La punta de la Móra

El bosc de la Marquesa, immediat a la punta de la Móra, es conserva com a testimoni molt notable del savinar litoral, una comunitat ben rara als Països Catalans continentals.

Ernest Costa

La punta de la Móra (2.8), entre els principals espais naturals del litoral català i valencià.

Al nord del cap de Salou, entre la punta de la Creueta i Tamarit, s’estén una petita àrea litoral de tipus rocallós, notable en el context del Principat. La punta de la Móra és dels pocs espais costaners del migjorn català que s’ha deslliurat de la febre urbanitzadora iniciada els anys seixanta, i constitueix un bell exemple de la transició entre el medi marí i el terrestre en una costa d’erosió.

En l’aspecte geològic, el rerepaís és format per calcàries miocenes i terrasses al·luvials altes que, en contacte amb la mar, originen un perfil abrupte dominat per penya-segats poc elevats, amb algunes cales i platges sorrenques intercalades.

Les comunitats vegetals de la punta de la Móra s’ordenen al llarg d’un gradient que depèn fonamentalment del grau d’influència marina (immersió, salinitat edàfica, salinitat aèria, etc.). A primera línia, en els indrets constantment o molt sovint banyats per l’aigua marina, s’hi localitzen els poblaments algals i liquènics propis dels substrats durs. En els penya-segats s’instal·la una comunitat dominada pel fonoll marí (Crithmum maritimum) i un interessant endemisme catalanobalear, Limonium gibertii. A la part alta, on la influència de l’aerosol marí és menor, es troba l’anomenat bosc de la Marquesa. Es tracta, en realitat, d’una màquia de garric i margalló que és precedida pel savinar litoral, bosquetó dens dominat pel pi blanc i la savina (Juniperus phoenicea subespècie lyciae). La punta de la Móra és l’únic indret de Catalunya on encara és present aquesta comunitat. La flora liquènica epifítica associada al savinar litoral és especialment rica d’espècies mediterrànies de tendència meridional, tot i que també en destaquen altres de tendència subtropical.

L’estat de conservació de l’àrea és encara acceptable, malgrat l’alt índex de freqüentació durant l’estiu. Tanmateix, caldria evitar mitjançant alguna figura de protecció legal la urbanització de l’entorn i potencia la zona turísticament.