Resultats de la cerca
Es mostren 1594 resultats
tiara
Indumentària
Capell pontifici no litúrgic de forma oval, cenyit de tres corones sobreposades i amb la creu al capdamunt i dues ínfules a la part inferior.
Originàriament segle VIII era un simple capell cònic de roba blanca, conegut també per phrygium La primitiva orla daurada fou convertida en corona segle X i fou anomenada també regnum sota Bonifaci VIII 1294 hi fou afegida una segona corona, i una tercera triregnum sota Benet XII 1334 Segons el Pontifical Romà del 1596 significava el triple poder papal com a vicari de Crist, pare dels prínceps i reis i rector del món Signe d’autoritat i jurisdicció, Pau VI renuncià a usar-la, bé que continua com a emblema pontifici
trisagi
Música
Nom donat a la triple aclamació Sant Déu, Sant Fort, Sant Immortal, tingueu pietat de nosaltres, que és una amplificació del trisagi bíblic Sant, Sant, Sant (Is 6,3).
És cantat en totes les litúrgies orientals entre els ritus inicials de la missa i també al final de les hores principals de l’ofici diví en la tradició siríaca és anomenat "segell de l’ofici" Originàriament era un cant responsorial, cantat en processons i a l’inici de la missa per això en la litúrgia bizantina és cantat tres vegades i alternat amb el Gloria Patri El trisagi, en eslau, ha estat objecte de moltes composicions musicals PI Cajkovskij, S Rakhmaninov, etc També apareix, per exemple, en el Requiem de K Penderecki
serenata
Música
Composició vocal -sovint amb acompanyament d’un instrument de corda polsada o d’un reduït grup instrumental- destinada originalment a ser cantada al vespre i a l’aire lliure amb el propòsit d’expressar els sentiments de caràcter amorós de l’intèrpret -o de qui l’hagi encarregada- cap a la persona festejada.
Popular ja des del Renaixement, la seva forma més representativa és la de l’enamorat cantant sota la finestra de la seva estimada, tal com posteriorment exemplificà Mozart en l’ària "Deh, vieni alla finestra" de l’òpera Don Giovanni Des del segle XVIII, el terme serenata designa també una obra instrumental amb diversos moviments -habitualment entre cinc i set, tot i que n’hi ha de més- a cavall entre la suite i la simfonia, ja que els diferents moviments que la formen alternen els propis de la suite , és a dir, temes de dansa -sovint alegres i d’entreteniment-, i els de la sonata clàssica…
patarisme
Cristianisme
Moviment popular, politicoreligiós, creat a Milà (1055) en reacció contra la simonia i el nicolaisme
.
Gregori VII els protegí contra el bisbe Guido de Velate Amenaçà el govern de Milà 1071 i fins les mateixes relacions entre el papat i l’imperi Minvà a la mort d’Erlembald 1075, bisbe simoníac, no sense abans reduir l’autonomia de l’església milanesa i aconseguir una victòria del lliure municipi enfront del feudalisme milanès El nom de patarí , d’origen dialectal milanès, significava, originàriament, ‘drapaire’ Als s XII i XIII els càtars italians, que tenien llur centre a Milà, se n'atribuïren el nom, talment que esdevingué sinònim d’heretge i especialment de càtar
mètode de Rast
Química
Mètode analític per a la determinació de pesos moleculars de substàncies, introduït per K. Rast l’any 1922 i que es basa en una de les propietats col·ligatives de les dissolucions, el descens crioscòpic (crioscòpia).
El mètode consisteix a mesclar una petita quantitat del solut, el pes molecular del qual hom vol determinar, amb un excés de dissolvent i a determinar el punt de fusió de la mescla, la variació del qual respecte al del solvent pur és relacionada amb el pes molecular del solut Originàriament, hom emprà com a solvent la càmfora, atès el valor elevat que presenta la seva constant crioscòpica K f modernament, hom empra altres solvents de punt de fusió més baix, tals com el camfè o els clorofluoroetans freó Els valors dels pesos moleculars així determinats són aproximats, però…
copòleg

Copòleg del darrer quart del segle XIX
©Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument musical, anomenat també copes musicals, format per una sèrie de copes de cristall de diferents mides que descansen sobre una taula harmònica, l’afinació de les quals pot ajustar-se amb el volum d’aigua que contenen.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de fricció El so es produeix pel moviment circular dels dits humits amb aigua i una substància resinosa, tot resseguint la vora de les copes Si bé aquest és, de fet, un procediment rudimentari en la producció del so, les primeres referències que es coneixen daten del segle XVIII i tracten d’un instrument de percussió format per un conjunt de copes i un parell de petites baquetes recobertes de roba per a percudir-les Com a instrument de fricció tècnicament evolucionat hi ha l’ harmònica de cristall , originàriament coneguda amb el nom…
bard
Literatura
Entre els celtes, poeta que formava part de la casta sacerdotal.
Originàriament era l’auxiliar dels filid de la Gàllia representants de la poesia culta tradicional Els bards desaparegueren al s II amb la romanització Perduraren, però, a Irlanda fins al segle XVII, al País de Galles segles XII-XIV i a Escòcia fins al segle XVIII amb les funcions dels filid , conjugant la tradició pagana amb el cristianisme Radicats entorn dels nobles, esdevingueren compositors d’elogis, cants d’amor, cants de natura, planys de mort i sàtires, que cantaven o recitaven acompanyant-se amb el crwth El Romanticisme revalorà llur poesia, de la qual hom feu nombroses…
la Pau
Antic barri
Antic barri residencial de treballadors, al límit dels termes de Barcelona i de Sant Adrià de Besòs (Barcelonès), al sud del carrer de Guipúscoa.
Promogut el decenni de 1960-70 per l’Obra Sindical del Hogar, era format per blocs d’habitatges de gran alçada, que allotjaven 9707 h est 1985 Hom començà a ocupar els primers blocs el 1966 Originàriament, era deficitari en equipaments urbans i afectat per alts graus de contaminació atmosfèrica provocada per les indústries radicades en aquell sector El desembre del 2006 passà a formar part del districte de Sant Martí en la nova divisió administrativa municipal, juntament amb el barri veí de la Verneda , sota el nom de barri de la Verneda i la Pau
bou mesquer
Mastologia
Mamífer remugant de la família dels bòvids
, de la subfamília dels bovins, de grans dimensions (fins a 2,50 m de llargada i 1,20 m d’alçada a la creu), amb pelatge castany o negrós, llanós, i llarg fins als peus, i grans banyes aplanades, dirigides cap avall i recurvades cap amunt davant els ulls.
Viu a la tundra de Grenlàndia i de l’Amèrica àrtica, i s’ha extingit recentment a Alaska Originàriament europeu, ha estat reintroduït en estat salvatge a Noruega, Spitzberg, Suècia i Islàndia, on sembla aclimatar-se bé Els bous mesquers, que exhalen una forta olor de mesc, viuen en grups, protegits per un mascle vell i conduïts per femelles Presenten curiosos costums de defensa comunitària, com és el fet de posar-se els mascles en cercle davant un enemic comú llops, homes, envoltant les femelles i les cries A l’època de zel formen harems que depenen dels mascles vells, mentre que…
festes pítiques
Història
A la Grècia antiga, una de les quatre festes nacionals.
Celebrades en honor d’Apollo Piti que les instituí després d’occir Pitó, aquestes festes, anomenades simplement Pítiques , probablement commemoraven la victòria de l’amfictionia en la primera guerra sacra, vers el 590 aC Tenien lloc cada quatre anys durant el tercer any de l’olimpíada als peus del Parnàs, al teatre o a l’estadi de Delfos i, originàriament, constaven d’una competició musical Més tard hi foren afegides competicions gimnàstiques i altres jocs La part més important, però, la constituí sempre l’execució del nómos pític nómos, que representava, musicalment i amb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina