Resultats de la cerca

Treballà en un primer moment per a la revista Fútbol Posteriorment treballà per a Las Noticias , Mundo Deportivo , La Nau , La Publicitat i La Humanitat Participà en la fundació del setmanari esportiu La Rambla 1930, des d’on va esdevenir un dels màxims propagandistes del lema esport i ciutadania Amb la proclamació de la República es decantà cap a la crònica política El 1939 s’exilià a Mèxic Pòstumament F Burguet edità un recull de les seves memòries sota el títol Els diaris de la Rambla

Doctor en ciències i matemàtiques, fou catedràtic a Sòria i a Reus Fundà i dirigí el setmanari Reus Moderno 1889-91 i la revista humorística Miss Pimentón 1895 i fou redactor de Lo Somatent De la Lliga Regionalista, fou regidor de Reus del 1913 al 1917 Tingué una tasca destacada en la divulgació científica des de diverses revistes, conferències i obres publicades, com L’ensenyança tècnica a Reus 1903, El nacionalisme i les ciències naturals 1916, El problema de l’aviació i moltes d’altres

D’origen humil, estudià lletres i exercí de periodista Fundà i dirigí el setmanari Gazeta Literara i fou president de la Unió d’Escriptors Romanesos, director del Teatre Nacional de Bucarest i diputat de l’Assemblea Nacional Les seves obres reflecteixen la dura existència de la pagesia romanesa al començament del s XX Cal destacar-ne Descult ‘Descalç’, 1948, Dulǎii ‘Els gossos’, 1952, Pǎdurea nebunǎ ‘El bosc foll’, 1963, Ce mult te-am iubit ‘Quant t'he estimat’, 1968 i Şatra ‘El duar’, 1968

Fundat el 1944, fou dirigit per HBeuve-Méry, seguint la fórmula i la línia de collaboracions de Le Temps , i posteriorment el dirigiren JFauvet 1969, ALaurens 1982 i AFontaine 1985 Del 1946 al 1948 publicà un setmanari, Une Semaine dans le Monde , substituït per Sélection Hebdomadaire du Monde També edita dos periòdics mensuals, Le Monde Diplomatique i Le Monde des Philatélistes i nombrosos suplements Es destaca per la informació, abundant i que tendeix a ésser objectiva El 2000 el tiratge era d’uns 368 000 exemplars

Germà de Josep Es llicencià en dret Fou membre del partit republicà federal i collaborà en el volum El libro del ciudadano 1877, dirigit per Francesc Pi i Margall Fundà i dirigí el setmanari La Barretina  1891 i collaborà, entre d’altres, a Un Tros de Paper  1865, L’Embustero  1866, La Campana de Gràcia 1870, Diari Català  1879 i El Diluvio  1879, on publicà unes inacabades Memorias de un veterano de la República  Utilitzà els pseudònims Antonet , Antonet Serra i Jepet de l’Orgue

Autodidacte, treballà un temps al costat d’Antoni Gaudí, a les obres de la Sagrada Família Freqüentà la taverna artística els Quatre Gats i publicà el seu primer dibuix a la revista modernista Luz 1898 També exposà a l’establiment de Pere Romeu i publicà a la portada del setmanari Quatre Gats 1899 Començà amb gran empenta, seguint els estils de Toulouse-Lautrec i Steilen També publicà a Joventut i Pèl & Ploma durant el 1901 L’any 1903 entrà a la redacció de Cu-Cut , on feu nombrosos dibuixos “esquitxats”, que han quedat com els millors de la seva extensa obra El 1906 viatjà a París, on…

Fill de Josep Maria de Sagarra Estudià dret a Barcelona i el 1961 anà a París, on feu estudis de teatre i es doctorà per l’Institut d’Estudis Teatrals de la Sorbona Començà a escriure sobre teatre al setmanari Arts  de París De retorn a Barcelona, ho feu a El Noticiero Universal  1963-64 i a  El Correo Catalán  1964-67 Durant deu anys publicà una columna diària, primer a Tele-exprés  “El día de siempre”, 1968-71, després a El Noticiero Universal  “Reposteria selecta”, 1972-76, i, finalment, a  El Correo Catalán  1976-78 Fou, també, crític de teatre a Mundo Diario  1976-78…

Ebenista de professió i persona amb grans inquietuds polítiques i culturals, collaborà en periòdics com “El Vinalopó”, “El Labrador”, “El Pueblo de Elche” i “Nueva Illice” i fundà i dirigí el setmanari en català “El Bou”, de caràcter satíric 1885-86 i 1894-96 Fundà un teatre d’afeccionats als baixos del Casino de la ciutat i estrenà peces costumistes, com ara Tio, jo vullc ser gos 1887, la més recordada, i El catorze d’agost , i algunes de castellanes com Estragos del fanatismo , Remedio contra las trampas i A uno en fondo , perdudes

En la dècada de 1910 dirigí el setmanari El Sport i, més tard, La Jornada Deportiva 1921-25 i Mundo Deportivo 1929-39 Durant un temps compaginà la tasca periodística amb l’arbitratge El 1919 fou escollit president del Collegi Català d’Àrbitres, encara que renuncià al càrrec Xiulà partits del Campionat de Catalunya i d’Espanya, i dirigí la final del Campionat d’Espanya 1918 Estigué també molt vinculat a l’Universitari SC, club del qual fou president i secretari, a més de jugador Al final del 1936 fou seleccionador català

Dedicada especialment al futbol, narra en to d’humor els esdeveniments esportius Alfons Roure Duvinyals en fou el primer director, però l’ànima del setmanari fou Valentí Castanys, creador d’unes caricatures inconfusibles, que signava els dibuixos sota el pseudònim Dova A la redacció hi havia Antoni Ollé Bertran, Manuel Amat i Xavier Picañol, en la part literària, i Joaquim Bofarull Gripau , Albert Mestres, Roca i Opisso, en la part gràfica Utilitzava un llenguatge colloquial, ple de barbarismes Partidària del Barça, marcà una època i feu escola dins la sàtira esportiva