Resultats de la cerca
Es mostren 3759 resultats
Ugolino di Vieri
Arts decoratives
Orfebre italià.
Representant de l’escola sienesa i influït pels Lorenzetti, és autor del Corporal de la catedral d’Orvieto 1338, obra cabdal de l’orfebreria del s XIV que palesa l’esperit i l’ostentació gòtics, en particular la profusió d’esmalts, tècnica que parallelament obtingué una àmplia aplicació als Països Catalans
William Thomas Astbury
Física
Físic anglès.
Educat a Cambridge, fou ajudant de William Bragg a la Royal Institution Fou elegit fellow de la Royal Society i director del Textile Physics Research Laboratory el 1940 Mitjançant raigs X aprofundí l’estudi de les estructures de les proteïnes i dels alts polímers, en particular de les fibres tèxtils
Pròdic
Filosofia
Filòsof grec, representant destacat de l’escola sofística.
Hom li atribueix les obres intitulades Sobre la natura i Les hores , on sembla que sostingué una posició escèptica en matèria de religió i en la qual s’anticipà a la doctrina dels epicuris sobre la mort Es dedicà probablement també a la gramàtica, en particular a qüestions de sinonímia
Léon Bonnat
Pintura
Pintor francès.
Fou influït per Courbet, pel tenebrisme de Josep de Ribera, i també per l’orientalisme Profusament guardonat i defensor acèrrim de l’academicisme oficial, impedí que l’Estat francès acceptés el llegat de l’obra de Toulouse-Lautrec El Musée National Bonnat, de Baiona, es nodrí de la seva collecció particular
joc d’instruccions
Electrònica i informàtica
Conjunt de tipus diferents d’instruccions admissibles en un llenguatge de programació determinat (en particular, el de màquina).
tonètica
Fonètica i fonologia
Disciplina particular de la fonologia que estudia la vàlua distintiva de totes les modalitats tonals en les llengües.
n
Matemàtiques
Símbol d’un nombre natural indeterminat, utilitzat en particular com a exponent, subíndex, super índex, ordre, grau, etc.
verbeta
Música
Tipus particular de trop característic dels responsoris de l’ofici de matines, sobretot del darrer de cada nocturn.
El mot, que apareix en els manuscrits catalans dels segles XII al XVI, correspon a la prosula , prosella , prosellus o prosel dels manuscrits contemporanis italians, francesos i alemanys Com els altres trops, inicialment s’aplicava a un melisma, però amb el temps esdevingué una petita prosa o seqüència La música és sempre sillàbica Se’n coneixen prop de 200, bona part de les quals són de Catalunya Bibliografia Complement bibliogràfic Bonastre i Bertran, Francesc Estudis sobre la verbeta la verbeta a Catalunya durant els segles XI-XVI , Diputació de Tarragona, Tarragona 1982
contractista
Persona que per contracta executa una obra per al govern, per a una corporació, per a un particular.
concelebrar
Cristianisme
Fer una acció litúrgica, en particular celebrar un sagrament, i sobretot la missa, més d’un ministre alhora.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina