Resultats de la cerca

Membre de l’Académie Française des de la seva fundació És autor de La Vie des poètes français , font important per a la història literària, d’un Art poétique 1658, seguint els models de la Pléiade, i de diverses obres teatrals Estudià l’obra de Ramon Llull a La Vie de Raymond Lulle 1646 —edició en la qual intervingué el seu fill François 1628-80, també poeta— i a De la condamnation de Raymond Lulle Palma, 1852

Estudià clàssiques i literatura castellana a Oxford, on es graduà el 1969 Especialitzat després en lingüística catalana, estudià als Estudis Universitaris Catalans i a la Universitat de Barcelona 1971-73 Es doctorà a Oxford el 1975 Del 1973 al 1989 ensenyà lingüística general a la Universitat de Liverpool Posteriorment s’incorporà a la Universitat de Sussex com a professor de lingüística 1989-2007 Aquest any en fou nomenat professor emèrit L’any 1980 fou nomenat secretari honorari de l’Anglo-Catalan Society Ha estat també coeditor de la publicació electrònica Journal of Catalan Studies 1998-…

Membre de la Companyia de Jesús des del 1941, es doctorà en filosofia a la Universitat de Colònia, Alemanya 1957, amb una tesi sobre les influències lullianes en l’obra de Nicolau de Cusa L’interès per les obres de Llull i de Cusa l’acompanyà tota la vida La seva estada a Alemanya també li permeté familiaritzar-se amb els grans corrents de la filosofia alemanya contemporània, particularment l’idealisme, la fenomenologia i la filosofia de l’existència Pensador d’interessos amplis, participà, des de la filosofia, en alguns dels grans debats teològics del seu temps fou el gran…

Catedràtic de filologia romànica de la Universitat La Sapienza de Roma Fou soci fundador i vicepresident 1978-85 de l’Associazione Italiana di Studi Catalani, i soci fundador 1970 i president 1988-94 de l’ Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes L’any 1982 organitzà el Sisè Colloqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes celebrat a Roma Dirigí les colleccions filològiques Romanica Vulgaria i Quaderni di Romanica Vulgaria  1979 Investigà especialment sobre temes de poesia medieval, poesia moderna italiana, catalana, portuguesa i hispanoamericana i treballà en l’…

Vida i obra Ingressà als franciscans d’Artà el 1913 i fou ordenat de sacerdot el 1924 Fou premiat diverses vegades als jocs florals Paisatge, franciscanisme i temàtica popular són presents en la seva producció poètica, estèticament vinculada a l’Escola Mallorquina i sovint propera als models de la poesia popular Publicà en prosa  Croquis artanencs 1929, un recull de textos que recreen amb vivesa el paisatge d’Artà Collaborà a Llevant , El Heraldo de Cristo  i Bellpuig Molt valorat com a folklorista, publicà El cançoner popular de Mallorca 1960, introducció a l’obra de la seva vida, els quatre…

Fou mestre difusor de l’Escola Lulliana de Barcelona i difusor del lullisme a Itàlia a Pàdua on a partir d’aleshores es constituí al voltant del bisbe Fantini Dandolo un important nucli lullista acabà la primera producció original coneguda de l’escola barcelonina, Lectura Artis generalis , glossa o comentari de l’art general de Ramon Llull que deixa traslluir la influència de les doctrines escatològiques, profètiques i espirituals imperants des del segle anterior en les tendències extremes del franciscanisme

Atribuït a Jaume I i més versemblantment a Jaume II, hom pot datar-ne la redacció cap a la darreria del segle XIII És una adaptació del compendi Secretum secretorum i, com Poridad de poridades i Apothegmata philosophorum , d’Ibn Ishaq, el seu contingut és una combinació d’elements polítics i filosòfics procedents de l’empirisme i de la filosofia antiga Comprèn lletres, proverbis, prediccions i oracions, entre altres components Bibliografia Bonner, A i Badia, L 1991 Ramon Llull Vida, pensament i obra literària Barcelona, Empúries

Formà societat amb Pere Antoni Sastre, del qual se separà posteriorment 1688 Molt lligat a l’esforç de reivindicació de l’ortodòxia de Ramon Llull a Mallorca, imprimí diversos sermons panegírics en honor seu 1695-1713 D’entre el gran nombre d’obres que publicà es destaquen Leges Synodales Maioricensis Episcopatus 1692, del bisbe Alagón, i Disertaciones históricas del culto inmemorial del B Raymundo Lulio 1700, de Jaume Costurer A la mort del seu fill i successor Miquel Capó 1769 la impremta passà a Salvador Savall

Els consellers de Cultura Ruth Mateu Illes Balears, Santi Vila Catalunya i Vicent Marzà País Valencià signen la declaració de Palma, per la qual es comprometen "a enfortir lligams històrics i culturals en benefici comú dels tres territoris en els àmbits de la llengua i la cultura" Entre altres coses, la declaració preveu enfortir l’Institut Ramon Llull com a organisme de projecció conjunta, reforçar el mercat cultural interior, crear un sistema d’homologació de coneixements lingüístics i que els tres governs participin i es coordinin en matèria cultural

Llicenciat en ciències naturals, treballà en el Laboratori Oceanogràfic de Palma des del 1927 i el dirigí a partir del 1940 S'especialitzà en l’estudi del plàncton marí i descobrí algunes espècies noves De les seves obres es destaca Introducción al estudio del plancton marino 1950, en collaboració amb RMargalef Del 1932 al 1934 presidí l’Associació per la Cultura de Mallorca desplegà una tasca important de divulgació científica en collegis i mitjançant conferències, i publicà una sèrie d’estudis sobre les relacions entre Ramon Llull i la ciència