Resultats de la cerca

Estudià a Barcelona i a Montpeller 1794-1803, on es doctorà en medicina, estudis que revalidà a Cervera i a Barcelona Installat a Madrid, contribuí a fundar l’Academia de Medicina y Cirugía 1835 És autor d’escrits filosòfics i científics, com La filosofía de la legislación natural fundada en la antropología 1838 D’idees filosòfiques sensualistes, en matèria social es basà en Rousseau i Montesquieu

Fou alumne d’Agustín del Castillo i de Zurbarán, que l’influí A Còrdova adquirí fama per les seves Puríssimes i altres temes religiosos i pintà diversos quadres per a l’església i el convent de San Francisco, i una Fugida a Egipte per a l’església de la Victoria Se li atribueix el quadre Mare de Déu amb l’Infant Jesús , del Museu de Montpeller

Professor a Montpeller 1914 i a Tolosa, al Llenguadoc 1922, fou nomenat director de l’Institut de Paléontologie Humaine 1942 i del Musée de l’Homme 1950, de París Entre les seves obres de recerca cal esmentar Traité d’anthropologie 1926, Les races humaines 1944 i La paléontologie et l’origine de l’homme 1950, a part les obres etnològiques especialitzades sobre les poblacions del territori francès

Format a l’Estudi de Montpeller, és autor de la primera traducció catalana del tractat Chirurgia de Teodorico Borgognoni , elaborada vers els anys 1302-04, feta probablement durant el regnat de Jaume II de Catalunya-Aragó Bibliografia Cifuentes i Comalada, Ll Agramunt, Jaume D’ La ciència en català a l’Edat Mitjana i el Renaixement Barcelona / Palma, Universitat de Barcelona / Universitat de les Illes Balears, 2002

Digestòleg, deixeble de Gallart i d’August Pi-Sunyer, fou un dels fundadors del Sindicat de Metges de Catalunya 1920, redactor en cap dels “Annals de Ciències Mèdiques” i director de la revista en català “Ars Medica” Pertangué a Acció Catalana, a Acció Republicana i a Esquerra Republicana, partit pel qual fou diputat al Parlament de Catalunya 1932 S'exilià el 1939 i exercí a Montpeller Tornà a Barcelona el 1947

Escolà de Montserrat 1821-26 i monjo 1826, fou mestre de capella 1835 Emigrat a França, fou organista de la seu de Montpeller, on amb el seu talent d’improvisador atreia molta gent De retorn a Montserrat, fou mestre de l’escolania, primer com a ajudant de Jacint Boada S'establí a Granollers, on actuà com a organista, i també a Caldes de Montbui Escriví misses, motets, simfonies, sonates, fugues, etc

Es doctorà a Montpeller Fou metge administrador de l’hospital de Sant Jaume d’Olot És autor, entre altres treballs, de Descripción de la enfermedad epidémica observada en Olot en 1846 i d’ Ensayo topográfico-filosófico-médico o sea reseña circunstanciada de la localidad y los habitantes de la MIV de Olot 1849 Morí en ple exercici de la seva professió a conseqüència d’una epidèmia de tifus

Fou professor d’anatomia patològica a Montpeller 1824 i el primer a ocupar la càtedra de patologia creada a la Universitat de París 1836 Els seus treballs més importants tracten dels diferents tipus d’esclerosi i de l’estudi de l’atròfia muscular progressiva Entre les seves obres cal remarcar Anatomie descriptive 1834-36, Anatomie pathologique du corps humain 1829-42 i Anatomie du système nerveux de l’homme 1845

A setze anys ja pertanyia a l’equip del Montpeller Fou el principal collaborador de Baldiri Aleu en la introducció del rugbi a Catalunya Participà en la fundació de la Unió Esportiva Santboiana, equip del qual fou jugador i capità Membre de la resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial, fou deportat pels nazis al camp de Buchenwald Fou nomenat president d’honor de la Unió Esportiva Santboiana

De família de la petita noblesa, professà a Montserrat, on estudià i més tard ensenyà del 1806 al 1814 fou el capellà del convent de San Plácido a Madrid Elegit abat de Montserrat 1814-17, hi començà la reconstrucció del monestir i reinstaurà el culte i l’escolania Bisbe d’Urgell el 1827, fou el primer català a ocupar aquesta mitra en els temps moderns Començada la Guerra Civil, dirigí la junta carlina del Principat abans que fos institucionalitzada pel pretendent El 1835, expulsat d’Espanya, s’establí a Montpeller, des d’on governà la diòcesi durant la guerra arribà a ordenar clandestinament…