Resultats de la cerca
Es mostren 1902 resultats
Jaume Gras i Vila
Literatura catalana
Dramaturg i traductor.
Cursà la carrera de dret i ocupà càrrecs a la Generalitat Malgrat una llarga dedicació al teatre, només estrenà tres obres, escrites amb la collaboració del seu nebot Josep Gras i signades amb el pseudònim Feliu Aleu Són La vida d2un home Comèdia quasi romàntica 1952, que obtingué un èxit notable, Les golfes 1957 i El casinet dels morts , estrenada en sessió de cambra Constituïren un intent de renovació fet amb tècniques realistes Formà part de la penya Santamaria i fou un dels fundadors de l’Associació Dramàtica de Barcelona 1955 Feu traduccions, que restaren inèdites, de Port…
Manuel Marià Ribera
Literatura catalana
Historiador.
Mercedari 1676, estudià a Alcalá de Henares i es doctorà en teologia a Barcelona Fou tres vegades prior de l’orde a Barcelona i provincial d’Aragó Entre el 1706 i el 1714 treballà a l’Arxiu Reial actual ACA El 1718 fou nomenat cronista de l’orde i el 1729 ingressà a l’Acadèmia de Barcelona Representant de la renovació historiogràfica en el seu vessant arxivístic, redactà nombroses obres històriques —especialment sobre l’orde de la Mercè—, bona part de les quals foren impreses, i també opuscles devots, tot en castellà Bon coneixedor del català antic, en un dels tractats impresos…
Chen Duxiu
Política
Intel·lectual revolucionari xinès, fundador del Partit Comunista Xinès.
Procedent d’una família benestant, estudià arquitectura naval i continuà després la seva educació a Tòquio i a París El 1915 fundà la revista Xin gingnian ‘Nova joventut’, que esdevingué portaveu del moviment de renovació literària El 1917 fou nomenat degà de la facultat de literatura de la Universitat de Pequín Intervingué d’una manera destacada en el moviment del 4 de maig de 1919 Amb Li Dazhae fundà un grup comunista, que el 1921 esdevingué el Partit Comunista Xinès, del qual fou secretari general El 1927 fou considerat responsable de la política oportunista de collaboració…
Museu de Badalona

Jardí de Quinti Licini, espai arqueològic del Museu de Badalona
© Museu de Badalona
Museu
Museu construït sobre les antigues termes romanes de la ciutat a partir del 1955, i inaugurat el 1966.
Bé que els primers anys funcionà sobretot com a local d’activitats cíviques i culturals, a partir de la dècada de 1970 anà incorporant progressivament funcions museístiques Fites d’aquesta etapa foren la creació de l’arxiu històric de la ciutat 1979 i la restitució el 1980 de diverses peces que havien estat espoliades, entre les quals una escultura de la deesa Venus Actualment els fons del museu consten de cinc grans divisions arqueològic, artístic, històric i patrimoni documental Les restes romanes de l’antiga Baetulo, visitables al subsol, són el vessant més destacat del museu, amb diversos…
Jordi Monés i Pujol-Busquets
Educació
Historiografia catalana
Historiador de l’educació.
Estudià enginyeria tècnica química a l’Escola d’Enginyeria de Terrassa i fins el 1979 desenvolupà l’activitat professional en diverses empreses com a tècnic i cap de laboratori, alhora que feia estudis d’història de l’educació Durant el franquisme participà activament en la resistència cultural com a president d’entitats com el Centre Excursionista de Badalona i les Joventuts Musicals, i com un dels organitzadors de l’Any Fabra 1968 a Badalona El 1954 es casà amb Maria Teresa Giné i Orengo, fundadora de l’Escola Gitanjali de Badalona i pionera en la renovació pedagògica del país…
,
Josep Maria Rovira i Belloso
Cristianisme
Eclesiàstic i teòleg.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1948, posteriorment estudià al seminari de Barcelona i a la Universitat Gregoriana de Roma, on s’ordenà sacerdot el 1953 i, el 1956, es doctorà en teologia A Roma entrà també en contacte amb els moviments de renovació teològica propers al concili II del Vaticà , que tingueren una importància decisiva en la seva trajectòria De tornada a Catalunya, des del 1964 fou professor del seminari de Barcelona Ocupà diversos càrrecs diocesans i fou catedràtic de teologia de la Facultat de Teologia de Catalunya , institució que contribuí a…
Aureli Maria Escarré i Jané

Aureli Maria Escarré
Fundació Monestir de Montserrat
Cristianisme
Abat.
Francesc de nom de fonts, ingressà al monestir de Montserrat el 1923 i fou ordenat de sacerdot el 1933 Després del 19 de juliol de 1936 pogué passar a Itàlia, gràcies a la protecció de la Generalitat, en un vaixell italià El 1938 anà a Saragossa i, avançant-se alguns dies a les tropes del govern de Burgos, al gener del 1939, fou un dels primers que retornà al monestir de Montserrat i es donà ell mateix el títol de prior, la qual cosa evità la intervenció d’un, ja nomenat, comissari eclesiàstic procedent de Salamanca Confirmat com a prior el mateix 1939 i abat coadjutor, per elecció feta el…
Ricard Català i Marçal
Literatura catalana
Poeta i editor.
Formà part del grup de joves que, a l’entorn de Reus i Alcover i sota la influència del modernisme, s’interessaren per la poesia com a model artístic per a la renovació cultural de Catalunya Juntament amb Josep Aladern i després d’una estada a Barcelona, cofundà a Falset la biblioteca “Lo Modernisme Galeria d’autors innovadors” 1891, on publicà el recull Boca d’Infern 1891 També collaborà a “Gent del Llamp” 1893, “La Nova Catalunya”1895, revista per antonomàsia del grup modernista de Reus, i “Revista de la Colla” 1898 També amb Aladern i el grup de Reus participà en les…
osteogènesi
Biologia
Formació del teixit ossi.
Tant la formació com el desenvolupament d’aquest teixit són el resultat de la transformació del teixit conjuntiu, les cèllules del qual esdevenen osteoblasts amb activitat metabòlica de les sals de calci, fixades per l’osteïna provinent de la transformació de la substància fonamental L’ossificació es produeix en els ossos de membrana, com en el crani directa, o bé el teixit conjuntiu esdevé cartilaginós abans d’ésser ossi, com en els ossos dels membres, de les costelles, del raquis, etc En l’home l’osteogènesi s’inicia al fetus i continua activament en la infantesa i l’adolescència fins que l…
Ciutat de les Arts i de les Ciències

Vista de l’Umbracle de la Ciutat de les Arts i de les Ciències de València
© Eulàlia Rius
Arquitectura civil
Complex urbanístic de caràcter ludicocultural de la ciutat de València.
Ocupa uns 350000 m 2 entre l’autovia del Saler i l’antic camí de les Moreres, al S del centre urbà Consta de quatre grans àrees el Palau de les Arts , espai polivalent destinat a exposicions i actes diversos, el cinemaplanetari de l’Hemisfèric, el Museu de les Ciències Príncep Felip , que conté un museu científic i tecnològic, i el Parc Oceanogràfic Universal obra de l’arquitecte Félix Candela, destinat tant a l’esbarjo com a l’exposició exhaustiva sobre el món marítim El projecte fou adjudicat a l’arquitecte Santiago Calatrava, i les obres s’iniciaren el 1995 Juntament amb el Palau de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina