Resultats de la cerca

L’església parroquial de Sant Esteve, en part romànica segle XII, és esmentada ja el 929 Resten, sobre el mas Castellar, les ruïnes de l’antic castell de Múnter , esmentat el 939, que fou de diversos senyors, fins que al segle XIII passà a les mans dels Brull, i al XV a les dels Alta-riba i llurs successors els Clariana i Sentmenat creats comtes de Múnter el 1698 El 1840 fou annexat al municipi de Muntanyola

És de colors bruns, cella clara molt marcada i el seu cant és estrident i ronc Els balquers volen baix i es paren sovint en els arbres i en els fils de telèfon o d’electricitat Nien entre joncs i canyissos, a la vora de l’aigua els nius tenen forma de copa i resten subjectats a les tiges de les plantes aquàtiques Són anomenades també rossinyols d’aigua , i són freqüents a Europa, Àfrica i Àsia

Del monument, situat a banda i banda de la Via Augusta, en resten només els dos grans basaments simètrics de 29,5 m × 15,9 m Els seus excavadors, Jordi Castellví, Josep MNolla i Isabel Rodà, l’han interpretat com els trofeus alçats en els Pirineus pel general Gneu Pompeu el 71 aC per tal de commemorar la fi de la guerra sertoriana, construcció a la qual fan referència Estrabó, Sallusti, Plini el Vell i Dió Cassi

Fou fundat el 1146, a Yerga, per Alfons VII de Castella-Lleó, amb monjos procedents de Scala Dei, a Banheras de Bigorra Gascunya, i fou traslladat a Fitero el 1152 Esdevingué abadia nullius , i fou abandonat el 1834, amb la desamortització L’edifici és d’un estil gòtic cistercenc, bé que fou retocat posteriorment Només en resten l’església, el claustre i la sala capitular És important el retaule major de l’església, obra de Roland de Mois 1550

Resten pocs vestigis d’aquesta capella de la caseria anomenada la Pobleta de Montanyana, situada a la capçalera del barranc de Sant Miquel, confluència dels barrancs de Palleroa i de l’Almúnia JBP Les escasses filades dels seus murs dibuixen la planta d’un senzill edifici d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular, construït amb una tècnica rústega, de pedra sense treballar, de datació molt imprecisa entre els segles XI i XII JAA

És format per divisió dels dos nuclis de la cèllula terminal i repartiment dels quatre nuclis fills, de la manera següent els que procedeixen del nucli proximal resten separats per un septe, i un dels que procedeixen del nucli distal roman a la nova cèllula apical juntament amb un dels anteriors, i l’altre passa a la cèllula inferior per un diverticle lateral, l' uncínul o la fíbula , alhora que un altre septe el separa de la cèllula superior

De cos globós i de pell gruixuda, recoberta d’espines llargues o curtes, tenen dilatable l’estómac, que es pot omplir d’aire o d’aigua, de tal manera que resten inflats, amb les espines erectes, la qual cosa els serveix de defensa i els dóna l’aspecte d’eriçons Viuen a les mars càlides de l’Atlàntic i l’Índic, i s’alimenten de coralls i molluscs El representant més típic és el peix eriçó

Antiga capella situada més amunt de Can Company, en un entreforc de torrents, on A Gallardo en va veure les ruïnes el 1932 Sembla anterior al segle XIII i es diu que depenia del monestir de Jonqueres El 1404 tenia un benefici fundat ja d’antic Es va aterrar i abans del 1794 Manuel Riba la va traslladar vers el costat del mas Company Va quedar sense culte al segle passat i ara només en resten alguns vestigis

Religiós dominicà, a València rebé les ensenyances de Lluís Bertran Fou prior dels convents de Manacor i de Palma Essent bisbe oposà una resistència passiva als lloctinents a causa d’alguns conflictes de caràcter fiscal Ajudà diverses famílies morisques procedents de Granada Féu construir la façana del palau episcopal, així com la gran sala ornada amb els retrats dels bisbes mallorquins Convocà sínodes el 1611 i el 1614 Resten encara inèdits uns comentaris seus a la dialèctica d’Aristòtil

Aquesta torre medieval, probablement del segle XI o XII és situada en una elevació de 737 m d’altitud, a la partió entre els termes d’Arbúcies i de Riells Era una torre circular, de bon carreus, de la que resten poc més d’un metre per costat i poques filades per l’altre Per la seva situació sembla una torre de guaita relacionada amb el castell de Montsoriu, dintre del terme del qual es troba