Resultats de la cerca
Es mostren 1067 resultats
Claude Vignon
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador francès.
Residí uns quants anys a Itàlia, on rebé la influència dels manieristes, d’Il Caravaggio i dels venecians Tornà a França, i fou nomenat professor de l’Académie Royal de Peinture treballà per a la cort per a Lluís XIII, Maria de Mèdici, Richelieu, etc i, principalment, per a l’Església Són nombrosos els quadres conservats de tema religiós, amb un colorit molt viu i ric i d’un moviment molt accentuat, propis d’un temperament apassionat Jesús i els doctors Musée des Beaux-Arts, Grenoble i El martiri de Sant Mateu Musée des Beaux-Arts, Arràs
Gerrit Terborch
Pintura
Pintor holandès.
L’any 1634 entrà com a deixeble al taller de Pieter Molyn Des del 1635 al 1650 anà a Anglaterra, Itàlia, Alemanya i Madrid on estigué a la cort Considerat un dels pintors més importants dels anomenats mestres menors Retratista i pintor de gènere, conreà els temes íntims amb pocs elements Això fa que els seus quadres s’harmonitzin totalment mitjançant la llum, el color, les qualitats i l’estudi psicològic dels personatges L’habilitat a reflectir els detalls de les teles i els vestits — fet comú d’altres pintors holandesos — és un dels seus trets més característics
Emilio Tadini
Pintura
Pintor italià.
Començà el 1947 com a poeta i crític d’art a la revista Il Politecnico, dirigida per Elio Vittorini, però posteriorment es dedicà a la pintura Els seus quadres i la seva obra en general ofereixen aspectes surrealistes, en el sentit que presenta objectes d’ús quotidià però definits d’una manera irreal, tal com fa amb els seus personatges, mancats de tota mena de precisions Exposà individualment a partir del 1961, i el 1978 i el 1982 participà a la Biennal de Venècia Durant molts anys exercí també la crítica d’art al Corriere della Sera
Peter Christen Asbjørnsen
Folklore
Folklorista noruec.
Juntament amb Jørgen Moe, i seguint l’exemple dels germans Grimm, publicà Norske Folkeeventyr ‘Contes populars noruecs’, 1842-44, 1852 i 1871, obra fonamental del Romanticisme noruec, que renovà, a més, la prosa del país en oposar al formalisme vigent la rudesa de les expressions populars Els contes, sagues i peces folklòriques que recopilà foren encaixats en quadres de costums o descripcions de paisatges, plens de l’humor, el realisme i l’espontaneïtat que el caracteritzen A més de l’obra esmentada, destaca el recull Norske Huldreeventyr og Folkesagn ‘Contes espirituals noruecs…
apicultura

Apicultor
© marc munari - Fotolia.com
Apicultura
Art de la cria de les abelles a fi d’aprofitar-ne els productes, principalment la mel i la cera.
L’home, des dels temps més remots, s’ha sentit atret per la mel de les abelles i, a imitació de certs animals, se l’ha apropiada directament —normalment, amb destrucció de les colònies— en allò que hom pot anomenar apicultura predatòria L’observació de la vida d’aquests insectes portà a les primeres temptatives d’apicultura primitiva a base de capturar eixams salvatges i de posar-los a l’abast en recipients més o menys adequats Aquesta pràctica en les seves formes més evolucionades ha arribat, a través dels primers pobles civilitzats Mesopotàmia, Egipte, dels grecs i dels romans se'n troba…
All

All
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap del municipi d’Isòvol (Baixa Cerdanya), situat a 1 091 m d’altitud, a un quilòmetre a la dreta del Segre, sobre un con de dejecció que es confon amb la terrassa fluvial superior al peu dels escorxats de la plataforma terciària de Gréixer.
És el nucli més poblat del municipi L’església parroquial Santa Maria és romànica, del començament del s XII ampliada al segle següent, de nau única i absis semicircular Han estat conservats dos frontals d’altar i un retaule gòtic notables A All, lloc esmentat ja a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell 839, tingué lloc el 862 un judici públic presidit pel comte Salomó de Cerdanya Esclua, el bisbe intrús d’Urgell, mort el 924, hi tenia el patrimoni familiar Vora el Segre, dins el terme parroquial d’All, es troba el santuari de la Mare de Déu de Quadres
Candido Portinari
Pintura
Pintor brasiler.
Anà a París, on féu una pintura que s’acosta a la de Campigli i al cubisme picassià De retorn al seu país, adaptà tècniques expressionistes i surrealistes La seva pintura porta una direcció ideologicopolítica molt concreta Com la pintura mexicana de revolta, mostra en els seus murals i quadres escenes quotidianes i les dures condicions de vida dels cangaceiros , camperols, pastors, seringueiros , contra l’explotació, mitjançant colors vius i frescs amb línies netes Més tard, la seva pintura evolucionà cap a un expressionisme dramàtic i brutal Cal destacar El treball de la terra…
Llorenç Pericas i Ferrer
Pintura
Pintor.
Deixeble predilecte de Llorenç Casanova i Ruiz, s’especialitzà en escenes de nens, flors i quadres de gènere i participà en alguns concursos d’àmbit local, com l’Exposició d’Alacant del 1894 i l’Exposición Nacional del 1912 Treballà substanciosament en la decoració del casino d’Alacant —on residia des del 1885— i féu panells d’exquisit estil modernista, així com a l’altar de la Soledat de la parròquia de Santa Maria d’Alacant Entre les seves obres sobresurten Jove i flors d’ametller ajuntament d’Alcoi, El rellotger, Assajant una missa, L’adobador de cossis i gibrells , etc Fou un…
Gonçal Sobrer Barea
Art
Artista plàstic.
L’any 1965, promogué a la Rambla del Poblenou de Barcelona el primer happening de Catalunya i de l’Estat espanyol Entre els seus projectes, on la pintura i l’acció parateatral tenen un paper protagonista, hi ha TQNI - Totalitat de Quadres de Necessitats Inexcusables 1968-73, El retaule del Santet del Poblenou 1976 i El menú 1978 Des del 1958 dirigí l’Hotel Romàntic de Sitges, establiment que disposa d’una particular collecció de pintura i que es convertí durant mig segle en focus d’activitat cultural a la vila El 2011 se li dedicà un exposició retrospectiva al Centre Cívic Can…
Joan Fuster i Gimpera
Pintura
Pintor.
Autodidacte, rebé orientacions de Josep Maria Mascort i Ramon Reig i Corominas Es dedicà sobretot a l’aquarella, però també féu incursions en la pintura a l’oli, a l’aiguada i a l’acrílic Féu nombroses exposicions individuals i collectives, i el 1959 la Fontana d’Or de Girona li dedicà una important exposició Eminentment paisatgista, centrà els seus quadres en l’Empordà natal i, al costat de l’obra més convencional, influït per Salvador Dalí i El Bosc , pintà dins de l’estil que anomenà “estrambotisme”, paisatges d’atmosfera, éssers i composició fantàstics Tingué un continuador…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina