Resultats de la cerca

Es llicencià a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de València i es doctorà l’any 1976 Fou professor de geografia de la Universitat de València des del 1970 i catedràtic de geografia humana de la Universitat d’Alacant des del 1981 S'ha interessat per la geografia de la població, l’agrària i la urbana amb obres com Crevillente, estudio urbano y demográfico 1971, El bajo Vinalopó Geografía Agraria 1977 i Atlas sociodemográfico de la ciudad de Alicante 1987 Últimament estudia les immigracions actuals dins de l’Estat espanyol

De família benestant, es llicencià en dret Afiliat a Acció Catalana, fou diputat a corts i, durant la guerra 1937, sotssecretari de justícia de la Generalitat Lluità al front de Terol i s’exilià el 1939 Ajudà els refugiats de l’èxode, participà en la resistència francesa i, empresonat pel govern de Vichy, fou reclòs en un camp de càstig Fundà a París 1945 una editorial de llibres catalans Se n'anà a Mèxic el 1947, es dedicà a negocis relacionats amb el cinema i collaborà en les activitats de la comunitat catalana

Estudià als seminaris de Barcelona i València, on es llicencià en teologia 1887 Fou catedràtic de llatí 1898 i de preceptiva literària 1913 al seminari de Barcelona Viatjà molt i estigué en contacte amb els principals erudits del seu temps Escriví manuals de gramàtica i filologia llatina i un Diccionari de la rima de la llengua catalana 1921, molt estimat en el seu temps És també autor d’obres poètiques de tema marià, compostes a imitació de Verdaguer Verger devot 1914, Flors místiques 1918, Flors de tardor 1919 i Flors i poncelles 1920

Es llicencià en dret Durant la primera guerra Carlina fou voluntari de la Milícia Nacional Redactor 1840 de La Tribuna , esparterista, dirigí el periòdic liberal i anticlerical El Justicia 1854, amb Pascual i Genís, i més tard Los Dos Reinos 1864-66 i 1868-70, òrgan del partit progressista Després d’un exili a Itàlia, presidí la junta revolucionària de València 1868 i hi fou governador civil 1868-70 Ocupà la direcció general de beneficència i sanitat Publicà El ultramontanismo y la guerra civil 1876 i Los Borbones

Es doctorà en dret a Madrid i es llicencià a la Scuola di Diritto Penale de Roma Fou titular de la primera càtedra de dret penal de la facultat de dret, a la Universitat de Barcelona, on dirigí també l’Institut de Criminologia Autor de La minoría penal 1940, La legislación española sobre tribunales de menores, El código penal del Brasil, Psiquiatría y derecho penal , entre altres obres El 1997 rebé la Creu de Sant Jordi i fou president d’honor de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya

Germà d’Antoni i Joaquim Es llicencià en dret a Barcelona, i fou nomenat catedràtic de procediments judicials successivament a Múrcia, Sevilla i Barcelona 1925 Estudià a Suïssa, Itàlia i Alemanya Fou fundador de la Unió Socialista de Catalunya i diputat pel seu partit a les corts espanyoles A part revistes jurídiques, collaborà en L’Opinió Dels seus estudis cal destacar El concepto de la donación 1917, Eugenio Huber su vida y su obra 1923, Le condizioni del processo civile in Spagna 1925 i La funzione giurisdizionale e l’equità 1927

Arribà de petit a Mallorca i es llicencià en medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona, especialitzant-se en cirurgia Entrà al PSIB a 25 anys i en fou secretari de Participació Ciutadana 1994-97 i de Benestar Social 1997-2000 Batlle de Sóller 1996-98, al juny del 1999 aconseguí un escó de senador, substituint Antoni Garcíes, que havia abandonat la cambra El 2000 renovà el càrrec i a la següent legislatura, el 2004, fou nomenat delegat del Govern espanyol a les Illes Balears, càrrec en el qual es mantingué fins el 2011

Com a ciclista, obtingué el títol oficiós de campiona del món de velocitat a Oostende Flandes el 1897 i el 1898 El novembre del 1910 esdevingué la primera aviadora belga, i la quarta a tot el món, que obtingué la llicència de pilot d’avionetes El 12 de febrer de 1911 protagonitzà el primer vol femení a Catalunya, i a l’Estat espanyol, a l’aeròdrom de Can Tunis, a Barcelona El 1912 fou la primera dona que pilotà un hidroavió Fou guardonada amb la Legió d’Honor 1913, la distinció francesa més elevada

Fill de l’advocat i polític Carles Trias Bertran, es llicencià en dret, però mai exercí aquesta activitat El 1972 publicà El juego del lagarto , la seva primera novella Posteriorment aparagué Hoy he decidido 1974, Qué son las organizaciones marxistasleninistas 1976, El círculo de la luz 1985, El encuentro 1990, Viaje a Delfos 1994 i El ausente premi Juan March de novella breu, 2001 També féu diverses traduccions, entre les quals destaca la de L’Orestiada d’Èsquil, que també adaptà per a un muntatge teatral de Mario Gas 2004

Tenia annex el tractament de don , que a l’edat mitjana només era donat als reis, infants i prelats No podien ésser acusats sense llicència dels reis i seien davant i entre els jutges S'hostatjaven on volien mentre no fos a casa d’un hidalgo Podien armar cavallers, firmaven els privilegis reials i portaven com a insígnies de llur qualitat un penó i una caldera Aquesta denominació acabà en desuetud i fou substituïda per la de gran del regne i després per la de gran d’Espanya gran