Resultats de la cerca

Setè comte de Valencia de Don Juan Era fill de Manuel Manrique de Lara y de Acuña Felip II el nomenà lloctinent de Catalunya 1586-90 Durant el seu mandat sorgiren diversos conflictes amb les autoritats catalanes a més, per primer cop, els bandolers manats per l’anomenat minyó de Montellà s’apoderaren dels diners que el rei enviava a Gènova per a pagar les seves tropes

Juntament amb l’anterior pau de Barcelona , posà fi a la guerra amb la lliga de Cognac Essencialment, confirmava la renúncia per part del rei de França a les seves aspiracions sobre Milà, Gènova i Nàpols i a la sobirania sobre Flandes i Artois establerta pel tractat de Madrid 1525, a canvi, tanmateix, del reconeixement per part de Carles V de la sobirania francesa sobre Borgonya

Pintoresca població que, establerta entorn d’una petita cala, és molt concorreguda pels estiuejants estació balneària Hi és típic el treball de les puntes al coixí

Escenari de la desfeta dels exèrcits austrorussos davant dels francesos l’any 1799, és actualment un important nus de comunicacions per ferrocarril i carretera, amb indústries siderometallúrgiques, tèxtils i alimentàries

Situada sobre una cala de l’est del golf de Gènova, té indústria pesquera i conreus d’oliveres El 1426 el duc de Milà, Felip Maria Visconti, cedí aquest port i el de Porto Venere a Alfons IV de Catalunya-Aragó, el qual, en compensació, renuncià a les seves aspiracions a l’illa de Còrsega Després de la derrota de Ponça, però, el rei català hagué de retornar aquestes bases marítimes 1435

Generalment, el cònsol de cada país europeu tenia sobre els súbdits d’aquest país jurisdicció civil i penal, així com dret d’estraterritorialitat i de refugi, etc Iniciat al segle XV per acord entre el soldà Muhammad II i Gènova i Venècia, es generalitzà a partir del pacte entre Francesc I de França i de França i Sulaymān II Ha estat gradualment abolit a partir de la segona meitat del segle XIX

Fou donat primerament als reis, però després passà a ésser propi de prínceps de branques collaterals d’una casa reial i a sobirans menors, com els grans ducs de Toscana de la dinastia dels Mèdici, els ducs de Mòdena de la dels Este, els de Parma de la dels Farnese, així com també els duxs de Venècia i Gènova És encara l’apellatiu dels prínceps d’Astúries i Girona i dels infants d’Espanya

Adoptà el futurisme, i després de la Primera Guerra Mundial participà en el moviment Valori Plastici a Roma Executà, sempre dins el figurativisme, terracotes com La set Galleria d’Arte Moderna, Milà i La convalescent Galleria d’Arte Moderna, Gènova De les seves obres monumentals cal destacar La Justícia Corporativa 1937 palau de justícia, Milà i Palinuro 1946 Universitat de Pàdua Exposà les seves teories sobre l’escultura a Scultura, lingua morta 1946

Ciutadà de Barcelona, el 1354 fou mostassaf de Barcelona, i l’any següent conseller quart Capità en les armades oficials, en la guerra de cors contra Gènova, Pere III el nomenà vicealmirall de Catalunya 1364-81 participà en la guerra contra Castella, al capdavant de les galeres del Principat, i en nombroses missions de vigilància i de defensa de les costes de Sardenya i de Sicília Del 1381 al 1384 fou veguer de Barcelona