Resultats de la cerca

A Roma fou redactor de La Riforma La seva obra literària, desenvolupada en el clima de la scapigliatura , es caracteritza per la recerca d’una nova tècnica estilística L’altrieri nero su bianco 1868 i Vita di Alberto Pisani 1871 són importants sobretot per l’habilitat estilística De l’època romana són La colonia felice 1874 i La desinenza in A 1878, els trets essencials de les quals són l’humor subtil i l’estil refinat

Nasqué amb la voluntat de ser l’exponent de les activitats esportives desenvolupades a la ciutat i a la comarca del Bages Tingué seccions fixes de futbol, bàsquet, excursionisme i escacs i, a partir del gener del 1936, incorporà atletisme, ciclisme i esports de neu Francesc Perramon Pla en fou el principal redactor De periodicitat setmanal, el número tenia entre quatre i vuit pàgines impreses en color rosa, com les publicacions esportives europees de l’època Publicà almenys vint-i-tres números

S’inicià a R B Revista Barcelonista , i el 1991 s’incorporà a la plantilla del diari Sport , del qual ha estat redactor en cap seguint l’actualitat del Futbol Club Barcelona Ha publicat les biografies d’alguns jugadors i entrenadors del Barça, com Ronald Koeman, Ronaldo, Rivaldo, Figo, Ronaldinho, Lionel Messi i Frank Rijkaard Destaquen els llibres Fábrica de Campeones La Masia, la gran cantera del Barça 1996, Ronaldo, ésta es su vida 1997 i Figo, nacido para triunfar 2000

Membre de la tercera generació de la nissaga de fotoperiodistes  Pérez de Rozas , fill de  Carlos Pérez de Rozas y Sáenz de Tejada Començà a la publicació satírica esportiva Barrabás el 1976 i a l’Agència EFE També ha exercit de redactor a Diari de Barcelona 1976-77 i El Periódico de Catalunya 1978-81, on ha estat subdirector d’esports 1992 Ha collaborat a Mundo Deportivo i en diferents programes de televisió, fent el seguiment de l’actualitat futbolística

Adreçada a la societat benestant barcelonina que s’introduïa a l’esport, en fou director Ricard Cabot i redactor en cap Josep Elies Juncosa D’acurada presentació i ben illustrada, oferia seccions temàtiques com “Sección doctrinal”, “El apostolado del sport”, “Crónica gráfica”, “Nuestras sociedades”, “La moda en el sport”, “De sociedad” i “Las industrias del sport” Incloïa un suplement independent, titulat Guia del sportman De periodicitat quinzenal i setmanal, se’n publicaren 562 números i estigué activa fins al desembre del 1930

Vinculat a l’atletisme, fou un dels fundadors del Catalunya Atlètic Club 1917 i de la secció d’atletisme del Futbol Club Barcelona 1915 Impulsà la creació de la cursa Jean Bouin 1920 Presidí les federacions catalana 1922 i espanyola d’atletisme 1927-33 Fou redactor en cap de La Jornada Deportiva 1921-25, i director de La Raza 1922 i Sports 1923 També treballà a L’Esport Català 1925-27 Participà en l’organització de l’Olimpíada Popular 1936

Se subtitulava “full de subversió espiritual” portaven el pes de la redacció Joan Salvat-Papasseit —redactor en cap—, Josep M de Sucre, Emili Eroles i Joaquim Torres i Garcia, que hi publicà el seu manifest Art-evolució A les seves pàgines convivien el pacifisme, el progressisme social, l’avantguardisme estètic i el Noucentisme Hi publicaren més d’un treball Dídac Ruiz, JM López-Picó, Ramón Gómez de la Serna i els dibuixants Francesc Elias, Cels Lagar, Pere Prat, Rafael Barradas i Xavier Nogués

Doctor en teologia per la Universitat Gregoriana de Roma 1937, fou canonge de la catedral de València i rector 1945-70 del Collegi Major de Sant Tomàs de Villanueva Delegat diocesà d’ecumenisme, fou el fundador del Centre Ecumènic Interconfessional de València Publicà Falsejaments i veritats cristianes 1969, i feu de redactor religiós del setmanari La Marina , d’Alacant Ha estat considerat com un dels principals promotors del moviment d’obertura de l’Església valentina arran del concili II del Vaticà

Estudià a París, on fou redactor en cap de la revista Clarté i collaborà en L’Humanité i Philosophie El 1925 escriví, amb Louis Aragon, La révolution d’abord et toujours , manifest surrealista S'installà al Vallespir, on fou mestre d’escola 1926-58 Collaborà en Revista de Catalunya És autor de Catalogne, des Corbières à l’Ebre 1959 i d’assaigs, com Manolo 1932, La naissance du cubisme 1948, André Breton 1952 , Le myte du Greco 1961 i Trilogie surréaliste 1971

Es doctorà el 1882 i fou un dels primers que practicà l’otorrinolaringologia a Barcelona Obtingué el premi Garí 1883 Fou redactor de la Gaceta Médica de Cataluña i membre corresponent de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Publicà diverses obres professionals i inventà un aparell que anomenà otoscopoprensor El seu germà Ignasi Verdós i Mauri Terrassa 1853 — Barcelona 1918, eclesiàstic i advocat, dirigí i redactà la Revista Piadosa i promogué la construcció del santuari barceloní de Sant Josep de la Muntanya