Resultats de la cerca

L’església parroquial Sant Cebrià d’Aiguallonga, l’estació de ferrocarril i el centre del poble es troben a l’extrem oriental de l’àrea urbanitzada L’església, d’origen romànic una església anterior és esmentada ja el 940, que el 1066 tenia ja el caràcter de parroquial, era una dependència del monestir de Sant Cugat El 1130 fou destruïda pels almoràvits, i l’oratori de Sant Vicenç de Valldoreix esdevingué església parroquial El 1391 fou unida a la mesa episcopal de Barcelona Conserva el retaule barroc 1709 El seu terme, unit al segle XIX al de Sant Cugat del Vallès, comprenia només masies i l…

El lloc de Vulpellac apareix esmentat en documents dels segles IX i X, més concretament des de l’any 894 L’església de “ sancti Juliani de Vulpiliaco ” ho és des del 1208, en un document en el qual s’indica que el monestir de Sant Miquel de Cruïlles tenia possessions en aquest indret Per documents dels anys 1287, 1316 i 1318, sabem que, a més d’ésser-hi construïda una fortalesa, hi tenien drets i possessions, a més del comte i del senyor feudal del lloc, el bisbe de Girona i el priorat de Sant Miquel de Cruïlles L’església de Sant Julià forma un conjunt amb el castell palau de Vulpellac, de…

Situació Planta de la sepultura Joan Enrich Damunt d’una codina que fa de marge per als camps de conreu i a uns 200 m a mà dreta de la carretera anomenada de les Malloles, que va d’Igualada als Prats de Rei, es conserven les restes d’una sepultura excavada al gres Mapa 35-15391 Situació 31TCG847091 Necròpoli Es tracta d’una tomba isolada de planta trapezial excavada a la roca, sense cap diferenciat i els angles més o menys arrodonits El peu és recte, pertany a un adult i la seva orientació és E-W No es pot apreciar l’encaix per a les lloses i bona part del seu costat de migdia gairebé no es…

Situació Una de les tombes, de cista, excavada, com la resta de les que formen el cementiri, al final del segle XIX Constitueix la primera excavació medieval coneguda a la comarca J Galobart Es tracta d’una necròpoli de tombes del tipus “cista”, localitzada en un turó que s’aixeca a llevant del poble de Santpedor, prop d’una masia Long 1°51’50” - Lat 41°47’10” S’ha de seguir, en principi, el mateix camí que ens porta al Serrat Rodó i prosseguir uns dos quilòmetres i mig més fins a la masia de Lluçà Seguidament cal travessar el Riu d’Or i caminar un quilòmetre més fins arribar al Serrat dels…

L'edifici, en estat molt ruïnós, és d’una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada, amb porta d’accés en arc de mig punt adovellat L’aparell, de carreus ben escairats i irregulars, respon a formes del romànic tardà final del segle XII i inici del XIII La primera notícia és del 1180, que Ramon de Gra donà a Santa Maria de Tauladells terrenys agrícoles i el seu cos El monestir de monges augustinianes hi fou fundat el 1248 amb llicència del bisbe Ponç de Vilamur , i el 1266 s’emancipà del de Santa Maria de Guissona Desapareguda la comunitat al començament del segle XV, no tornà a haver-hi…

El seu pla determina sovint el de l’església superior A l’antiga Roma era tot soterrani d’una casa o d’un temple, però les primeres criptes pròpiament dites són les que hi ha en algunes basíliques paleocristianes La cripta assolí el màxim desenvolupament en l’art preromànic, el romànic i el gòtic Als Països Catalans n'hi ha precedents, com la paleocristiana dita cripta dels Arcosolis de la necròpoli de Tarragona En són especialment remarcables les preromàniques de Sant Miquel de Terrassa —de planta trilobada—, de Sant Pere de Rodes i de Cuixà, sostinguda per un pilar central robust Dins el…

Situació Interessant sepulcre de pedra en forma de banyera que es troba al costat del camí d’entrada al poble a baix, planta i secció d’aquest singular enterrament en forma lleugerament antropomorfa ECSA - J Bolòs Sepulcre exempt de pedra situat actualment a l’entrada del poble, a mà esquerra del camí Mapa 33-12289 Situació 31TCG124615 Necròpoli Aquest sarcòfag té la forma d’un buc de vaixell, amb els dos costats llargs corbs i amb els dos costats curts rectes La llargada total és de 201 cm, comptant-hi els 11 cm de gruix de les parets laterals L’amplada màxima és de 86 cm La…

Situació Es troba a un parell de quilòmetres en direcció sud del poble de Rajadell, vora el mas que li dona nom Long 1°42’25” - Lat 41°42’55” Si hom surt de Rajadell pot escollir dues vies d’accés per arribar a la sepultura Una d’elles és el camí que segueix, en principi, la carena que hi ha sobre el torrent d’en Daurell, passant per Can Balart i arribant finalment al turó on es troba el casalot L’altre camí és el dit de Can Massana, que mena a Castellfollit del Boix Poc abans de creuar el torrent de l’Emfitol cal desviar-se a mà dreta per un corriol que, després d’uns 20 minuts a peu, porta…

Situació Planta d’aquesta tomba isolada i tallada a la roca Joan Enrich Aquest enterrament es pot localitzar en un bosc de pins a una altitud de 700 m, prop d’un camí de carro que surt a mà dreta de la carretera d’Igualada als Prats de Rei, passada la casa de Pedrafita, al pla del mateix nom, i més concretament a ponent de Cal Perdiu però dintre la partida de Cal Miquel Mapa 35-15391 Situació 31TCG837152 Necròpoli És una tomba isolada situada i excavada a l’extrem d’una roca molt erosionada, pertanyent a un adult i amb el cap situat a l’W Correspon al tipus d’extrems arrodonits, sense cap…

Situació Aquesta tomba, descoberta per membres del museu dels Prats de Rei, es pot localitzar a una altitud de 645 m en un aflorament de roques arenisques prop de Solanelles, al N del terme municipal i en un context de camps de conreu de cereals Mapa 35-14362 Situació 31TCG789198 Necròpoli Planta de la tomba, de la qual només resta la capçalera Joan Enrich Es tracta de les restes d’una sepultura excavada en una roca basculada de la qual només es conserva la part de la capçalera el tros que manca no ha estat localitzat Sembla que es va triturar per aprofitar la roca Correspon a un enterrament…