Resultats de la cerca
Es mostren 799 resultats
Victoria
Ciutat
Capital de la Colúmbia Britànica, a l’illa de Vancouver, Canadà.
Situada a l’extrem SW de l’illa, al fons de l’estret de Juan de Fuca, és el port més important de la costa del Pacífic canadenc, des d’on són exportats fusta, blat, ciment i pesca Té indústria naval i derivada de la fusta Centre d’ensenyament superior És seu episcopal Fundada el 1843, conserva l’aspecte de ciutat colonial, i pel clima, suau, és un centre important d’estiueig
Seychelles 2018
Estat
Al juny, en resposta a les crítiques de l’oposició, el Govern va renunciar a presentar davant el Parlament l’acord per construir una base naval de l’Índia a l’illa Assumption, un acord que havia estat signat al gener entre els dos països Tanmateix, en una visita a l’Índia, al juliol, el president Danny Faure va acordar amb Narendra Modi, el primer ministre indi, treballar conjuntament per tirar endavant finalment el projecte
Cízic
Història
Colònia grega de l’istme de Mísia, a les costes de la Propòntida —mar de Màrmara— fundada pels milesis el 757 aC.
Després de la inestabilitat provocada a l’Àsia Menor per les penetracions cimmèries, es produí un segon establiment milesi el 676 aC Durant la guerra del Peloponès, s’hi lliurà una batalla naval 410 aC entre els atenesos i els espartans La victòria dels primers serví per a alliberar la regió dels estrets En temps de l’imperi Romà fou capital de la província de l’Hellespont Als seus voltants, Lúcul vencé Mitridates el 74 aC
La Plata
Ciutat
Capital de la província de Buenos Aires, Argentina, a la regió Litoral.
Situada uns 50 km al SE de la capital del país, al Riu de la Plata, on el port d’Ensenada, actualment un dels suburbis de la ciutat, és la sortida d’una vasta regió agrícola Fundada el 1882, ha crescut ràpidament és essencialment una ciutat moderna que s’ha convertit en el centre administratiu, industrial i comercial de La Pampa La indústria inclou refineria de petroli, naval, ciment, tèxtil, farinera, càrnia frigorífica, siderúrgica i mecànica
Joan Barral i Pastor
Història
Política
Dret
Advocat i polític.
Milità a les files republicanes, aconseguí d’ésser un dels homes significatius del blasquisme moderat i defensà les tendències d’Azzati, que propugnava per al seu grup una actitud “autonomista” respecte al partit radical lerrouxista Fou diputat provincial, diputat a les corts i alcalde de València 1914 Fou també president del consell d’administració de la companyia Transmediterrània, president de la Unió Naval del Llevant, de la Cambra Agrícola i de la Federació Nacional d’Agricultors Arrossers
Consell de l’Almirallat
Història
Òrgan que regí la marina de la monarquia hispànica, creat el 1737 i presidit per l’infant Felip de Borbó; el marquès de La Ensenada en fou el secretari.
Modificà la legislació marítima, reformà les drassanes i fomentà la construcció naval a la península Ibèrica i a Amèrica, millorà la reglamentació salarial i preparà la nova codificació del 1748 Aquell mateix any Ferran VI el suprimí arran de la caiguda de La Ensenada Carles IV el restablí el 1807, però fou dissolt pel març del 1808 Fou substituït per un Consell Suprem de Marina, parallel al Consell Suprem de Guerra, compost per sis membres i presidit pel rei
Ptolemeu II
Història
Rei d’Egipte (285-246 aC).
Fill de Ptolemeu I i de Berenice, es casà amb Arsínoe, filla de Lisímac 288 aC, i amb la pròpia germana 278 aC, d’aquí el seu sobrenom L’èxit contra els selèucides Antíoc I 280-272 aC i Antíoc II 260-253 aC convertí Egipte en la primera potència naval de la Mediterrània Amb ell, la dinastia ptolemaica arribà al seu cim protegí Callímac i Teòcrit, enriquí la biblioteca d’Alexandria i afavorí les religions grega i egípcia
Cherbourg
Ciutat
Ciutat del departament de Manche, a la Baixa Normandia, França, situada a l’extrem de la península de Cotentin, a la costa de la Mànega.
Ciutat eminentment portuària i comercial, és també una base naval militar L’àrea suburbana té prop de 80 000 habitants La indústria és molt relacionada amb l’activitat marítima hi ha també construcció de maquinària agrícola i indústries de la confecció Durant tota l’edat mitjana fou molt disputada entre els francesos i els anglesos Sota Lluís XVI començà la construcció d’un dic, que no fou inaugurat fins el 1858 Durant la Segona Guerra Mundial esdevingué una important base alemanya
Groningen

Vista de la torre de Martini, a la ciutat de Groningen
© Turisme d'Holanda
Divisió administrativa
Província del N dels Països Baixos, limitada al S per Drenthe, a l’W per Frísia i el Lauwerszee, al N i el NE pel Waddenzee i l’estuari de l’Eems, i al SE per Alemanya.
El terreny és format al N per argiles marines i al S per torberes conreades i sòls arenosos L’agricultura produeix ordi, civada, bleda-rave, patates i plantes industrials Hi ha ramaderia bestiar boví Té importants jaciments de gas natural Desenvolupament industrial al districte de Veenkoloniën, amb indústria química, paperera, electrotècnica, tèxtil, alimentària i de construcció naval Centres importants són Delfzijl, port fluvial en el canal de l’Eems, i Winschoten, mercat i centre comercial La població parla un dialecte holandès el gronings
Francesc Matalonga
Història
Militar
Militar.
El 1704 participà en la conspiració austriacista de Barcelona en fracassar, es refugià en la flota anglesa, amb la qual collaborà en la conquesta de Gibraltar, i el 1705 en l’expedició naval que posà els Països Catalans en mans del rei arxiduc Carles III fou un dels emissaris enviats en nom d’aquest a Altea Marina Baixa i a Calella Maresme Defensà Barcelona durant els setges del 1706 i de 1713-14 morí en la defensa del baluard de Santa Clara
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina