Resultats de la cerca

Estudià filosofia amb els caputxins de Sarrià i d’Arenys de Mar Reconsideracions d’ordre íntim el dugueren a adherir-se a la causa de la reconciliació històrica entre l’Església catòlica i l’Església ortodoxa grega Es traslladà a Atenes, on féu estudis de teologia Ordenat sacerdot a Atenes 1954, aquell mateix any fou elegit arximandrita i es traslladà a Constantinoble, on el patriarca Atenàgores I el nomenà abat i vicari patriarcal del monestir de Sant Nicolau Traduí textos litúrgics de l’Església ortodoxa al castellà, basant-se en els còdex bizantins de la Biblioteca Patriarcal…

De família valenciana, residí des de petit a València, on fundà la revista El Gladiador i collaborà a El Criterio i El Palleter , que editava el seu oncle, Gaspar Thous i Orts Treballà després a El Correo Valenciano i El Correo 1899-1910 Fundà i dirigí la revista literària El Guante Blanco 1912-18 i el setmanari taurí El Sobaquillo Dirigí La Correspondencia de Valencia , feta òrgan de la Unió Valencianista, partit pel qual fou candidat en diferents eleccions municipals Per al teatre escriví comèdies i sarsueles, tant en català com en castellà, i algunes de bilingües una part de les quals…

Vida i obra Llicenciat en dret i en lletres, es dedicà al periodisme i milità en el federalisme català De jove collaborà a La Renaixença , Joventut  i L’Esquella de la Torratxa , entre altres publicacions El 1905 emigrà a Cuba, on esdevingué un dels impulsors més actius del nacionalisme català d’aquell continent Catalunya fou sempre l’eix vertebrador de la seva obra intellectual A l’Havana fou president del Centre Català i director de La Nova Catalunya  1908 El 1914 presidí el jurat dels Jocs Florals de l’Havana i participà en l’organització de les edicions del certamen de l’any 1923 i el…

Féu estudis humanístics amb Libani i teològics amb Diodor de Tars, i fou batejat a 25 anys Menà una vida eremítica, uns quants anys, prop d’Antioquia Ordenat de diaca 381 i després de prevere 386 d’Antioquia, començà una activitat pastoral intensa, consagrada sobretot a la predicació la major part de la seva producció data d’aquest període El 398 fou consagrat, a contracor, arquebisbe i patriarca de Constantinoble Amb la seva actitud pastoral i les seves predicacions es guanyà l’enemistat de l’emperadriu Eudòxia i d’alguns bisbes Un sínode, anomenat “de l’alzina”, reunit prop de…

Hi ha la capella de Santa Bàrbara

Vida i obra El 1964 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València i fou alumne, entre d’altres, de Joan Reglà, José María Jover, Miquel Tarradell, Emili Giralt, Antonio López i Miquel Dolç El 1966 obtingué el premi extraordinari de llicenciatura Fou becari d’investigació al Departament d’Història Moderna de la UV dirigit per Reglà on, posteriorment i fins el 1972, fou professor ajudant i adjunt interí d’història moderna En 1968-71 exercí el càrrec de director del Collegi Major Lluís Vives de la UV Defensà 1971 la tesi Valencia bajo Carlos II Bandolerismo, reivindicaciones…

L’Església ha tingut, des dels seus orígens, un ministeri per a presidir les esglésies o comunitats locals El concili II del Vaticà afirma que el ministeri eclesiàstic, d’institució divina, s’exerceix segons diversos graus, els quals des de l’antigor porten el nom d' episcopat , presbiterat i diaconat Aquests tres graus , com a tals, esdevinguts clàssics, són d’institució eclesiàstica, i només l' únic ministeri que objectiven pertany al voler diví La missió primordial del ministeri és significar i garantir la comunió en la fe apostòlica i alhora presidir la celebració eucarística , font i…

Ordenat sacerdot el 1969, l’any següent es graduà en teologia a l’Acadèmia Teològica i Seminari de Leningrad, on posteriorment impartí la docència, i fou nomenat secretari personal del metropolita de la ciutat El 1971, elevat a arximandrita, el patriarcat de Moscou el nomenà per a representar-lo en l’Associació Mundial de la Joventut Ortodoxa SYNDESMOS i en el Consell Mundial de les Esglésies Rector de les escoles teològiques de Leningrad 1974 i president del Consell Diocesà de Leningrad 1975, el 1976 fou consagrat bisbe de Viipuri i bisbe auxiliar de la diòcesi de Leningrad, i el 1977 fou…

El 1126 el comte Ramon Berenguer III de Barcelona i el bisbe de Vic cediren a Beremund, patriarca de Jerusalem, i a Giraud, prior del Sant Sepulcre, l’església dels Prats de Rei amb les seves sufragànies de la Manresana i Sant Ermengol El 1134 la mort d’Alfons I d’Aragó els constituí un dels hereus del regne, i per obtenir-ne la renúncia 1140 hom els féu importants lliuraments El mateix prior Giraud rebé del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona importants viles a Aragó i la facultat d’erigir un convent del seu orde a Calataiud 1149, que fou el centre de les possessions de l’orde…