Resultats de la cerca
Es mostren 1797 resultats
Bulaternera
Municipi
Municipi del Rosselló, a la part baixa de la vall del Bolès, prop de la Tet, a la zona de contacte entre els Aspres i el Riberal.
És al límit entre el Rosselló i el Conflent, marcat pel coll de Ternera Hi ha boscs d’alzines i garriga Els conreus, prop del riu, ocupen 304 ha 253 d’arbres fruiters préssec i 147 d’hortalisses la vinya, en regressió, 21 ha El rec de Corbera permet un conreu intensiu Hi ha una pedrera de marbre El poble 728 h agl 1982 200 m alt és esglaonat al vessant del darrer contrafort dels Aspres, a l’esquerra del Bolès És presidit per les restes de l’antic castell una de les quatre torres ha estat transformada en campanar de l’església gòtica de Sant Sulpici, prop de la qual es conserva el…
Assuévar
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
És situat a l’esquerra del Palància, al vessant meridional de la serra d’Espadà El terme és travessat per la rambla d’Assuévar , afluent, per l’esquerra, del Palància, formada per la confluència de les de Xòvar i Almedíxer Les terres no conreades ocupen 500 ha i són cobertes de pasturatge i d’alzines sureres La major part de la terra de conreu és de secà i és ocupada principalment per oliveres, ametllers i garrofers La propietat és molt repartida La ramaderia és local els pasturatges del terme permeten el manteniment de 600 caps de bestiar oví forasters també hi ha ruscs És un…
Alboraig
Municipi
Municipi de la Foia de Bunyol, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
Comprèn la part més baixa i plana de la vall del riu de Bunyol i s’estén cap al sud per una estreta faixa de terreny travessada pel riu Magre i que arriba fins als vessants septentrionals de la serra de Dosaigües Les terres de conreu ocupen principalment la part septentrional del terme Només 91 ha són de regadiu El secà 1 039 ha és ocupat per garrofers, oliveres i vinya i, en menor escala, per cereals i altres conreus Els indrets no conreables unes 1 500 ha són dedicats al pasturatge del bestiar transhumant de la Serrania de Conca a l’hivern i del bestiar local tot l’any La part…
Fortaleny

Campanar de l'església de Sant Antoni Abat de Fortaleny
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Municipi
Municipi de la Ribera Baixa, estès a la dreta del Xúquer, davant el terme de Sueca.
El terreny, pla i alluvial, és travessat per nombroses séquies, en part derivades de la séquia de Corbera o dels Quatre Pobles, que reguen tots els conreus, que ocupen la totalitat del terme Tradicionalment, l’arròs ha estat el conreu intensiu, però ha anat essent substituït gradualment pels tarongers Té una escassa ramaderia d’ovins i no hi ha cap mena d’activitat industrial Cresqué considerablement fins el 1950, i després s’estabilitzà L’activitat agrícola es complementa actualment amb el treball a la construcció i els serveis, exercits sobretot a la veïna Sueca El poble 994 h…
Font-rabiosa
Municipi
Municipi del Capcir, estès entre els contraforts septentrionals del massís del Carlit i la plana al·luvial de l’Aude.
El terme és drenat pel riu de Galba límit amb el terme de Formiguera i pel riu Tort límit amb el de Puigbaladó Hi ha grans extensions de bosc pi negre, pi roig i faig que ha estat explotat des de sempre i és una de les seves bases econòmiques La superfície agrícola és de 117 ha, la majoria de prats i pastures els cereals ocupen 9 ha sègol i les hortalisses 4 ha patates La cria de bestiar, molt tradicional, comprèn 95 caps de bestiar boví i 300 d’oví Hi ha unes pedreres d’ònix sense explotar Des de l’inici del s XX 232 h la població és en un procés de davallada constant 72 h 1982…
Finestret
Finestret
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent, al sector més baix de la comarca, al NE del massís de Canigó.
És a la vall mitjana del riu de Lentillà que travessa el terme de sud a nord, prop de la seva confluència amb el riu de Llec A l’est, la riera de Sant Martí separa aquest terme del de Jóc El bosc cobreix la part més alta del terme i els conreus la part més baixa La superfície agrícola és de 158 ha destinades majoritàriament a arbres fruiters presseguers, albercoquers, cirerers, pomeres també hi ha vinya 39 ha i hortalisses 19 ha Les pastures i el farratge ocupen 3 ha i el cens ramader és nul La població assolí un màxim de 654 h el 1841, però des d’aleshores anà minvant…
Rodés
Rodés
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent, al límit amb el Rosselló, estès a banda i banda de la Tet, que en aquest indret passa engorjada entre el pas de la Guillera (o de la Cugulera o del Bau), dominat per la capella de Sant Pere, i el pas de Rodés.
El sector meridional, accidentat pels darrers contraforts dels Aspres, comprèn la vall i l’antic terme de Croses, amb l’església de Domanova i de Glevella, i el sector més baix de la vall de la riera de Rigordà, les quals aflueixen conjuntament a la Tet prop del poble El sector septentrional, accidentat pels contraforts meridionals de la serra que separa les valls de l’Aglí i de la Tet, comprèn l’antic terme i l’església de les Cases La superfície agrícola és de 115 ha, localitzades a la dreta del riu Els arbres fruiters ocupen 58 ha 56 de presseguers i 2 d’albercoquers, la vinya…
diè
Química
Hidrocarbur que conté dos dobles enllaços en la cadena principal de la molècula.
Si aquests enllaços ocupen posicions pròximes 1,2 o 1,3 en la cadena es produeix una influència recíproca i forneixen a la molècula un sistema de més reactivitat que en el cas dels alquens simples Les propietats d’un diè amb els dobles enllaços aïllats , com l’1,4-pentadiè CH 2 =CH-CHS 2 -CH=CHS 2 , són generalment similars a les d’un alquè simple Per contra, un 1,3-diè o diè amb els dobles enllaços conjugats , ultra presentar les reaccions usuals dels alquens, com la hidrogenació catalítica, l’addició polar i de radical lliure, etc, reacciona més de pressa i dóna productes d’addicció en les…
Eritrea 2009
Estat
El Govern, aïllat regionalment, va desafiar els Estats Units a continuar donant suport als islamistes de Somàlia i en negar-se a retirar les seves tropes de la zona de Ras Doumeira Djibouti, tal com demana una resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, i que ocupen des del juny del 2008 En la seva escala a Nairobi Kenya, a l'agost, la secretària d'estat dels Estats Units, Hillary Clinton, va demanar al president Issaïas Afeworki que deixi de donar suport logístic als grups Shebab i Hizb al-Islamiya, que combaten contra el Govern de transició somali Amb les…
Canals
L’església de Sant Antoni, a Canals
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Costera, a la regió de Xàtiva, a la vall del riu Cànyoles, entre la serra Grossa, al sud, divisòria amb la Vall d’Albaida, al peu del port d’Olleria, i els primers contraforts de la serra Plana, límit de la Canal de Navarrés, al nord.
El terme enclou també cinc petits enclavaments dins el territori de la Foia de Cerdà l’Albercoquer 1,72 ha, la Font del Judeu 2,28 ha, Vaquer 0,22 ha, els Francs 2,16 ha i la Figuereta 0,34 ha El 1879 li foren units els termes d'Aiacor i la Torre de Cerdà El terme és drenat pel riu Cànyoles i el seu afluent, el riu dels Sants Canals ha estat tradicionalment un poble agrícola, amb conreus de regadiu séquies de les Setenes, dels Horts i dels Canyamars, que utilitzen l’aigua del riu dels Sants al fons de la vall, i de secà als bancals i als contraforts de les serres La zona conreada ocupa el 68…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina