Resultats de la cerca
Es mostren 1570 resultats
capitoli

El Capitoli de Washington, edifici construït entre els anys 1792 i 1869
© Xevi Varela
Arquitectura
Edifici monumental destinat generalment a seu administrativa, parlamentària, etc.
El nom prové del Capitoli, emplaçament del palau dels senadors, a Roma, reconstruït segons plans de Miquel Àngel Tot i que aquesta denominació fou emprada també a Europa —capitoli de Tolosa de Llenguadoc 1750-53, de Guillaume Cammas—, fou adoptada preferentment al continent americà el de Richmond Virgínia, acabat el 1795, és obra de Jefferson, que es basà en els temples jònics clàssics el de Washington 1792-1869 imposà el model amb gran cúpula, molt habitual tant als EUA com a l’Amèrica Llatina Buenos Aires, l’Havana
ausberg
Militar
Túnica de malles o d’escates per a protegir el cos; a vegades anava amb mànigues i una mena de caputxa (ventalla), o combinada amb el capmall.
El mot, en formes llatinitzades, apareix a Catalunya al segle X en una certa concurrència amb el mot lloriga , que aviat fou reservat per a les defenses del cavall i no dels homes Bé que el mot ausberg fou usat fins al segle XV, al XIII fou en part substituït pel de gonió i al XIV s’imposà el de cota de malles o de malla Els guerrers de les miniatures de la Bíblia de Roda segle XI porten adés ausberg de malles, adés ausberg d’escates, molt ben diferenciats per l’artista
sanció
Sociologia
Dret
Pena que la llei imposa a qui la infringeix o mitjà per a obligar al compliment de l’ordenament jurídic.
Sol consistir en la privació de la llibertat o en la imposició del pagament d’una determinada quantitat, encara que en alguns supòsits també pot implicar la pèrdua d’un bé o d’un dret En cap cas l’administració civil no pot imposar penes que directament o subsidiàriament impliquin privació de llibertat
art paraguaià
Art
Art desenvolupat al Paraguai.
L’època de màxima esplendor correspon als segles XVII i XVIII, amb les missions jesuítiques, en les quals els estils europeus es barregen amb característiques indígenes Iniciades al començament del segle XVII, a mitjan segle n'hi havia unes trenta, totes amb un disseny urbanístic semblant, de planta centralitzada Construïdes en principi de fusta i maó, les darreres ja eren íntegrament de pedra Les més importants foren les de San Ignacio, San Cosme, Jesús i Santa Trinidad Al segle XIX s’imposà el neoclassicisme catedral d’Asunción, palau del Gobierno El Panteón és també d’…
blaverisme
Política
Regionalisme valencià de caràcter anticatalanista i espanyolista, sorgit a la fi del franquisme, que nega la unitat lingüística i cultural del País Valencià amb els Països Catalans.
Rep el nom de la franja blava de l’estendard de la ciutat de València, que s’imposà oficialment en aprovar-se l’Estatut d’Autonomia del País Valencià del 1982 Tingué les primeres manifestacions com a reacció al lideratge del valencianisme de Joan Fuster i a les seves tesis Prengué un fort impuls durant la Transició a l'Estat espanyol Polítcament en fou l'expressió el partit Unió Valenciana UV, representat a les Corts Valencianes fins el 1995 Tanmateix, l'adopció de moltes de les tesis del blaverisme per part del Partido Popular convertí UV en residual
Congrés Mundial de la FIBA
Basquetbol
Congrés de la Federació Internacional de Basquetbol (FIBA)
celebrat a Barcelona l’any 1986 Fou la tretzena edició d’aquest congrés, que tingué lloc a l’Hotel Princesa Sofía entre el 30 de juny i el 3 de juliol Es revisà l’estatut del jugador i s’aprovaren les noves regles de joc, que foren introduïdes al Campionat del Món de basquetbol disputat a diferents ciutats espanyoles el mateix any També es tractaren temes com l’afiliació de nous membres a la FIBA, així com altres aspectes tècnics i econòmics Joan Antoni Samaranch imposà el collar de l’Orde Olímpic a Raimundo Saporta i Boris Stanković
Francisco Javier Munuera Díaz
Atletisme
Atleta especialista en 3.000 m obstacles.
S’inicià a les files de la Unió Gimnàstica i Esportiva de Badalona Amb Antonio Hernández Luna d’entrenador, fou subcampió del món júnior dels 3000 m obstacles 1990 i posteriorment s’imposà en la Concentració Olímpica de la Joventut 1991, a més de competir en un europeu 1991 i en dues edicions del Mundial de cros 1990, 1991 Ja en categoria absoluta destaquen els títols catalans de 3000 m obstacles 1995, 2002, de 3000 m llisos en pista coberta 1995 i de cros curt 2003, 2004 També es classificà en tercer lloc als Campionats Iberoamericans 2002
Roger Roca Dalmau

Roger Roca Dalmau
CE IGUALADA – ROGER ROCA
Atletisme
Atleta i duatleta.
Fou campió de Catalunya de marató 2009, mitja marató 2002, 2003, 2004, 2006, 2008, 2012, 10000 m en ruta 2003, 2005, 2008, 5000 m 2004 i 3000 m en pista coberta 2004 En l’àmbit estatal guanyà el Campionat d’Espanya de marató 2005 També s’imposà en curses populars com la Cursa de la Mercè 2004, 2012 i la d’El Corte Inglés 2004 i en l’Obert de la Jean Bouin 2006, 2009, 2010 L’any 2008 fou tercer a la Marató de Barcelona Competí també en duatló i es proclamà campió del món 2011 i iberoamericà 2012
Tomàs Misser Vilaseca

Tomàs Misser Vilaseca
ARXIU MISSER / JOSEP MISSER
Ciclisme
Ciclista especialitzat en bicicleta tot terreny.
En categoria juvenil, es proclamà subcampió mundial 1991, 1992 i campió d’Europa 1992 de descens, i guanyà la Copa d’Espanya 1992 i l’Obert Coronas de camp a través 1992 També guanyà la Copa dels Campions del Món 1993 A partir del 1994 fou diverses vegades campió d’Espanya de descens i s’imposà en diverses mànegues de la Copa del Món Fou tercer a la final general de la Copa del Món de descens 1996, 1997 També guanyà la Maxiavalanche de Vallnord 2006 i fou campió del món de descens en la categoria màster 35 2009
Condemna a presó dels vuit joves d’Altsasu
L'Audiència Nacional confirma la sentència del tribunal que al mes de gener va condemnar vuit joves a penes de fins a tretze anys de presó per desordres públics en una baralla amb guàrdies civils de paisà en un bar de la localitat navarresa d’Altsasu Tot i que l'Audiència Nacional descarta el delicte de terrorisme, manté l'agreujant de "discriminació ideològica" El 24 de març entre 35 i 60 mil persones segons les fonts es manifesten a Altsasu contra la sentència, que consideren construïda a partir de fets poc clars i políticament motivada i que imposa penes desproporcionades
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina