Resultats de la cerca

Fou professor de química orgànica i director de l’escola tècnica superior de Munic Investigà les porfirines i llur síntesi, els colorants de la bilis i les fulles, descobrí l’hematina de la sang i aconseguí la síntesi de l’hemoglobina 1929 El 1930 fou distingit amb el premi Nobel de química

Catedràtic de química orgànica de la facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona 1860-96, de la qual fou rector 1876-96 La seva intervenció fou decisiva per a finalitzar la construcció de l’edifici de la universitat i per a iniciar la de l’Hospital Clínic i facultat de medicina

És un oli incolor d’olor característica, que bull a 256° És insoluble en l’aigua i soluble en els dissolvents orgànics Hom l’obté per oxidació de l’alcohol nonílic o mitjançant l'ozonòlisi oxidativa de l’àcid oleic És emprat en síntesi orgànica, laques i plàstics, aromatitzants i en la indústria farmacèutica

Hom l’obté per reducció del nitrat corresponent i troba una gran aplicació en síntesi orgànica, principalment de colorants, com a font d’àcid nitrós És també emprat en la vulcanització del cautxú, en fotografia, en medicina, com a reactiu analític i, en metallúrgia, com a inhibidor de la corrosió i com a agent netejador

Els borohidrurs són composts iònics quan M és un metall alcalí i composts covalents en els altres casos Aquests darrers són extraordinàriament volàtils hom no coneix cap altre compost d’aquests metalls que els iguali en volatilitat Els borohidrurs de Li, Na, Al i d’altres són emprats com a reductors selectius en síntesi orgànica

Les seves investigacions sobre citologia vegetal li permeteren de formular el concepte de meristema regions embrionàries amb cèllules extraordinàriament actives, l’anomenada teoria micellar sobre l’estructura íntima de la fusta i una original visió de l’evolució orgànica, exposada a l’obra Mechanisch-physiologische Theorie der Abstammungslehre ‘Teoria mecanicofisiològica de l’evolució’, 1884

Doctorat a Hamburg 1926 i professor de química orgànica a la Universitat de Heidelberg des del 1956 fins a la jubilació Li fou concedit el premi Nobel de química l’any 1979, el qual compartí amb el químic anglès, naturalitzat nord-americà, Herbert CBrown 1912, pels seus treballs en el desenvolupament de nous reactius orgànics

És un sòlid cristallí, lleugerament groc, soluble en cloroform, èter i benzè i insoluble en aigua, que es fon a 100,5°C Hom l’obté per condensació del fenol amb l’ o -cresol catalitzada per triclorur d’alumini o per reducció amb zinc de la xantona És emprat com a fungicida i en síntesi orgànica

És un sòlid, d’olor semblant a la de l’àcid acètic, que es fon a 18°C i bull a 144°C amb descomposició És soluble en l’aigua, l’alcohol i l’èter Hom l’obté per acció del diòxid de carboni sobre l’acetilur sòdic Es polimeritza per acció de la llum i és emprat en síntesi orgànica

Els organosols metàllics són liòfobs i inestables, mentre que si la fase dispersa és també orgànica, els organosols obtinguts solen ésser estables i presentar comportament liòfil D’aquests darrers són importants els formats per èsters de cellulosa en dissolvents polars i els de poli clorur de vinil en ftalat d’isooctil, de gran aplicació en la indústria dels plàstics