Resultats de la cerca
Es mostren 1497 resultats
sofrir
Experimentar un dolor físic o moral més o menys prolongat, un dany.
vincle
Lligam moral, unió, relació, sovint subjecció, que hi ha entre dues persones.
filantrop | filantropa
Persona que cerca de millorar la situació material i moral dels altres.
epigrama
Literatura
Composició poètica breu, de to satíric i contingut moral, social o polític.
La seva forma habitual és el dístic, però pot adoptar altres metres En la lírica grega inicialment era una inscripció poètica sepulcral posteriorment esdevingué una composició poètica de temàtica i to diversos Callímac en fou el conreador més important Els epigrames llatins ja adoptaren un caire satíric es destaquen els de Varró i Marcial Durant el Renaixement, aquest gènere fou molt apreciat i és considerat l’antecedent de la sàtira conceptista barroca Posteriorment, el conrearen Góngora, Quevedo, Voltaire, Goethe, Alfieri i Verlaine, entre altres Als Països Catalans, utilitzat com a mitjà…
ideal
Aspiració estètica, moral o intel·lectual, especialment en contraposició amb els interessos materials.
habilior
Facultat, capacitat, física o moral per a dur a terme una acció.
sentida
Dolor que hom sent en rebre una forta impressió física o moral.
recruar
Prendre nou increment un mal físic o moral, agreujar-se de nou.
Pierre-Jean-Georges Cabanis
Pierre-Jean-Georges Cabanis
© Fototeca.cat
Filosofia
Metge i filòsof occità, un dels representants de la ideologia
.
D’orientació mecanicista, valorà alhora els aspectes psicològics i combaté el vitalisme Estudià les relacions entre els processos fisiològics i les activitats psicològiques i morals Professor d’higiene a París durant la Revolució, i més tard de clínica a l’École de Médecine, és autor de Rapports du physique et du moral de l’homme 1802 i Lettres sur les causes premières 1806
Gleb Ivanovič Uspenskij
Literatura
Escriptor rus.
Demòcrata revolucionari, descriví la vida dels artesans i funcionaris en Nravy Raster’ajevoj ulici ‘Costums del carrer Rasteriaiev’, 1866 En Vlast’zemli ‘El poder de la terra’, 1882 creu en aquest poder com a mitjà per a salvar el camperol de la corrupció moral En Vypr’amila ‘L’adreçador’, 1885 l’art és una força per a corregir l’home