Resultats de la cerca

Estudià amb els arquitectes més notables de la generació precedent a la seva Joseph Hoffman Viena, 1907, Auguste Perret París, 1908 i Peter Behrens Berlín, 1911 Establert a París des del 1917, alternà l’activitat arquitectònica amb la pictòrica, i fundà 1919, amb el pintor Ozenfat, la revista Esprit Nouveau , òrgan del moviment purista Tot i que amb la ville Savoie de Poissy 1928, any de la primera reunió del CIAM i amb el pavelló suís de la ciutat universitària de París se situà entre els capdavanters del racionalisme, foren les seves obres literàries el que produí més admiració i polèmica…

Els consellers són elegits per sis anys per sufragi universal El nombre de consellers varia de 9 a 37 segons la importància del municipi excepte Lió que en té 61, Marsella, 63, i París, 109 Perpinyà en té 37 El consell elegeix entre els seus membres l’alcalde, i es reuneix com a mínim quatre vegades l’any Aquests consells municipals o de comuna foren establerts a les ciutats i viles del Principat de Catalunya per l’administració napoleònica ja abans de la instauració del règim civil francès del 1811 al 1814 El de Barcelona era format per 30 persones, proposades pel prefecte i…

Es formà al Club Nàutic el Masnou en classe optimist i vaurien El 1981 s’inicià en classe europa i participà en diverses regates Guanyà el Campionat de Catalunya en classe europa en quatre ocasions 1984-87 i el Campionat d’Espanya també en quatre ocasions 1986-89 Participà en el Campionat Mediterrani de Marsella 1987, i en el Campionat del Món 1989, 1990 El 1991 formà part de l’equip preolímpic de vela juntament amb Natàlia Via Dufresne Fou suplent en el Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Posteriorment guanyà el Campionat d’Espanya de veterans 1996 i el Campionat de Catalunya Inter-…

Es doctorà a París 1885 en ciències naturals i fou catedràtic de geografia física i de geologia a Marsella 1856 i a Lió Recorregué els Països Catalans, on estudià els lignits i els mamífers fòssils Es destaquen els seus estudis sobre els vertebrats del Terciari i la seva classificació del Quaternari, basada en l’eustatisme Fou membre de l’Académie des Sciences 1913, de París, i corresponent de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona Publicà Description géologique du bassin tertiaire du Roussillon 1885, Animaux pliocènes du Roussillon 1890 en collaboració amb A Donnezan, i…

Senyor de Gallinera, Ebo, Xeresa i Alcòder i alcaid de Peníscola i Biar Fill i hereu de Ramon II de Vic Passà a Castella al servei de la reina Elionor, i amb l’infant Ferran de Castella assistí a la presa d’Antequera, i el 1412 a la batalla del grau de Sagunt contra els urgellistes Alfons IV el féu cambrer major, i estigué amb ell a Nàpols i a la conquesta de Marsella 1423 El 1433 es trobava a Sicília com a conseller del lloctinent, l’infant Joan El 1441 era mestre racional de València, i el 1444 fou enviat d’ambaixador a Castella

Teixidor, participà en el moviment obrer internacionalista de 1869-74 a Sabadell organitzà la vaga dita de les set setmanes 1882, l’Ateneu Obrer 1883 i participà en la preparació del primer de maig 1890 Fou detingut a Montjuïc arran de l’atemptat del carrer dels Canvis Nous 1896 En contacte amb Francesc Ferrer i Guàrdia, fou el delegat de Solidaritat Obrera al Congrés de la CGT de Marsella 1908 i tingué una participació destacada en els conflictes de la Setmana Tràgica 1909 i de la vaga general del 1917 Detingut de nou, quedà baldat a conseqüència dels turments rebuts Collaborà a El Trabajo…

Es casà abans del 1343 amb Blanca de Salelles, filla del ric mercader Ramon de Salelles El 1343 era cap de les tropes que guardaven la marina d’Andratx en la guerra de Jaume III de Mallorca contra Pere el Cerimoniós El 1344 era capità del castell de la Roca, al Rosselló, i es veié obligat a rendir-se a les forces del Cerimoniós fet presoner, fou exiliat a Marsella i després bescanviat Participà, portant l’estendard reial, al costat del seu germà Jaume III, a la batalla de Llucmajor, on morí Enterrat a l’església de Llucmajor, el 1368 fou traslladat a la seu de Mallorca

Una tradició medieval narra que el seu cos, portat d’Orient per uns mercaders cap a Marsella, hagué d’ésser dut a Barcelona a causa d’una tempestat Hom el venerà a l’església de Sant Fruitós, al peu del Montjuïc, esdevinguda de Santa Madrona El seu culte fou molt popular, i fou traslladada sovint, fins que fou fixat en el convent de Sant Agustí Alguns biògrafs tardans la feren filla de Barcelona Té capelles en uns altres indrets del Principat, com a Seva Osona, on una tradició local la fa una pastoreta d’aquest lloc La seva festa se celebra el 15 de març

Encapçalada per Yehudà ibn Saul ibn Ṭibbōn de Granada i installada a la Provença, els seus mestres portaren a terme una important tasca de traducció a l’hebreu d’obres escrites en àrab entre els jueus provençals desconeixedors d’aquesta llengua Són notables també Šĕmuel ibn Yĕhudà ibn Ṭibbōn , fill de l’anterior i nascut a Lunèl, que traduí, sobretot, Maimònides i Aristòtil a través d’Averrois, i el seu fill Mošé ibn Šĕmuel ibn Ṭibbōn Marsella 1240 — 1283 Altres membres de la família, i també traductors, foren Ya'aqob ben Mahir ibn Ṭibbōn i Abba Mari al-Anatoli 1194-1285, gendre…

Els foceus tingueren un paper important en el procés de la colonització grega de la Mediterrània occidental Mentre que l’intent de penetració cap a la zona de l’estret de Gibraltar, dominat pels fenicis, sembla que fracassà, es consolidaren els establiments foceus a l’arc del nord de la Mediterrània Vers l’any 600 aC fundaren Massàlia Marsella, que des d’aleshores fou la ciutat grega principal d’aquella àrea Segons la tradició antiga, els havien precedits els rodis, durant el s VII aC, però ara per ara no n'han aparegut vestigis Poc temps després d’haver estat fundada Massàlia…