Resultats de la cerca
Es mostren 4915 resultats
ciutadella visigòtica del puig Rom
Castrum
visigòtic al terme municipal de Roses (Alt Empordà).
Constitueix un dels pocs monuments de l’època de dominació visigòtica peninsular Fou construïda a final del s VII o a l’inici del s VIII per controlar la via romana litoral que es dirigia vers els Pirineus travessant el cap de Creus De planta ovalada, és envoltada per una muralla bastida amb un farciment de terra i pedres L’única entrada al recinte és flanquejada per dues torres quadrangulars
voltor comú
Voltor comú
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels vultúrids, que ateny 110 cm de llargada i 280 cm d’envergadura, de color bru groguenc, grisenc a les parts superiors i rossenc a les inferiors; tant el plomissol que li cobreix el cap i el coll com el collar de plomes de la base del coll són blanquinosos, i les rèmiges primàries i les rectrius són d’un color bru rogenc.
Habita a les serralades africanes del N del Sàhara, a la major part de la península Ibèrica, a Sardenya, Sicília, Calàbria, el SE d’Europa i des del Caucas, Anatòlia i Palestina fins a l’Àsia central Als Països Catalans, bé que escàs i en perill d’extinció fins fa pocs anys, el Pirineu català s’ha consolidat com un dels refugis de voltors més grans d’Europa
aquità
Lingüística i sociolingüística
Llengua preromana parlada, segons els testimoniatges de Cèsar, entre els Pirineus i la Garona.
Els pocs coneixements que hom en té han arribat a través dels noms personals i religiosos —esparsos en inscripcions llatines— i de la toponímia Segons Gerhard Rohlfs, els sufixos en -os, -ues de Gascunya constitueixen vestigis de l’antic substrat aquità, amb un estret parentiu ètnic i lingüístic amb els jacetans, habitants de la comarca de Jaca L’aquità fóra, doncs, una llengua intermèdia entre el basc i el gàllic
Santa Anna de Torres (Graus)
Art romànic
Les ruïnes de l’església de Santa Anna són a pocs metres a llevant de l’actual capella, amb la mateixa advocació, que s’aixeca als afores de la població de Torres del Bisbe Solament n’han restat dos fragments de mur, els quals no permeten endevinar detalls sobre la seva arquitectura cal assenyalar, però, que un dels fragments sembla correspondre a un pilar quadrat, la funció del qual és desconeguda
Match
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista d’esports publicada a Barcelona el 14 de setembre de 1927.
Informava de l’actualitat esportiva, amb especial dedicació al futbol català de diverses categories Publicà reportatges i articles a càrrec de reconegudes firmes del periodisme esportiu com Manuel Rubio, Agustí Peris de Vargas, Rossend Calvet, J Canals Carbó i A Karag, que feia la crònica des de Madrid Els reportatges fotogràfics eren de Claret i Bert, Espert, i Alvaro De periodicitat setmanal, tenia setze pàgines i se’n publicaren pocs números
El Vidrio
Periodisme
Periòdic obrer, òrgan de la Federació Espanyola de Vidriers i Cristallers.
Aparegué a Barcelona el 1915, però es publicà posteriorment a Badalona, dirigit per GCanals i JPeiró gener del 1916 — 1920, de nou a Barcelona a partir del 1920, dirigit per Càndid Endériz i a Mataró a partir del 1923 Pel febrer del 1931, després d’uns quants números publicats a Cartagena, tornà a Mataró, dirigit per MMascarell Fou un dels pocs òrgans obrers professionals que assoliren una llarga continuïtat
Guillem de Saguàrdia i de Canet
Història
Fill de Ponç de Saguàrdia i de Saportella, i de Timbor, filla i hereva de Guillem II de Canet.
Serví el rei Sanç I de Mallorca, que l’envià com a ambaixador a Jaume II d’Aragó quan aquest es preparava a conquerir l’illa de Sardenya 1321 Era el conseller favorit del sobirà, que erigí les seves senyories en vescomtat de Canet el 1321 i el designà com a tutor del seu nebot, el futur Jaume III de Mallorca Però morí pocs mesos abans que el seu sobirà
Felip Galceran de Castre-Pinós i de Tramaced
Història
Baró de Castre, de Peralta i de Tramaced (Felip V de Castre), conseller i camarlenc del rei Alfons el Magnànim.
Fill de Pere Galceran de Castre-Pinós Es casà amb Magdalena d’Anglesola, que li aportà la castlania de Cervera i la senyoria de Miralcamp en dot Figurà entre els garants de les treves de Maján amb Castella 1430 El 1460 fou un dels pocs nobles amb possessions a Aragó que s’uniren als catalans per exigir l’alliberament del príncep de Viana, empresonat pel seu pare el rei Joan II
Patrícia Sánchez Martínez
Futbol sala
Jugadora de futbol sala.
Membre del Futbol Sala Femení Castelldefels, durant la seva carrera aconseguí dos ascensos a divisió d’honor estatal, jugant en aquesta categoria les temporades 2007-08 i 2009-10 Després del descens a divisió de plata l’any 2010, fitxà pel Futbol Sala Gironella, tot i que al cap de pocs mesos retornà al seu club d’origen Formà part de la selecció catalana i es proclamà campiona del món 2008
Castell de Sallent de Castellbò (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Situació Els pocs vestigis d’aquest castell, o torre, de Sallent de Castellbò es troben al cim d’una penya, part damunt de la població ECSA – A Villaró Es troba al cap del poble de Sallent, a la vall de Castellbò Mapa 34–10215 Situació 31TGC671966 S’arriba a Sallent —un poble abandonat— per la pista que des d’Aravell s’enfila cap a la muntanya El castell es troba a la part alta del poble, damunt la casa més gran, cal Cadena Història El castell de Sallent apareix sovint a la documentació com un dels punts forts més importants que posseïa Arnau de Castellbò el 1206 s’hi reservà la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina