Resultats de la cerca
Es mostren 1282 resultats
quitó
Quitó
WoRMS for SMEBD (CC BY-NC-SA)
Malacologia
Mol·lusc poliplacòfor de la família dels quitònids d’1 a 10 cm de longitud, relacionat filogenèticament amb els anèl·lids, de cos ovalat i sense sac visceral, amb closca dorsal de vuit plaques imbricades en posició diagonal, aparell digestiu en línia recta, cap sense ulls ni tentacles i amb el peu com el dels gastròpodes.
És marí i habita sobre roques calcàries litorals, a poca profunditat, on s’alimenta d’algues Les seves larves són trocòfores És comú a les costes dels Països Catalans
coccòlit
Botànica
Cadascuna de les petites peces calcificades que formen part de l’esquelet perifèric de les coccolitoforals.
Segons la forma poden ésser discòlits en disc no perforat, rabdòlits perforat i allargat i tremàlits en disc perforat Hom pot trobar-les en forma fòssil en roques d’origen marí
Federico Carlo Gravina
Marí sicilià al servei dels Borbó d’Espanya.
Entrà a la marina hispànica 1775 i participà en els setges de Gibraltar 1779 i de Menorca 1781 A la Guerra Gran 1793-95, després de prendre part en les operacions de Toló 1793, intentà de protegir els ports de Portvendres, Cotlliure 1794 i Roses 1794-95 Després de dirigir l’esquadra de l’Atlàntic durant la guerra contra la Gran Bretanya 1796-1802, fou ambaixador a París 1804-05 posteriorment comandà els vaixells hispànics de l’esquadra conjunta hispanofrancesa de Villeneuve, derrotada pels britànics a Trafalgar 1805 Morí a conseqüència de la greu ferida en un braç rebuda durant la batalla
Falsterbo 3
Música
Grup de música folk format l’any 1967 per Eduard Estivill, Joan Boix i Amadeu Bernadet.
El nom del grup prové del d’un poblet del sud de Suècia, on Boix visqué un temps El 1968 s’integraren al Grup de Folk , i enregistraren un disc EP amb versions en català de dos temes populars nord-americans, Tota la tristor i El cucut , una cançó de Tom Paxton, És molt tard , i el tema popular gallec cantat en aquesta llengua Por a mar abaixo vai El novembre del 1968 assoliren el primer gran èxit amb la cançó Ai adéu, cara bonica , inclosa dins el seu segon EP L’any 1969 Montserrat Domènech substituí Joan Boix, i després del retorn d’aquest del servei militar, el 1971, fou Bernadet qui…
La punta de la Móra
El bosc de la Marquesa, immediat a la punta de la Móra, es conserva com a testimoni molt notable del savinar litoral, una comunitat ben rara als Països Catalans continentals Ernest Costa La punta de la Móra 28, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Al nord del cap de Salou, entre la punta de la Creueta i Tamarit, s’estén una petita àrea litoral de tipus rocallós, notable en el context del Principat La punta de la Móra és dels pocs espais costaners del migjorn català que s’ha deslliurat de la febre urbanitzadora iniciada els anys seixanta, i constitueix un bell…
Es publiquen les obres Sentimental, de Sergi Pàmies; L’Àngel d’Hora en Hora, de Miquel de Palol; El món d’Horaci, de Vicenç Pagès, i El camí de Vincennes, d’Antoni Marí.
Es publiquen les obres Sentimental , de Sergi Pàmies L’Àngel d’Hora en Hora , de Miquel de Palol El món d’Horaci , de Vicenç Pagès, i El camí de Vincennes , d’Antoni Marí
jonc
Aspecte general d’un jonc ( Juncus articulatus )
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies de la família de les juncàcies, perennes o rarament anuals, hidròfiles, sovint rizomatoses, de fulles amb bases embeinadores i de limbe cilíndric, acanalat o aplanat, a vegades absents, d’inflorescències cimoses, glomerulars o paniculars, terminals o aparentment laterals, i de fruits capsulars polisperms.
Consta d’unes 240 espècies, entre les quals cal destacar el jonc marí J maritimus , que habita terrenys humits prop de la mar, i el jonc de galàpet J bufonius , anual, que creix en aiguamolls