Resultats de la cerca
Es mostren 1938 resultats
Helmuth Karl Bernhard von Moltke
Història
Militar
Militar prussià.
Nomenat cap de l’estat major general prussià 1857, amb el ministre de la guerra, Albert von Roon, reorganitzà i millorà l’exèrcit prussià, alhora que li donà una nova concepció tàctica i estratègica, contrària a tot esquema o llei absoluta Intervingué en la segona part de la campanya contra Dinamarca i dirigí les operacions contra Àustria 1866 i França 1870, que li donaren prou prestigi per a accedir com a diputat conservador al Reichstag 1867, al càrrec de mariscal de camp 1871 i al de membre vitalici de la cambra alta 1872 El 1888 fou rellevat de cap de l’estat major general…
Josep Reynés i Gurguí
Escultura
Escultor.
Format a Llotja, amb els Vallmitjana, i a París 1873-76, al taller de Carpeaux Es dedicà molt a la decoració d’interiors Com a escultor assolí força prestigi i es caracteritzà per un virtuosisme anecdotista molt de l’època, amb influència clara del seu mestre francès El 1890, obtingué primera medalla a Madrid per La violinista De la seva obra sobresurten el Gerro amb nens del parc de la Ciutadella de Barcelona, el relleu Barcelona rep les nacions 1887, Arc del Triomf, Barcelona, el monument a El Greco 1897 a Sitges i diverses obres de colleccionisme, estàtues i mausoleus El seu…
Massimo Pallotino
Arqueologia
Etruscòleg i historiador italià.
Considerat un dels principals fundadors de l’etruscologia moderna, el seu mestratge a la Universitat de Roma entre el 1945 i el 1980 formà una escola d’arqueologia i protohistòria de gran prestigi La seva activitat científica i divulgadora al voltant de múltiples aspectes de les cultures etrusca i itàlica contribuïren a difondre-les internacionalment Dirigí les excavacions al santuari de Pyrgi i de la ciutat de Veies El 1949 fundà, amb Giulio Quirino, la revista Archeologia Classica i dirigí Studi Etruschi des del 1972, any en què fou escollit president de l’Istituto Nazionale di…
Bienvenida
Família de tres generacions de toreros que han utilitzat el pseudònim de llur avi, el banderiller Manuel Mejías Luján, fill de Bienvenida (Badajoz).
Manuel Mejías Rapela 1884-1964, fill de l’anterior, prengué l’alternativa a Madrid 1905 Com a empresari i apoderat promogué l’activitat dels seus fills Manuel Mejías Jiménez 1912-38, el qual, havent pres l’alternativa a Saragossa el 1929, el superà en prestigi i fou un dels més destacats representants de l’alegre escola sevillana José Mejías Jiménez Madrid, 1914, matador i banderiller, que prengué l’alternativa a Madrid el 1931 Antonio Mejías Jiménez Caracas, 1922-Madrid 1975, que prengué l’alternativa el 1942 Ángel Luis Mejías Jiménez i Juanito Mejías Jiménez, també matadors, no…
Sinuhe
Història
Personatge central de l’obra Aventures de Sinuhe, narració egípcia, escrita vers el 2000 aC, en forma d’autobiografia i de la qual han pervingut fragments de còpies diverses.
Quan el faraó Amenemhat mor en una conspiració, Sinuhe, alt funcionari de la cort, tem d’ésser implicat en el magnicidi i decideix de fugir a l’est Després de penalitats diverses és acollit per una tribu de beduïns, a Palestina, entre els quals es casa i adquireix prestigi i riquesa Ja vell, sent, però, l’enyorança d’Egipte i, quan el faraó Sesostris el crida, deixa tot allò que ha aconseguit i afronta un retorn insegur que esdevindrà triomfant Considerada una obra mestra de la literatura de l’antic Egipte, no hi ha en ella cap intervenció de poders supraterrenals, i a través de…
Vicent Presiac
Música
Compositor i mestre de capella valencià.
La seva formació musical tingué lloc a l’Escolania de Montserrat El 1689, després del canvi de la veu, ingressà en l’orde benedictí B Saldoni destaca el seu "notable i extraordinari aprofitament" en els estudis musicals, per la qual cosa fou nomenat mestre de l’Escolania i de la capella del monestir, on ocupà, a més a més, diversos càrrecs de responsabilitat, entre els quals el de mestre de novicis Autor de diverses obres litúrgiques i de romanç, que desaparegueren en l’incendi del 1811, resta el testimoni escrit del seu prestigi, que el situava, segons Saldoni, "entre els músics…
Cambridge University
Centre d’ensenyament superior radicat a Cambridge (Anglaterra), una de les universitats més antigues i de més prestigi d’Europa (1 500 docents i 11 598 estudiants [1984]).
Es formà a partir del 1209, que acollí uns estudiants dissidents d’Oxford Enric III protegí la nova institució 1226, que s’organitzà sota el model de les de París i Oxford El 1338 fou reconeguda per Joan XXII com a estudi general Des del s XV adquirí gran impuls Essent-ne canceller John Fisher, Erasme hi professà 1511 la càtedra de grec, i Cambridge es convertí en un centre actiu de difusió de les idees del Renaixement i aviat en un important nucli reformista A partir del mestratge d’Isaac Newton 1667-1701 adquirí especial relleu l’estudi de les matemàtiques, i ja al s XIX el de les ciències…
Francesco Gasparini
Música
Compositor i teòric italià.
La primera dada que es té de la seva activitat és una peça que li serví de prova per a ingressar en l’Acadèmia Filharmònica de Bolonya, amb data del 1685 Sembla que el 1686 era a Venècia rebent classes de G Legrenzi, i el 1689 és documentat a Roma com a membre de l’Acadèmia de Santa Cecília En aquesta ciutat conegué A Corelli i B Pasquini, del qual probablement rebé lliçons Gasparini mateix reconegué que la seva obra teòrica L’armonico pratico al cimbalo 1708 està basada en les idees i els mètodes de Pasquini, tot i que no l’esmenti com el seu professor Durant el primer decenni del segle…
Teatre Mariinskij de Sant Petersburg
Música
El Teatre Acadèmic Nacional d’Òpera i Ballet Mariinskij de Sant Petersburg -anomenat Teatre Acadèmic Nacional d’Òpera i Ballet del 1917 al 1934 i Teatre Kirov, nom d’un líder de la Revolució, del 1935 al 1992- fou fundat el 1783 per Caterina la Gran per afavorir la introducció de l’òpera europea.
S’inaugurà amb Il mondo de la luna , de G Paisiello Situat a la plaça del Carrousel -després, plaça del Teatre-, es convertí en l’important Conservatori Rimskij-Korsakov Davant seu es construí, a mitjan segle XIX, un teatre circ, singular obra d’Al’bert Kavos, fill del compositor Katerino Kavos i especialista en arquitectura teatral autor del Bol’šoj de Moscou Quan es cremà, deu anys després, el tsar Alexandre II n’ordenà la reconstrucció i ampliació al mateix Kavos, amb la voluntat de competir amb el Bol’šoj Inaugurat el 1860 amb Una vida pel tsar , de M Glinka, prengué el nom de la tsarina…
William Walond
Música
Organista i compositor anglès.
Treballà com a organista al New College d’Oxford i a l’església del Crist i la Saint Peter’s in the East, de la mateixa ciutat A partir del 1745 començà a adquirir cert prestigi gràcies a la seva doble activitat d’intèrpret i copista Publicà a Londres diverses sèries d’obres per a teclat, titulades genèricament voluntaries , i l' Ode on St Cecilia’s Day 1759, sobre el poema homònim d’A Pope Tingué un fill, William Walond 1750 - 1836, que heretà les ocupacions del seu pare, tot i que abandonà Oxford el 1776 per a ocupar el lloc d’organista a la catedral de Chichester De la seva…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina