Resultats de la cerca

Més d’un milió de persones assisteixen a Berlín a la Love Parade, la festa anual dels amants de la música tecno, a l’avinguda del 17 de juny de la capital alemanya A part els inconvenients inevitables d’una convocatòria d’aquesta magnitud l’any passat s’hi van recollir 150 tones de brossa, l’única nota negativa de la festa és la mort d’un jove apunyalat

Escriví poesies en sicilià idillis i èglogues caracteritzats per una coloració arcàdica i un xic melindrosa però en el sentiment genuí d’una ingènua vida campestre, de ressò rousseaunià, hom nota sovint un esperit sincer i delicat La seva obra mestra és L’origini di lu munnu ‘L’origen del món’, 1768, on es destaca la forta vena humanística de l’autor, amb una certa tendència cap a la caricatura

L’aposició pot ésser de dues classes, segons la manera com és dóna la compleció aposició explicativa , quan no afegeix cap concepte nou a l’element que determina, sinó que simplement explica alguna nota d’aquest ja coneguda la universitat, centre de cultura aposició especificativa , quan no solament explica quelcom del mot determinat, sinó que, essencialment, el concreta, i el diferencia així dels altres elements del mateix gènere el riu Besòs

La seva obra poètica palesa al començament la influència de George Sand, Baudelaire i EAPoe El primer recull de poemes, Dans les brandes 1877, és d’inspiració camperola En Névroses 1883, l’obra més important, accentua la nota macabra, força reeixida Publicà també Dix mélodies nouvelles 1887, musicades per ell, Les apparitions 1896, Ce que dit la Vie et ce que dit la Mort 1899, Paysages et paysans 1899, etc

Documentat actiu des del 1435 fins al 1467, en què féu testament Firmats amb el seu nom es conserven mapamundis a Barcelona 1439, a París 1447 i a Florència 1449 El primer, que en ell mateix no té cap particularitat diferencial respecte als altres mapamundis coetanis, és molt famós perquè al seu dors conté la nota segons la qual hauria estat comprat per Amerigo Vespucci per 80 ducats

També anomenat repercussa i nota de recitació perquè aquesta és la seva funció en les fórmules salmòdiques, és el 5è grau dels modes autèntics a excepció del segon mode, que era el 6è grau i el 3r o 4t en els modes plagals vegeu exemple 3 de mode En certa manera, la seva funció és comparable però en cap cas identificable totalment a la de la dominant en la tonalitat moderna

Els acords pèntades tenen, a més de 5a, 3a i 7a, la 9a que pot ser major o menor Aquest element constitutiu s’expressa en forma d’interval compost a diferència dels altres, que s’expressen sempre en la seva reducció a l’interval simple per a indicar que per a la seva comprensió és imprescindible que hi hagi com a mínim una 9a entre la fonamental i aquesta nota

Tipus d’interpretació vocal a mig camí entre el cantar i el recitar En la primera versió de la seva òpera Königskinder 'Els fills del rei' del 1897, E Humperdinck ja l’utilitzà, però fou A Schönberg qui a partir dels Gurre-Lieder l’explotà de manera més sistemàtica L’exemple més conegut és en el seu Pierrot Lunaire , opus 21 1912 La notació de la part de la veu d’aquesta obra s’assembla a la tradicional, pel que fa a valors rítmics, acuïtat, etc, però una creu al mig de la plica de cada nota indica que es tracta de sprechgesang , i no de melodia en el sentit convencional En el…

Es fa servir sobretot en l’orquestra i la banda En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna instrument de vent pròpiament dit tipus flauta Té els seus orígens en un tipus de pifre militar, anomenat flauta suïssa, que encara es toca i que consisteix en un tub curt i cilíndric de fusta de boix, molt semblant a una flauta travessera del Renaixement, i de petites dimensions El seu ús en l’orquestra començà esporàdicament al segle XVIII Al segle XIX, L van Beethoven, en la seva Simfonia número 5 , fou un dels primers compositors a emprar-lo Instrument transpositor, el flautí sona una…

El pentagrama, com també el tetragrama -utilitzat des del segle XII en el repertori del cant pla-, deriva del costum de determinades notacions d’escriure els neumes a una alçada relativa els uns respecte dels altres notació diastemàtica això originà l’ús d’una línia que servia de punt de referència, apareguda per primera vegada al segle XI en manuscrits de neumes aquitans A Guido d’Arezzo es deu la iniciativa, acollida amb èxit a tot Europa, de fer servir dues línies, una de color vermell per a indicar la nota fa i una altra de color groc per a indicar la nota do…