Resultats de la cerca

Probablement la primitiva església de Santa Maria es fundà a la darreria del segle XI, moment en què també es menciona el castell de Butsènit en la documentació conservada Es coneixen del seu passat històric escasses referències documentals Dues butlles del papa Alexandre III, datades els anys 1162 i 1179 i concedides a favor de la canònica de Sant Pere d’Àger, confirmen, entre les possessions de l’esmentada abadia, l’església de Butsènit amb els delmes, les primícies i els altres drets que se’n derivaven En aquest sentit s’ha d’entendre, doncs, que aquesta església havia estat donada a…

Filla del pintor i gravador Abel Vallmitjana i Vallès , el 1938 emigrà amb els seus pares a Veneçuela Atreta per les arts, féu una estada a Florència 1952-1954 i després tornà a Veneçuela, on el 1958 es graduà a Caracas en arquitectura i urbanisme per la Universitat Central de Venezuela Es traslladà a França, a París, on amplià estudis i després, a Londres Més tard, es doctorà en ciències, especialitat d’urbanisme, a Caracas 1984 En aquest país exerceix professionalment i també es dedica a la docència universitària Cal subratllar el seu treball sobre la planificació del desenrotllament urbà i…

Tot i que un document del 999 sembla esmentar-la, la primera menció directa de l’església és del 1029, any en què Gigo i els seus fills permuten amb el monestir de Sant Cugat del Vallès un alou al terme de Lavit, dins el comtat de Barcelona, que limita a ponent amb terra de Sant Julià, la qual cosa dona a entendre l’existència en aquesta data de la capella Torna a aparèixer documentada l’any 1093, en un establiment que feu el monestir de Sant Cugat als germans Guilamany, Albert i Mir d’un alou situat al terme de Lavit, prop de Sant Julià L’església pròpiament dita s’esmenta l’any…

Aquest santuari, al sud-est del terme, al costat de la carretera de Pontons, fou una capella tradicional de la parròquia de Sant Jaume de Montagut Fou i és l’església de la quadra i veïnat de Valldossera sorgit a l’entorn d’una torre subsidiària del castell de Montagut La menció més antiga de l’església és de l’any 1093, en què el comte Berenguer Ramon II de Barcelona va fer donació a Bertran Otó de la torre que anomenaven Valldossera, al terme del castell de Montagut, amb les seves pertinences i amb l’església de Santa Maria que allà hi havia En la confirmació d’aquest document…

Document de Carles el Calb en què agraeix la fidelitat dels barcelonins i concedeix al seu bisbe Frodoí diners per a reparar la catedral, 875-77 ACB / RM Els ciutadans de Barcelona entenent la paraula “ciutadà” en l’antic sentit romà del terme homes amb la plenitud dels seus drets polítics van obtenir com a mínim tres preceptes dels sobirans carolingis De fet només se n’ha conservat un, el més tardà, però per les referències que s’hi feia en els documents anteriors, Ramon d’Abadal aconseguí reconstruir en gran part el primer d’aquests preceptes, obra de Carlemany, i considerà el segon, del…

Vida Estudià enginyeria tècnica a l’Escola Industrial de Barcelona Posteriorment muntà un estudi de publicitat amb Gabriel Pérez i després una agència de publicitat amb Josep Serra i Estruch Tot seguit entrà a treballar de fotògraf a Gráficas Manén, i el 1964 creà Tomàs Mallol-Fotografia Arts Gràfiques Publicitat La seva dèria pel cinema li sorgí al final de la dècada del 1920, arran d’una sessió ambulant que es feu en l’hostal que regentaven els seus pares a Torroella de Fluvià Al principi dels anys trenta construí un parell de projectors i anà desenvolupant una destresa pel món de la imatge…

A l’edat d’onze anys s’establí a París, on estudià piano amb T Gobert i composició amb FJ Gossec Durant la Revolució Francesa s’afegí a la banda de la Guàrdia Nacional de París, a la qual proporcionà noves composicions, i, un cop finalitzada la revolta, fou professor de música del corps de musique de la Guàrdia Nacional francesa El 1795 esdevingué professor d’harmonia i contrapunt del Conservatori de París Durant l’època revolucionària, compongué música militar -himnes, marxes i simfonies militars-, i del 1792 al 1797 escriví vint-i-cinc obres per a ser interpretades en les festes nacionals…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Filmsclot Josep Gimeno, Barcelona, Septimània Films Manuel Valls, Barcelona ARGUMENT Contes de Cròniques de la veritat oculta de Pere Calders GUIÓ CBenpar, JGimeno FOTOGRAFIA Joan Amorós Fujicolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Carles Pazos, Balter Gallart decorador MUNTATGE Emili Ortiz MÚSICA Frederic Mompou, Carmen Bravo pianista SO Ricard Casals INTERPRETACIÓ Conrado San Martín Adrià, Massaguer, Alexandra Bastedo Agnès, Héctor Alterio Alfons, Assumpta Serna Roser, Ferran Rañé el secretari Gals-worthy, Ovidi Montllor i Constantino Romero…

Nasqué molt lligada a la cultura del Riu de la Plata i a les Cròniques d’Índies Després de la independència prengué una gran volada, que compensa el passat colonial, més aviat pobre La influència dominant fou el Romanticisme anglès i francès, i més avançat el s XIX la dels romàntics argentins exiliats, amb els quals hom intentà la recerca d’una expressió criolla, com havia fet a l’Argentina la primera generació de romàntics pels volts del 1830 Aquesta primera generació d’escriptors uruguaians no deixà cap obra remarcable des del punt de vista literari, però sí des de l’històric i l’ideològic…

Fundat l’any 1973 per Isidor Marí Mayans , Victorí Planells i Joan Marí Murenu , nasqué amb la intenció de fer versions de cançons tradicionals de l’illa, però també musicà poemes d’autors com Marià Villangómez, o composicions pròpies, com Flors de baladre , d’Isidor Marí El primer àlbum publicat fou  Cançons d’Eivissa 1974, al qual seguiren En aquesta illa tan pobra 1974 i  Una ala sobre el mar 1979 Participà també en el festival Sis Hores de Cançó de Canet el 1976 i actuà en nombrosos concerts, en solitari i conjuntament amb altres cantautors i grups de la Nova Cançó El 1979 Isidor Marí…