canvi, tanmateix, del reconeixement per part de Carles V de la sobirania francesa sobre Borgonya
Bernat de Vilamarí
Història
Militar
Almirall, senyor de Palau-saverdera i de Boadella i fill de Joan Vilamarí i de Sagarriga, senyor de Boadella.
Capità de la galera on, a Porto Pisano, es feu la concòrdia entre Alfons IV de Catalunya-Aragó i el duc Felip Maria I de Milà 1462 Des de Nàpols, anà amb les galeres a prestar ajut al duc Lluís I de Savoia 1449 A Orient, defensà dels atacs dels turcs les illes de Rodes i Xipre i Constantinoble A l’illa de Castellroig, donada al rei Alfons pels cavallers de Rodes 1450, Bernat feu construir un castell, dit castell Alfonsí, on fou establerta una guarnició catalana Com a capità general de l’armada, intervingué en diverses accions a la costa italiana en servei d’Alfons IV, i obligà a capitular el…
Portofino

Portofino
CC Wonderful Pics
Ciutat
Ciutat de la província de Gènova, a la Ligúria, Itàlia, sobre el promontori homònim.
Pintoresca població que, establerta entorn d’una petita cala, és molt concorreguda pels estiuejants estació balneària Hi és típic el treball de les puntes al coixí
Alps Lígurs
Serralada
Serralada situada al N i NW de Gènova; forma la terminació septentrional dels Apenins.
Novi Ligure
Ciutat
Ciutat de la província d’Alessandria, al Piemont, Itàlia, situada al N de Gènova.
Escenari de la desfeta dels exèrcits austrorussos davant dels francesos l’any 1799, és actualment un important nus de comunicacions per ferrocarril i carretera, amb indústries siderometallúrgiques, tèxtils i alimentàries
Lerici
Ciutat
Ciutat de la Ligúria, Itàlia, a la província de La Spezia.
Situada sobre una cala de l’est del golf de Gènova, té indústria pesquera i conreus d’oliveres El 1426 el duc de Milà, Felip Maria Visconti, cedí aquest port i el de Porto Venere a Alfons IV de Catalunya-Aragó, el qual, en compensació, renuncià a les seves aspiracions a l’illa de Còrsega Després de la derrota de Ponça, però, el rei català hagué de retornar aquestes bases marítimes 1435
règim de les capitulacions
Història
Conveni pel qual hom establia l’estatut jurídic dels súbdits dels estats occidentals en països no cristians (imperi otomà i, posteriorment, estats del nord d’Àfrica i països sota ocupació colonial o sistema de protectorat africans, estats asiàtics, etc.).
Generalment, el cònsol de cada país europeu tenia sobre els súbdits d’aquest país jurisdicció civil i penal, així com dret d’estraterritorialitat i de refugi, etc Iniciat al segle XV per acord entre el soldà Muhammad II i Gènova i Venècia, es generalitzà a partir del pacte entre Francesc I de França i de França i Sulaymān II Ha estat gradualment abolit a partir de la segona meitat del segle XIX
sereníssim | sereníssima
Història
Tractament honorífic d’alguns sobirans europeus de categoria inferior a la reial o de prínceps mediatitzats del Sacre Imperi.
Fou donat primerament als reis, però després passà a ésser propi de prínceps de branques collaterals d’una casa reial i a sobirans menors, com els grans ducs de Toscana de la dinastia dels Mèdici, els ducs de Mòdena de la dels Este, els de Parma de la dels Farnese, així com també els duxs de Venècia i Gènova És encara l’apellatiu dels prínceps d’Astúries i Girona i dels infants d’Espanya
Arturo Martini
Escultura
Escultor italià.
Adoptà el futurisme, i després de la Primera Guerra Mundial participà en el moviment Valori Plastici a Roma Executà, sempre dins el figurativisme, terracotes com La set Galleria d’Arte Moderna, Milà i La convalescent Galleria d’Arte Moderna, Gènova De les seves obres monumentals cal destacar La Justícia Corporativa 1937 palau de justícia, Milà i Palinuro 1946 Universitat de Pàdua Exposà les seves teories sobre l’escultura a Scultura, lingua morta 1946
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina