Resultats de la cerca

El 1841 ingressà a l’hospital de Reus per tenir cura de malalts i es féu germana de la caritat Enviada, el 1849, a la Casa de Misericòrdia de Tortosa, hi fundà un collegi el 1851, i el 1857, amb les germanes que habitaven amb ella, passà a l’obediència del bisbe i fundà la seva congregació El bisbe Vilamitjana acceptà els seus vots perpetus 1869 La congregació rebé l’aprovació papal el 1901 Fundà una comunitat i un hospital a Castelló de la Plana 1859 i un noviciat i una casa mare a Tortosa 1860 Fou beatificada per Pau VI el 1977 i canonitzada per Joan Pau II el 1988

Fou catedràtic de filosofia Demanà ajuda als anglesos en la guerra contra Napoleó, i sofrí exili en períodes d’absolutisme ocupà càrrecs d’ambaixador, diputat, ministre i cap de govern Presidí l’Academia Española Home liberal i eclèctic, evolucionà des del neoclassicisme vers el Romanticisme moderat De les seves obres dramàtiques es destaquen La viuda de Padilla 1814, Edipo 1829, Aben Humeya París, 1830 i La conjuración de Venecia 1834 escriví, a més, Poesías 1833 i la novella històrica Isabel de Solís, reina de Granada

Fou deixebla d’Amado Alonso i s’especialitzà en literatura espanyola medieval i renaixentista Exiliada de l’Argentina, en temps del peronisme, emigrà als Estats Units, on es casà amb el lingüista Yakov Malkiel i ensenyà a diverses universitats Destaquen les seves obres Juan de Mena, poeta del prerrenacimiento español 1950, La idea de la fama en la Antigüedad y en la Edad Media Castellana 1952, La visión del trasmundo en las literaturas hispànicas 1956, Two Spanish Masterpieces the “Book of Good Love” and “The Celestina” 1961, La originalidad artística de “La Celestina” 1962, Estudios de…

Doctora en filologia catalana 1993, des del 2001 és professora de lingüística aplicada i morfologia a la Universitat de les Illes Balears, de la qual dirigí el Servei Lingüístic del 2011 al 2016 Des d’aquest any és coordinadora de Política Lingüística de la UIB Tècnica de projectes de la Càtedra UNESCO de Llengües i Educació Institut d’Estudis Catalans des del 2008, els anys 2009-13 fou vicepresidenta del Consell Assessor de Programació i Continguts de la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació, i posteriorment membre És autora dels estudis sociolingüístics La imposició de l’espanyol a…

Doctor en dret per la Universitat de Barcelona 1969, fou catedràtic de dret internacional públic i privat de la Universitat Autònoma de Barcelona 1980-82 i de la Universitat de Barcelona 1982-90, i és catedràtic de dret internacional públic de la Universitat Pompeu Fabra d’ençà del 1990 És autor de desenes d’articles sobre dret dels tractats i de dret dels conflictes armats, entre altres matèries Compilà diversos textos de dret internacional en el llibre Casos y Textos de Derecho Internacional Público 1972, quarta edició del 1988, eina pedagògica per a diverses generacions d’estudiants d’…

Es formà al Conservatori de Música de Barcelona, on estudià, entre altres matèries, piano, guitarra, solfeig i composició Els seus mestres de composició foren Carles Guinovart, Josep Soler i Xavier Montsalvatge La seva òpera prima Fuga I  fou guardonada el 1975 amb la Menció d’Honor del Conservatori Dedicada al món de la docència com a professora de piano i solfeig al Conservatori de Música de Barcelona 1977-2014, el reconeixement de la seva obra compositiva li arribà el 1980 a Figueres en el Concurs de Composició Francesc Basil, on obtingué el segon premi per l’obra Tema variant 1980, per a…

Assagista i crítica L’any 1989 publicà Salvador Espriu o “el cercle obsessiu de les coses” , un recull de treballs crítics i d’investigació, i una edició profusament anotada d’ El caminant i el mur Des del 1992 dirigeix la publicació de les Obres completes / Edició crítica de Salvador Espriu Dins d’aquesta sèrie ha tingut cura de les edicions d’ El doctor Rip 1992 i Israel 1994 L’assaig La mort com a intercanvi simbòlic Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Salvador Espriu diàleg intertextual 1934-1984 és del 1993 El mateix any aparegué el monumental estudi hermenèutic Salvador Espriu, els anys d’…

Filla de pare d’origen polonès, dugué a terme una destacada carrera concertística, especialment durant els anys quaranta i cinquanta Debutà a set anys i fou alumna de l’Acadèmia Marshall L’any 1940 actuà al Casal del Metge i el 1941 ho feu al Palau de la Música Catalana Posteriorment tocà a Madrid i Sant Sebastià, i inicià una trajectòria concertística fonamentalment realitzada a l’Estat espanyol A Madrid, fou professora de l’Escuela Superior de Canto Presidí la secció espanyola de la Societat Internacional de l’Educació Musical 1977 i és autora dels assaigs Música para las aulas 1980 i La…

Es formà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb Concepció Callao, i posteriorment al Conservatori, on guanyà el Premi Extraordinari de Música 1953 Prosseguí els seus estudis musicals a Siena i Roma —es formà en  lied  amb el mestre Giorgio Favaretto—, Stuttgart 1956 —on estudià amb Martha Haas moltes de les grans peces de Mozart— i Londres Guanyà el premi Ciutat de Barcelona en la modalitat de cant Actuà a les principals sales de concert d’Europa i interpretà també diverses òperes amb un gran èxit de públic i crítica Enregistrà la Missa de Stravinsky per a Harmonia Mundi amb la…

Llicenciada en dret i periodisme, el 1970 començà a treballar a Televisión Española , al centre de Sant Cugat, i el 1983 s’incorporà a l’etapa fundacional de  TV3  com a directora de programes i producció Del 1984 al 2008 fou corresponsal de Televisión Española arreu del món, ha visitat cent setanta països i ha exercit la professió des de les corresponsalies de Nova York, Moscou, Buenos Aires, Roma, Viena, Hong Kong i Pequín El 2009 s’acollí a una prejubilació proposada per la direcció de TVE El 2011 s’incorporà a un programa de televisió del canal 13TV Ha rebut nombrosos guardons, entre els…