Resultats de la cerca
Es mostren 354 resultats
János Starker
Música
Violoncel·lista hongarès naturalitzat nord-americà.
Molt precoç, a onze anys fou admès a l’Acadèmia Ferenc Liszt de Budapest i posteriorment fou alumne de l’Acadèmia de Música de Viena Començà la carrera professional com a primer violoncel de l’Orquestra Filharmònica de Budapest i de l’Òpera de Budapest A causa del seu origen jueu, durant la Segona Guerra Mundial fou internat en un camp de concentració L’any 1947 emigrà a París, on el seu enregistrament de la Sonata per a violoncel, de Zoltan Kodály, guanyà el Grand Prix du Disque i el projectà a la fama El 1948 anà als Estats Units, on fou primer violoncel de l’Orquestra de…
estudi
Música
Composició breu, de caràcter didàctic, destinada a millorar la tècnica d’un intèrpret.
Normalment es basa en un únic aspecte tècnic en el qual es fa insistència durant tota la peça a fi que l’atenció i el treball de perfeccionament tècnic de l’intèrpret recaiguin sobre aquest Abans del segle XIX, les obres escrites amb voluntat didàctica eren essencialment per a teclat i eren designades més aviat per termes com exercicis , lliçons , etc Al principi del segle XIX, la creixent popularitat del piano, lligada a l’afició de la burgesia per la pràctica d’aquest instrument, va fer que autors com JB Cramer, M Clementi o C Czerny publiquessin nombrosos volums d’estudis per a piano Ja en…
transformació temàtica
Música
Terme que designa el procés mitjançant el qual es modifica la fisonomia d’un tema, bàsicament alterant el seu caràcter i context.
La transformació temàtica s’ha de distingir de la variació o del desenvolupament, ja que no es tracta d’una derivació secundària d’un tema principal, amb el qual s’establiria una dependència o subordinació lògica En aquest sentit, no hi ha una preeminència, més enllà de la cronològica, entre un tema i la seva transformació, tot i que es reconeix el vincle entre els dos Així, doncs, la transformació s’erigeix en una entitat autònoma, autosuficient i amb una personalitat pròpia, aquesta última eventualment subordinada a les necessitats programàtiques de l’obra El concepte de transformació…
música francmaçònica
Música
Música relacionada amb els rituals o els ideals de la francmaçoneria, associació secreta internacional apareguda a Europa a la primera meitat del segle XVIII que professa els principis de fraternitat mútua i de racionalisme.
La francmaçoneria suposà per a molts compositors un ideal de construcció d’un nou ens social estructurat sobre la base de la saviesa, la raó i la naturalesa Compositors com FAD Philidor, JG Naumann, WA Mozart, FJ Haydn, L van Beethoven, F Liszt, L Spohr, G Puccini, A Boito i JP Sousa formaren part d’alguna lògia En la celebració d’actes i rituals maçònics era habitual la presència d’obres musicals, bàsicament himnes, on s’exaltaven alguns dels seus ideals En ocasions, però, elements provinents de les obres francmaçòniques passaren a altres peces musicals no destinades directament a un ús…
Zoltán Kocsis
Música
Pianista i director d’orquestra hongarès.
Estudià al Conservatori Béla Bartók, on ingressà a onze anys, i el 1968 fou admès a l’Acadèmia de Música Franz Liszt de Budapest, on tingué com a mestres Pál Kadosa, Ferenc Rados i György Kurtág Oferí el primer concert en públic a Budapest el 1970, any que també guanyà el Concurs Beethoven de la Ràdio Hongaresa, i l’any següent inicià una carrera internacional com a pianista als Estats Units i, posteriorment, a Londres i a Europa Fou convidat per S Richter a la Grange de Meslay, prop de Tours, on se celebraven les Festes Musicals Aclamat pel seu virtuosisme i versàtil…
,
Franz Beidler
Música
Director d’orquestra alemany, casat amb Isolde, filla de Cosima Liszt i, suposadament, de R. Wagner, tot i que aquest no la reconegué com a tal.
Dirigí les temporades 1896-97 i 1901-02 a Bayreuth, i hi tornà el 1904, per dirigir-hi L’anell del Nibelung , i el 1906 Desenvolupà una intensa carrera a Moscou i Sant Petersburg 1902-05 i posteriorment dirigí els concerts de Hallé, a Manchester A Barcelona estrenà Parsifal al Gran Teatre del Liceu, la nit del 31 de desembre de 1913 Es convertí en el director wagnerià de referència a la capital catalana durant uns cinc anys, i hi fou convidat sovint per l’Associació Wagneriana Durant la darrera dècada de la seva vida fou un director pràcticament oblidat, tant pel públic com pels empresaris
Francesco Petrarca
Música
Poeta i humanista italià.
Provinent d’una família de juristes florentins, rebé gran part de la seva educació a Provença Tot i que visqué de prebendes i beneficis eclesiàstics, sembla que no fou mai ordenat La influència provençal en l’obra de Petrarca és molt gran A les terres de Provença conegué Laura, la qual, idealitzada a través del concepte de l’amor de la poesia trobadoresca, esdevingué el motiu central del Canzoniere , la seva obra cabdal Petrarca fou molt afeccionat a la música, com ho testimonien les seves amistats i les referències laudatòries a aquesta art en les canzone , encara que en vida seva foren molt…
Juilliard School
Música
Conservatori de música fundat el 1905 a Nova York.
Fou creat amb el nom d’Institut d’Art Musical per Frank Damrosch, fillol de Franz Liszt i responsable de l’educació musical a les escoles públiques d’aquella ciutat L’objectiu de Damrosch era crear un conservatori equiparable als que hi havia a Europa en aquell moment, per tal que els estudiants de música nord-americans no haguessin de traslladar-se al vell continent per a la seva formació El primer any s’hi matricularen 500 alumnes El 1924 la Fundació Musical Juilliard, dedicada a donar suport a les activitats relacionades amb la música als Estats Units, creà una nova escola, la…
balada
Música
A partir del segle XVIII, composició poeticonarrativa, de to popular i contingut llegendari o històric, sigui de procedència tradicional i folklòrica, de creació sàvia, o inspirada en el poble.
Per extensió, composició vocal sobre textos de balades, amb acompanyament instrumental, o composició purament instrumental inspirada més o menys directament en algun d’aquests textos Per bé que poetes anglesos com William Wordsworth o Samuel Coleridge intervingueren decisivament en la seva evolució com a gènere poètic -al costat d’alemanys com JG von Herder el gran precursor, Goethe, Schiller, Heine, Rückert, etc-, des del punt de vista musical la balada és un gènere quasi exclusivament alemany Els seus precursors foren, entre altres, Johann Friedrich Reichardt 1752-1814 i Carl Friedrich…
polonesa

Ritme característic de la polonesa (més de l’acompanyament que de la melodia)
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Dansa popular de Polònia de tempo moderat, metre ternari i caràcter processional i majestuós, que es ballava en parelles tot fent un cercle.
Usualment presenta una estructura simple amb frases curtes sense anacrusi, i sovint amb repetició de seccions internes de dos compassos El nom aparegué a França al segle XVII, quan les danses cantades i cançons populars poloneses pròpies del final del XVI chodzony , pieszy , wolny , wielki i d’altres es difongueren -ja com a peces purament instrumentals- entre l’alta societat francesa tot esdevenint danses cortesanes En derivà així una peça instrumental que després d’un lent desenvolupament, majoritàriament fora de Polònia, donà lloc, al principi del segle XVIII, a una forma de dansa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina