Resultats de la cerca
Es mostren 1024 resultats
Arnau de Mont-rodon
Cristianisme
Història del dret
Arxivística i biblioteconomia
Bisbe de Girona (1335-48), jurista i bibliòfil.
Rebesnebot del mestre Guillem de Mont-rodon El 1297 fou lliurat pels seus pares, Ferrer de Mont-rodon i Sibilla, a la canònica de Girona Des del 1312 fou delegat pel capítol gironí per tenir cura de l’obra de la catedral de Girona, i també ho fou per impedir que l’infant Pere, comte d’Empúries, erigís en bisbat Castelló d’Empúries Ja bisbe, continuà l’obra de la catedral i promogué la litúrgia i el culte instituí la festivitat de Carlemany i dels quatre màrtirs gironins Germà, Paulí, Just i Sisi Gran bibliòfil, manllevà llibres per copiar a la canònica de Vic el 1345 Pere III li demanà totes…
Teresa Fusté i Serret

Teresa Fusté
© Arxiu Família Grau-Fusté
Escultura
Pintura
Arts decoratives
Pintora, escultora i dissenyadora de joies.
Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, on fou deixeble de Lluís Montané La seva obra pictòrica se centrà principalment en el paisatge i utilitzà una tècnica pròpia de caràcter mixt En l’àmbit escultòric treballà el bronze, el marbre i el fang, amb una producció orientada sobretot a la representació de la figura femenina amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona realitzà una collecció d’escultures dedicada a diverses disciplines esportives L’any 1985 inicià també la seva activitat en el camp del disseny de joies Exposà individualment i collectivament fins el 1994 en…
Milcíades
Història
Política
Polític i estrateg atenès.
Succeí el seu germà Estesàgores en el govern del Quersonès traci i participà en l’expedició de Darios I contra els escites 513 aC Abandonà el Quersonès, però hi tornà durant la insurrecció dels jonis i ocupà Lemnos i Imbros, que poblà d’atenesos Derrotats els jonis 499 aC, fugí a Atenes, on fou nomenat estrateg en 490-489 aC Vencé els perses a Marató i impedí, amb els seus hoplites, que Datis s’ensenyorís de la ciutat Emprengué després una expedició naval per expulsar els perses de les Cíclades, però no pogué ocupar Paros Tornà ferit a Atenes, i fou acusat per Xantip, pare de Pèricles, d’…
Vallfornès o Vallfornera (Tagamanent)
Art romànic
Antiga propietat i casal documentat des del 1009, quan els comtes Ramon Borrell i Ermessenda donaren la meitat del seu domini alodial als vescomtes Ramon Folch i Ermessenda Es troba en una vall del costat meridional del Pla de la Calma, en la qual s’origina la riera de Cànoves o de Cardedeu El casal actual fou construït a la fi del segle XVI pels senyors de Tagamanent de la branca dels Rocabertí L’escut d’aquest llinatge es veu al sector més vell del casal i consta d’una làpida de marbre situada a la capella, ara en ruïnes, on diu, en un mal llatí, que la casa fou edificada pel…
Museo delle Terme
Museu
Museu de Roma, també anomenat Museo Nazionale Romano.
Ocupa una bona part de l’antiga cartoixa, potser obra de Miquel Àngel, de Santa Maria degli Angeli, construïda sobre restes de les grans termes de Dioclecià 298-306, i recull una de les millors colleccions del món de mosaic, pintura mural i, sobretot, escultura antiga Inaugurat el 1889 amb el nucli aplegat a l’Antiquario del Palatino i els materials descoberts des del 1870, fou ampliat, successivament, el 1901 amb la collecció Ludovisi-Buoncompagni i la Kirche i el 1923 amb la de Gnecchi, ultra nombroses peces d’excavacions Cal destacar-ne el Tron Ludovisi , original grec del segle V aC, el…
Jacopo Della Quercia
Escultura
Escultor italià.
Fill de l’escultor i orfebre Pietro d’Angelo di Guarnieri Vasari el situa, vers el 1394, a Lucca i, el 1401, a Florència, on participà en el concurs per a la realització de les portes del baptisteri Fou un dels artistes més importants de l’escola senesa situat en un moment de transició, al principi la seva obra fou fidel als cànons gòtics tomba d’Ilaria del Carretto ~ 1406, a la catedral de Lucca, d’un pensat classicisme gòtic, i la Madonna ~1408 del Museo dell’Opera, de Ferrara després evolucionà, influït per l’escola florentina, cap al nou estil renaixentista relleu de la Fonte Gaia senesa…
catedral de Perpinyà
El claustre de la catedral de Perpinyà
© Fototeca.cat
Temple principal del bisbat de Perpinyà, que té com a titular Sant Joan Baptista.
Fou bastit en estil gòtic des del 1324 a l’indret de l’antiga església parroquial de Sant Joan el Vell i de la primitiva capella dels Córrecs en resten vestigis El 1433 fou abandonat el pla antic en tres naus per un d’una nau única gràcies a l’impuls del bisbe Galceran Albert Fou consagrada el 1509 des del 1601 esdevingué de fet catedral en passar a residir els bisbes i el capítol d’Elna a Perpinyà i de dret des del 1817 en erigir-se Perpinyà en seu única del bisbat La façana, inacabada i retocada el 1905, és molt austera i té un portal del segle XVII L’església conté, entre…
Naxos
Illa
Illa grega de la mar Egea, la més gran de l’arxipèlag de les Cíclades.
De relleu montuós, té costes abruptes i retallades Conreus de vinyes és famós el seu vi blanc, oliveres, cítrics i figues És molt notable el marbre que hom n'extreu en diverses varietats La ciutat més important és Naxos, situada a la costa nord-occidental Famosa en l’antiguitat segles IX-IV aC pel comerç de vi, Naxos fou la més prepotent de les Cíclades fins que, al segle VI aC, el govern aristocràtic fou substituït per la tirania dels Ligdams, sostinguda per Pisístrat Motiu de discòrdia entre atenesos i perses, del 478 al 404 aC s’adherí a la lliga delioàtica El 376 aC, a les seves riberes,…
Vilauba

Vista aèria de la vil·la romana de Vilauba, jaciment rural abandonat cap a mitjans del segle VII
© Fototeca.cat
Vil·la rústica romanovisigoda que es troba al terme de Camós (Pla de l’Estany), a un km i mig de Banyoles, a la dreta de la carretera que duu a Pujarnol, al SW del llac de Banyoles.
Era coneguda des de l’any 1932, quan fou oberta la carretera que la tallà pel mig Foren realitzats llavors treballs de recuperació de materials arqueològics a càrrec de JButinyà i RAlsius, estudiosos de Banyoles El 1978, JTarrús i JMNolla, arqueòlegs, reiniciaren l’excavació del camp baix de la villa i localitzaren una habitació gran, de 7 × 8 m 2 , amb estructures de conducció d’aigua, i materials arqueològics del s I aC al III dC A partir del 1979 hom prosseguí les excavacions, al camp alt, amb la collaboració de professors i estudiants catalans i anglesos El 1982, l’àrea excavada al camp…
Bulaternera
Municipi
Municipi del Rosselló, a la part baixa de la vall del Bolès, prop de la Tet, a la zona de contacte entre els Aspres i el Riberal.
És al límit entre el Rosselló i el Conflent, marcat pel coll de Ternera Hi ha boscs d’alzines i garriga Els conreus, prop del riu, ocupen 304 ha 253 d’arbres fruiters préssec i 147 d’hortalisses la vinya, en regressió, 21 ha El rec de Corbera permet un conreu intensiu Hi ha una pedrera de marbre El poble 728 h agl 1982 200 m alt és esglaonat al vessant del darrer contrafort dels Aspres, a l’esquerra del Bolès És presidit per les restes de l’antic castell una de les quatre torres ha estat transformada en campanar de l’església gòtica de Sant Sulpici, prop de la qual es conserva el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina