Resultats de la cerca

Enrolat a l’armada reial, lluità contra els hugonots Posteriorment fou empresonat a Molins 1572-74, on escriví una part de la seva obra, publicada l’any 1595 a Marsella en la seva totalitat Òbras e rimas provençalas , Dondon infernau , Passa-temps En una llengua rica i difícil, irònic, epicuri i fins i tot obscè, cantà en els seus sonets l’alegria de viure a Provença i la nostàlgia de l’exili

Estudià les diatomees i les desmidiàcies del Llenguadoc i dels Pirineus Publicà Les Diatomées des Pyrénées 1894, un dels primers treballs d’algologia de les aigües dolces que afecta els Països Catalans

Realitzà un vast treball de camp per Occitània, la Catalunya del Nord i els Pirineus i mantingué intercanvis molt actius amb botànics catalans, principalment amb Simó i Pons amb qui preparà cinc fascicles d’una exsiccata del gènere Rosa 1895-1900 És autor de la Flore descriptive et illustrée de la France, de la Corse et des contrées limitrophes 1900-06, molt utilitzada encara avui i que serví de model per a la Flora de Catalunya de Joan Cadevall i Diars juntament amb Joseph Soulié publicà una Florule du Val d’Aran 1913, a la qual afegí un suplement el 1922

Exercí l’ensenyament a diferents localitats de la Catalunya del Nord, principalment a Montalbà del Castell 1884-87, a Llauró 1887-89 i a Sureda 1889-1902 on tingué com a collaborador Lleó Conill Esperonat per Simó Pons i per Pau Oliver estudià successivament la flora de les Corberes, dels Aspres i de les Alberes i aplegà un notable herbari que a la seva mort llegà a Conill

Fou deixeble d’Augustin Pyrame de Candolle i assumí, amb l’ajut de Francesc Campderà, la cura del jardí botànic de Montpeller 1816 Autor de nombroses monografies de gèneres, collaborà amb Candolle en la publicació del Prodromus systematis naturalis regni vegetabilis El 1829 fou nomenat professor de botànica de la facultat de ciències de Montpeller

Participà com a metge militar en les campanyes napoleòniques a la península Ibèrica i en la dels Cent Mil Fills de Sant Lluís Estudià la flora i la fauna entomològiques del País Basc, Aragó, Castella, el País Valencià i el Principat, com també el medi natural dels Pirineus

Estudià el felibritge, en el qual prengué part, i la relació d’aquest amb els Països Catalans Publicà Les précurseurs des félibres 1888, La naixença del rei en Jaume Premièr 1888 i Le félibrige à Majorque 1890

Estudià amb Viotti a París, on fou professor de violí del conservatori des del 1795 Residí 1803-08 a Peterburg, on fou primer violí de cambra del tsar Alexandre I Havent tornat a París, assolí una gran fama Deixà 24 Caprices per a violí, 13 concerts i un cèlebre Andante con variazioni És considerat un dels pares de l’escola moderna del violí

Fou president de la Societat d’Estudis Occitans Dins el corrent del realisme escriví, entre d’altres, les novelles Bagatoni 1894 i Li bomians 1906-07, i el recull de contes La feruna 1930 D’entre la seva poesia, basada en el ritme del llenguatge, cal destacar els reculls Li baladas d’aram 1883, La paurilha 1899 i, sobretot, La legenda d’Esclarmonda 1936, obra simbòlica i d’una gran ambició

Fou un dels introductors de la sistemàtica moderna prelinneana En el Prodromus historiae generalis plantarum 1689 presentà per primera vegada la idea de família i esbossà un principi de classificació natural Fou el mestre de JPde Tournefort i de Jaume Salvador i Pedrol i Joan Salvador i Riera Linné li dedicà el gènere Magnolia