Resultats de la cerca
Es mostren 1392 resultats
Bertram Borden Boltwood
Física
Físic i químic nord-americà.
Estudià a les universitats de Munic, Leipzig, Manchester i New Haven Des del 1910 fou professor de física i química a la Universitat de Yale, on descobrí l' ioni , isòtop del tori i producte de la desintegració de l’urani El 1907, arran d’un suggeriment fet per Rutherford, reeixí a calcular l’edat dels minerals segons llur contingut de plom
oli
Química
Oleïcultura
Nom donat a un gran nombre de substàncies untuoses, combustibles, líquides o fàcilment liquidables, generalment més lleugeres que l’aigua, en la qual són insolubles.
Segons llur origen, els olis solen ésser classificats en minerals, grassos o fixos, essencials o volàtils i empireumàtics A més a més, algunes substàncies d’aspecte oliós són anomenades impròpiament olis , sense escaure's en la classificació anterior, com per exemple l’oli de mirbà o nitrobenzè, l’oli d’anilina o anilina i l’oli de vidriol o àcid sulfúric
Hatšepsut
Història
Reina de la dinastia XVIII (1503-1482 aC).
Filla de Tuthmosis I i muller de Tuthmosis II, actuà com a regent de Tuthmosis III durant dos anys i després es proclamà reina d’Egipte, acte que volgué justificar amb diferents escrits i relleus Ambiciosa i enèrgica, no feu cap campanya militar important, però fomentà el comerç i la recerca de minerals i feu bastir el conjunt monumental de Dayr al-Baḥrī
argila

Argila
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Nom comú d’un tipus de roques sedimentàries no consolidades o poc endurides que contenen, bàsicament, partícules de diàmetres inferiors als 0,001 mm, i formades principalment per silicats d’alumini hidratats, que tenen propietats més o menys plàstiques (argiles plàstiques), refractàries, i adsorbents i desgreixants en sec (argiles esmèctiques) (terra de paraire).
Tipus d’argiles Característiques formes d’erosió de les argiles pliocèniques que constitueixen el substrat de la plana rossellonesa i afloren en alguns punts com aquest de les Orgues, prop d’Illa, a l’esquerra de la Tet © Fototecacat Quan s’embeuen d’aigua poden augmentar de volum fins a un 40-50% i es tornen plàstiques i toves es ratllen amb l’ungla, fins a arribar a perdre la cohesió i a dispersar-se en l’aigua tot donant una dissolució colloidal si hom les cou no es deformen, però s’endureixen, es contreuen una mica i canvien de color si contenen òxids de ferro Les argiles poden tenir un…
crenobiologia
Biologia
Estudi dels organismes que són presents a les deus d’aigües minerals.
aglomerat
Mineralogia i petrografia
Roca clàstica poc coherent constituïda per elements minerals units per escàs ciment.
absorció
Biologia
Botànica
Incorporació, a través dels pèls absorbents, d’aigua amb sals minerals dissoltes.
L' absorció passiva és deguda a la pressió negativa produïda per la transpiració es transmet de les fulles a les arrels pel corrent de transpiració L' absorció activa, no tan important com la passiva, resulta de les propietats osmòtiques de les cèllules radiculars
Bergslagen
Sector o indret
Regió de Suècia central compresa en el län
de Västmanland, el sud de la regió de Dalarna i entre el golf de Bòtnia i el llac Vänern.
És una regió minera i industrial, amb jaciments de ferro molt rics explotats des del s XIII, i jaciments d’argent, or, zinc, coure, manganès i plom actualment l’explotació dels minerals és ajudada pel desenvolupament de l’energia hidroelèctrica La regió és coberta de bosc i les poblacions són a les clarianes els centres industrials importants són Falun, Sandviken, Borlänge, Grängesberg i Karlskoga
sulfat de magnesi
Química
Cristalls o pólvores eflorescents, d’un tast amargant i refrescant, obtinguts per tractament del carbonat de magnesi amb àcid sulfúric.
N'hi ha a l’aigua de mar i en moltes aigües minerals purgants En la forma heptahidratada constitueix l' epsomita Amb els sulfats alcalins i el sulfat amònic forma sulfats dobles que cristallitzen amb sis molècules d’aigua M I 2 MgSO 4 2 6H 2 O És emprat en la fabricació d’aïllants tèrmics i, en medicina, com a colagog i catàrtic
Missió espacial de la Xina a la Lluna
El coet Llarga Marxa 5 s'enlaira des de la plataforma de Wenchang, a l’illa de Hainan, en direcció a la Lluna El coet transporta el robot Chang’e 5, que té per missió recollir mostres minerals de la superfície lunar La missió es completa el 16 de desembre, quan la càpsula aterra a la Mongòlia Interior el 16 de desembre amb les mostres
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina