Resultats de la cerca

Participà en les bandositats d’aquest regnat La protecció que donà, a Albarrasí, a Roderic de Liçana, contra el qual procedia Jaume I, impulsà aquest a assetjar infructuosament la ciutat 1220 Participà, per contra, en la conquesta del País Valencià i juntament amb Eiximèn d’Urrea conquerí Silla Fou succeït pel seu fill Àlvar I 1246-60

Fill d’Alfons III, estigué immergit en les rivalitats hispanofranceses i, pel fet d’haver refusat l’aliança francesa, l’any 1635 obtingué de Felip IV el ducat de Correggio, però no aconseguí de recuperar el de Ferrara, ocupat pel papa Passà la resta del seu regnat aliant-se successivament amb un o altre d’ambdós contendents

Comte de Münnich Formà part del partit germanòfil durant el regnat d’Anna Ivanovna però, en morir aquesta 1740, dirigí el cop d’estat que enderrocà Biron de la regència i fou nomenat primer ministre per la nova regent, Anna Leopoldovna, mare d’Ivan VI Desterrat a Sibèria en temps d’Elisabet I, fou rehabilitat per Pere III

Les seves Memorias del reinado de los Reyes Católicos editades el 1856 i el 1962 són la crònica contemporània més completa que existeix del regnat, la qual arriba fins l’any 1513 Utilitza Hernando del Pulgar, fonts legals, el Talmud , etc, però, sobretot, fonts orals i directes, com els papers de Cristòfor Colom, de qui fou amic personal

D’una família sacerdotal resident prop de Jerusalem, encara jove se sentí cridat al ministeri profètic, l’any 13 del regnat de Josies 627 aC La seva activitat profètica durà fins després de la destrucció de Jerusalem 586 aC Sovint malvist, perseguit i amenaçat de mort, fou obligat finalment a emigrar a Egipte, on degué morir

Participà en diverses campanyes militars durant el regnat de Carles IV i en la Guerra del Francès Més tard fou membre del consell suprem de guerra i inspector general de milícies i ministre de la guerra en el govern presidit per Eusebio Bardaxí y Azara, bé que només n'ocupà el càrrec durant quatre dies 1-4 octubre 1837

Centre agrícola i miner sulfur Prengué importància a partir del regnat de Frederic II 1296-1337, que hi residí sovint el 1307 fou iniciada la catedral, d’estil gòtic reformada al segle XVI, i en aquesta època fou bastida la torre hexagonal dita de Frederic II El palau Pollicarini, del segle XV, és també d’estil gòtic català

Fill de Teodosi I Durant la seva minoritat assumí la regència el seu sogre Estilicó La major part del seu regnat es caracteritzà per la lluita amb els bàrbars, que l’obligaren a traslladar la capital a Ravenna Poc després d’haver pacificat la Gàllia morí sense deixar successors, motiu pel qual Teodosi II, emperador d’Orient, governà temporalment

Fou elegit rei en morir Sisenand, per una assemblea de bisbes i pròcers, seguint l’esperit del concili IV de Toledo Dedicat a les institucions del reialme, durant el seu regnat es reuniren el concili V i el VI de Toledo 636 i 638, que augmentaren la influència eclesiàstica en el govern i iniciaren el reforçament del poder reial

Fill d’Eduard III i de Felipa d’Hainaut, es casà amb Blanca de Lancaster 1359 Acompanyà el seu germà, el Príncep Negre, en l’expedició a Castella Vidu de la primera muller, es casà 1371 amb Constança de Castella i reclamà endebades la corona castellana Governà pràcticament Anglaterra durant els darrers anys del regnat d’Eduard III