Resultats de la cerca

Format a Llotja i a París És autor de l’única pintura mural del Palau de la Música Catalana, la titulada La ciència musical vers la inspiració 1910, que palesa una personalitat decorativista independent però influïda per classicisme noucentista Era soci del Cercle Artístic de Sant Lluc Presentà natures mortes, figures, flors i paisatges a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona dels anys 1911, 1919, 1922, 1923 i a les de Primavera del 1935 i el 1936 Fou el millor collaborador de Josep Maria Sert, a la mort del qual acabà la decoració mural de la seu de Vic i continuà el seu…

Es formà a Holanda, sota la influència de les obres de Rembrandt El 1660 anà a Berlín, on l’elector Frederic Guillem el nomenà pintor de la cort Entrà després en un monestir cistercenc de Silèsia Fou eminentment paisatgista, i fins i tot en la seva segona època, ja monjo, el paisatge domina en les composicions de tema bíblic Són obres d’aquest moment Tobies i l’àngel en un paisatge muntanyenc i La creació Seguint l’esperit del decorativisme barroc, pintà i decorà façanes i interiors de cases/> La seva obra influí molt fortament en els paisatges alemanys dels s XVII i XIX

Autodidacte, rebé orientacions de Josep Maria Mascort i Ramon Reig i Corominas Es dedicà sobretot a l’aquarella, però també féu incursions en la pintura a l’oli, a l’aiguada i a l’acrílic Féu nombroses exposicions individuals i collectives, i el 1959 la Fontana d’Or de Girona li dedicà una important exposició Eminentment paisatgista, centrà els seus quadres en l’Empordà natal i, al costat de l’obra més convencional, influït per Salvador Dalí i El Bosc , pintà dins de l’estil que anomenà “estrambotisme”, paisatges d’atmosfera, éssers i composició fantàstics Tingué un continuador…

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi, a Barcelona A vint-i-un anys féu la primera exposició, a Mallorca A partir d’aleshores ha exposat tant a la seva ciutat natal com a Palma, Barcelona, Madrid, Sant Sebastià i en altres indrets d’Europa Tolosa de Llenguadoc i dels Estats Units Nova York Igualment, ha participat en fires internacionals com Art LA, de Los Angeles, FIAC, a París, i ARCO, a Madrid La seva obra ha merescut diversos guardons Estilísticament es dedicà a la pintura matèrica i passà després al figurativisme, amb paisatges i natures mortes de trets…

Fill de Jaume Mercadé i Queralt Autodidacte, es dedicà a la pintura des de molt jove La seva obra tingué una primera etapa de caràcter expressionista en el color i cubista en la construcció Després d’una llarga estada a París, en plena eufòria abstracta, treballà un informalisme geomètric i colorístic que progressivament retornà a la seva figuració lliure i barroquitzada, on les qualitats plàstiques i el vigor cromàtic són els protagonistes En una etapa posterior pintà paisatges, marines i figures dins aquests esquemes plàstics Fou becat pel govern francès, participà en els…

Les comunitats vegetals d’un indret no es disposen de qualsevol manera, sinó que són íntimament relacionades en l’espai i en el temps, i són sotmeses a nombrosos factors ecològics i antròpics La branca de la geobotànica que estudia el paisatge vegetal és la fitotopografia Hi ha tres menes de paisatges vegetals el paisatge natural , en què la intervenció de l’home ha estat nulla o ínfima, el paisatge rural , amb la vegetació força transformada o molt, en el qual cal distingir el paisatge silvopastoral i el paisatge agrícola , i el paisatge urbà , en què la vegetació resta reduïda…

Estudià a València Sant Carles i després a Barcelona Llotja i a Madrid San Fernando Fou deixeble de Sorolla i, sobretot, de Marcelino de Unzeta Residí un quant temps a Madrid Fou catedràtic de dibuix de l’Institut Balmes de Barcelona i professor de l’Escola Normal Exposà individualment a Barcelona 1912, 1918, 1933 i, pòstumament, 1959 i 1975, al País Basc 1917 i 1918 i a Girona 1932 Féu un anecdotisme del tot vuitcentista i sobresortí en temes militars i de cavalls, paisatges i temes urbans Sobresurten especialment els seus apunts acolorits d’una extraordinària vivacitat Li…

Fou secretari de l’Orfeó Català Començà escrivint en revistes de barriada i fundà La Veu Gracienca Publicà els seus poemes, d’influència noucentista i jocfloralesca, en nombrosos volums L’espiga 1921, Pietat 1933, Paisatges 1937, Cançons 1939, Poemes d’Itàlia 1939, Llantió d’argent 1947 i Circ 1967, entre d’altres També publicà alguns volums de prosa lírica, Brevari d’amor 1937 o Breviari de dolor 1946, i d’assaig i història com  La petita història de la meva biblioteca 1961, El meu llibre de l’Orfeó Català 1962,  El mestre Enric Morera 1969, Encara assaig 1971, etc Durant la…

Format a Vic, a la Llotja barcelonina i a l’École du Louvre, de París 1954 Dedicat a la pintura mural, amb obres a Vic, Olot, la Seu d’Urgell, Ripoll, etc, participà als darrers Salons d’Octubre de Barcelona i als de Maig Exposà sovint integrat al vigatà Grup dels Vuit, i individualment, a Sabadell 1957, Madrid 1962, Vic 1962 i 1964, Barcelona 1967 i 1975 i Figueres 1974 Fou director de l'Escola de Belles Arts d'Olot 1970-1980 El seu estil és una modernització del realisme més fidel, especialment centrat en paisatges urbans L'any 1991 rebé la Creu de Sant Jordi

Installat a Catllà de Conflent amb la família a tres anys A divuit entrà al cos de camins i ponts, del qual el seu pare era capatàs, càrrec que ell mateix exercí a Còrsega, Tolosa, Bordeus i París Fou deixeble de Lalanne i de Drouyer, exposà per primer cop al Salon del 1868 Fou cridat a declarar com a tècnic contra Dreyfus, cosa que li valgué una certa marginació Gravà obres de Géricault, Hobbema, ThRousseau, J-BCorot, JPLaurens, etc, i féu recerques tècniques importants Com a gravador original retratà Pius X a Roma, féu paisatges a Bordeus i illustrà llibres com els Records del Rosselló de…