Resultats de la cerca

Vida Membre d’una família de músics, després d’iniciar els seus estudis a Lucca, i encoratjat pels premis rebuts, el 1872 ingressà al Conservatori de París, on estudià piano amb AF Marmontel i composició amb Bazin Després s’incorporà a la classe de composició de Bazzini al Conservatori de Milà Aquest l’introduí al cercle artístic de Clara Maffei, al qual acudien altres músics com Arrigo Boito i Franco Faccio, i on conegué les obres de Wagner Quan Giovannina Lucca li encarregà una òpera, trobà un llibret de Carlo D’Ormeville i compongué Elda , obra que no s’estrenà fins el 1880 A…

Ensenyà literatures romàniques a les universitats de Palerm i Milà, i literatura italiana en aquesta darrera Entre els seus treballs més importants sobresurten el monumental Dante 1899-1903 i el Vocabolario della lingua italiana 1922, amb constants reedicions augmentades Cal destacar-ne també els estudis sobre Ariosto i la poesia provençal, entre d’altres

Deixeble de Leonardo da Vinci Fou essencialment pintor i decorador, amb un estil inscrit dins el linearisme gòtic Collaborà amb Rafael en la decoració de la Villa Farnesina, a Roma 1516 Treballà al Sacro Monte de Varallo 1526, i, installat a Milà des del 1539, decorà Santa Maria delle Grazie i Santa Maria della Pace

Debutà a Parma amb Turandot 1927 i actuà regularment a la Scala de Milà 1929-50 Destacà en la interpretació d’òpera verista i en Manon , de Massenet Fou la primera intèrpret d’ Il Campiello 1936 i de La dama boba 1939, de Wolf-Ferrari El 1941 feu la seva presentació al Liceu de Barcelona

Artista neoclàssic, fou el promotor de la pinacoteca de Brera de Milà 1802 És autor de Discorso sulla utilità politica delle arti del disegno 1805, Del cenàcolo di Leonardo da Vinci 1810 i Saggio di ricerche intorno all’armonia cromatica naturale e artificiale 1821, on s’ocupà de l’ús moderadament naturalista del color

Amic de Parini i membre de l’Accademia dei Trasformati de Milà, és autor d’unes Rime giocose, satiriche e morali 1776 i d’unes Favole esopiane 1779 Traduí molts texts grecs i és conegut sobretot pel seu Cicerone 1774, poema de cent un cants en octaves, veritable quadre de costums i font de notícies del s XVIII

Es matriculà al Conservatori Giuseppe Verdi de Milà, on es diplomà el 1910 Es perfeccionà a la Hochschule de Berlín amb Hugo Becker i, novament a Milà, fou deixeble de composició de Giacomo Orefice A partir del 1910 inicià la carrera de solista, i sovint fou també intèrpret de música de cambra al costat d’Ildebrando Pizzetti i Arrigo Serato, a Itàlia, i d’Edwin Fischer i Georg Kulenkampff, a Alemanya i Àustria Del 1933 al 1968 fou professor de violoncel a l’Acadèmia de Santa Cecília Impartí classes magistrals a Berlín, a Salzburg i a Estocolm, al Festival d’Edimburg…

Participà en el moviment de la Jove Itàlia i en la revolució del 1830 formà part del govern provisional de Milà durant la revolució del 1848 Diputat del parlament italià 1852-61, seguí el grup liberal catòlic de Gioberti i de Balbo Escriví Margherita Pusterla 1838, novella patriòtica, i poemes, assaigs literaris sobre els romàntics i una Storia Universale 1838-46

Residí a la cort de Ferran d’Aragó a Nàpols 1478-80, on estigué en contacte amb Bernat Icart i amb J Tinctoris, que influïren sobre els seus tractats teòrics Publicà, a Nàpols, Theoricum opus 1480 i una dotzena de tractats musicals En el seu De harmonia musicorum instrumentorum 1518 esdevé evident el pas del contrapunt a l’harmonia Mestre de capella del Duomo de Milà 1484-1522, escriví composicions religioses

Estudià a Barcelona i a Itàlia Debutà a Nàpols 1908 amb Il barbiere di Siviglia , de Rossini S'especialitzà en Mozart, Cimarosa, Rossini i Donizetti, i enregistrà alguns discs Actuà sovint al Liceu de Barcelona entre el 1911 i el 1923 Es retirà el 1936 Establerta a Atenes, fou professora de Maria Callas En 1949-59 fou catedràtica de cant del conservatori d’Ankara Turquia i després professora a Milà 1959